Fa uns dies, mentre escoltava una cançó d’un grup valencià, vaig sentir una sensació que no sabria ben bé com descriure. No diré el nom de la cançó ni del grup en qüestió però cal tenir present que és una banda formada per homes en la seua totalitat i que, per tant, podem deduir que la lletra ha estat escrita també per un home. La temàtica de la cançó gira al voltant de l’empoderament d’una dona i sobre el gran esforç que ha de fer per superar les adversitats. Fins ací tot bé. O no?

En la lletra trobem, però, diferents aspectes conflictius que caldria analitzar. Durant tota la cançó el jo poètic es dirigeix a una dona mitjançant la segona persona, l’anima a no aturar-se en la seua lluita i, fins i tot, s’atreveix a posar-se en la seua pell i imaginar el sofriment i l’estat d’ànim que ella pot arribar a experimentar. Tot això barrejat amb una música que crea una atmosfera alegre i optimista que crec que s’allunya molt de la situació i del dia a dia de moltes dones. I és que dirigir-se a una dona en segona persona amb la intenció d’espentar-la en la seua lluita d’una manera moralitzadora o paternalista i fent servir la forma condicional, futura i, fins i tot, imperativa no és una acció feminista, sinó tot el contrari.

Investigant una mica, ens podem adonar que aquest no és un cas aïllat sinó, més aviat, una pràctica comú en els grups de música d’arreu del món que escriuen lletres socials i volen acostar-se al feminisme. A més a més, trobem una altra pràctica encara més extrema bastant estesa entre grups masculins: l’ús de la primera persona del singular per narrar l’experiència d’una dona. Com si poguérem arribar a sentir en la nostra pell el seu patiment. Com si poguérem arribar a tindre una mínima idea de l’angoixa, la por, la humiliació, el rebuig, l’assetjament, el menyspreu i tantes altres formes de violència física i psicològica que la societat patriarcal i nosaltres, els homes, hem exercit cap a elles.

Des del «Suggestion» de Fugazi o el «Valentine’s is over» de Billy Bragg fins l’ «Ay dolores!» de Reincidentes, en podem trobar desenes -si no centenars- d’exemples, també a casa nostra. A finals del segle passat i a principis d’aquest és quan veiem aparéixer esta pràctica en els grups amb lletres reivindicatives, però és sobretot en l’última dècada quan proliferen les cançons amb aquestes lletres, fins el punt de dur-nos a la seua normalització. Frases com «mujer bonita es la que lucha», «te quiero revoltosa», «si tiene que casar-se que sea con su protesta», «cómo estás más guapa es defendiendo tus derechos» o «mujer sabes que yo me esmero, lo único que lavarás y plancharás será tu pelo» es repeteixen cada dia en els nostres auriculars.

Ja va sent hora què els homes evolucionem i utilitzem la primera persona per parlar de nosaltres i ens deixem de frases com «Deixa de ser una trista princesa», «Trobaràs la resposta, lluitaràs una altra volta», «La vida et colpeja però encara et mantens dreta, com una boxejadora acorralada pel sistema», «Tu, sempre tan valenta tu, el cap ben alt i oblidant l’obscur» o «No me visto así pa’ provocar, me visto así porque me da la gana y ya está», aquesta última escrita també per un home. 

I és que a punt d’entrar a la tercera dècada del segle XXI els homes seguim sense parlar de nosaltres, de questionar els nostres privilegis, de fer autocrítica. Seguim sense superposar els fets a les paraules. Seguim sense deconstruir la masculinitat hegemònica que portem endins i sense assumir la responsabilitat en el manteniment de les diferents formes de discriminació cap a les dones. I això es veu reflectit en les nostres cançons. Com bé explica Rebecca Solnit en el seu llibre Los hombres me explican cosas, seguim volent llevar la paraula a les dones, fins i tot, per a parlar de la seua pròpia experiència.

El camí cap a la igualtat passa per fer un pas al costat per què les dones recuperen el seu espai en tants llocs on se les l’ha privat, com en la música; i no apropiar-nos, una vegada més, de la seua veu.  

*Recomanació musical: Renuncio (Novus Ordo). “Pienso que debo renunciar a mis privilegios, no quiero ser un cabrón, no pretendo ser tu voz” 

One Comments

  • Avatar
    X.b.s 11 / 11 / 2019 Reply

    Molt bon article.Molta veritat

Deixa un comentari