Cadafal: una joia oblidada del folk alacantí

Quan pensem en el panorama actual de la música en valencià, ens venen inevitablement al cap una sèrie de referents a partir dels quals ha sorgit l’escena tal i com la coneixem. L’última ona d’aquest, en l’opinió d’un humil servidor, la conformarien grups com per exemple Tardor i Zoo, però abans van estar Obrint Pas i La Gossa Sorda. Així i tot, el que ara ens interessa es remuntar-nos a la primera ona, al moviment de La Nova Cançó. Es justament en aquesta època, trepitjant pel camí que fa encara pocs anys van conformar cantautors i grups com Raimon, Ovidi Montllor i Al Tall, quan es forma i es desenvolupa Cadafal.

Aquest grup, procedent de la ciutat d’Elx, naix de Transcendència, un projecte format per xics i xiques procedents de diversos col·legis religiosos de la ciutat i centrat especialment en la música folk, amb un nombre d’integrants que variava constantment, fins al punt que el grup arribà a estar format per 25 adolescents. Amb el canvi de nom, però, va vindre la maduresa musical del grup i un paulatí canvi de repertori. El conjunt il·licità, reduït a tan sols 8 persones, es va centrar en la cançò popular en valencià, sobretot aquella procedent de la província d’Alacant, i en les ocasionals cançons pròpies escrites majoritàriament en castellà.

L’estil musical de Cadafal, com és el cas de la majoria de conjunts del gènere, es basa en l’ús d’instruments populars com la guitarra, l’acordió o la bandúrria, combinant al mateix temps les veus d’un solista masculí i una femenina. I encara que el seu repertori no siga totalment en valencià, la seua discografia constitueix un gran recull i desenvolupament de la cançó alacantina. De fet, l’àlbum amb més èxit dels il·licitants va ser l’anomenat Cançó popular, un treball que els va col·locar en el mateix escenari que figures de la talla de Lluís Llach i Al Tall.

Considerar o no Cadafal un referent de la Nova Cançó és una decisió que li correspon al lector o lectora d’aquest article. Però el que no es pot negar és que aquest grup ha sigut un element fonamental de l’escena musical alacantina, una que moltes vegades hi passa per baix del radar tant d’oients com mitjans de comunicació.

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

L’electrocúmbia contra l’oblit

Recents

Smoking Souls llança ‘Adéu’ abans d’estrenar el seu últim treball, ‘Translúcid’

X
X