Batoi és un trio de postpunk procedent d’Alcoi, el nom del grup prové precisament d’un dels barris de la ciutat, un districte distant i aïllat del centre de la ciutat que se situa damunt del túnel Xàtiva-Alacant. Els tres components que integren aquest grup són Toni (Bateria), Juanig (guitarra i veu) i Rafeta (baix i veu) i, per ara compten, amb només un àlbum que els fa de carta de presentació.
Com tot bon debut, el primer disc d’aquests tres alcoians n’és un homònim. Batoi (Canya de la Muntanya Records, 2020) va veure la llum el 4 de maig del passat 2020 i es compon, com el propi grup indica, de «Música suada en directe» en el seu local d’assaig. D’aquesta manera, han aconseguit un so molt de garatge, que mostra el vessant més cru i dur del que comprén el paraigua del postpunk.
El seu elapé funciona com tot un cresol de diferents influències que apareixen al llarg de les cançons. Per exemple, Prospeckt, el sèptim tema del disc, té riffs notablement influenciats per grups com Black Sabbath en la seua faceta més doom. Les influències de stoner rock continuen en la guitarra arrossegada de temes com Més enllà de l’odi. Altes cançons prenen una direcció molt diferent: el tema instrumental Neguvore Bulgarski arriba amb tocs de progressiu, mentre que Claro que sí agafa un punteig més propi de l’indie i el distorsiona fins a donar-li la mateixa rudesa que traspua la resta d’aquest àlbum.
Batoi s’ha presentat amb un so de garatge molt autèntic, sense que això reste a com n’és d’elaborat. De fet, aquest trio demostra la varietat de sons que es poden fer amb un conjunt bàsic d’instruments, especialment, amb les sis cordes. No se senten intimidats de mostrar d’on provenen les seues influències i aconsegueixen donar-li a tot el que fan una genuïnitat extrema.
Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.
Article escrit per:
