Curant ferides amb Ivette Nadal i Pascal Comelade

Després de publicar Arquitectura primera (Discmedi, 2018), Ivette Nadal torna a treballar amb Pascal Comelade amb el seu nou disc El nom de la ferida (Autoedició – RHRN, 2020). Aquest el conformen 14 cançons que van fent una barreja entre poesia i cançó, amb una sonoritat acústica i intimista. Aquestes van acompanyades per veu i piano, deixant de banda la guitarra, tan present en les cançons d’anteriors discs. Algunes són adaptacions de poemes del llibre d’Ivette, L’àngel i la infermesa del pensament (Eumo, 2020).

La cantautora diu que posa un punt i a part amb aquest disc, i tanca una manera de fer les coses, musicalment i poèticament, obrint moltes portes noves. De fet, s’ha arriscat amb aquest format principalment per això. Com ella mateixa ha dit, si aquest era el seu últim disc, volia acomiadar-se fent el que la fa sentir lliure, com ho fa la poesia, i tornant als seus orígens. A més, la música de Pascal fa un tàndem ben bonic amb els versos recitats.

Amb aquest títol i amb el contingut del disc, Ivette pretenia allunyar-se de les seues cançons melangioses, per curar-se de les seues ferides internes. Al disc es parla de ferides de tota classe: d’amor i desamor, familiars, relacionades amb la salut… Però també de coses bones, d’aquestes que deixen empremta com les ferides i que no vols oblidar.

Al disc hi ha tres versions ben especials. Una d’aquestes és Passejant per Barcelona, de Quico Pi de la Serra. La capital catalana és un tema recurrent, amb moltes referències a la Barcelona modernista, Ciutat Vella o el barri de Gràcia, fins a convertir-se en una participant més de l’àlbum. La segona és Ha vist la pluja, una adaptació de Have you ever seen the rain de Creedende Clearwater Revival. I la tercera, una nova lectura del Love too soon de Comelade i PJ Harvey, fent una versió amb més valset que a Arquitectura primera.

Ivette tanca aquesta etapa de la seua vida per la porta gran. Amb aquests versos i aquestes melodies a piano tan boniques que si tanques els ulls et transporten. Açò no és un comiat, és un fins prompte, i estarem esperant el seu futur projecte amb ganes.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

[Repàs d’actualitat] Maluks publica “Me toca”, avançament del seu primer disc

Recents

“Les teues ales”, la futura promesa musical d’Esther