El Festivern acomiada l’any amb un dia més de música i oci alternatiu

Com ja és tradició en el circuit de festivals del País Valencià, la cita de cap d’any sempre ha pertangut al Festivern i aquesta vegada no hi podia ser diferent. Aquest esdeveniment, que amb quinze anys d’història s’ha convertit en un dels festivals capdavanters de l’escena valenciana, ha tornat a reunir milers d’assistents de totes les comarques. De fet, l’evolució i creixement del festival s’ha traduït en la primera novetat de la nova edició: la prolongació del festival fins a quatre dies, deixant gaudir als assistents d’un dia més ple de música.

Pel que fa al cartell d’aquesta edició ha destacat sobretot per la presència de diferents grups emergents de la música valenciana, encara que tampoc s’han omés els artistes ja coneguts de les comarques valencianes, així com els d’altres territoris. Entre aquests podem trobar a Xavi Sarrià, Atupa i Pirat’s Sound Sistema, per la part dels veterans; i Arsènic, Reacció o Maluks per la part dels més nous.

El festival arrancava el dissabte 28 de Desembre, un dia abans del que era habitual en altres edicions, amb les actuacions de Nius de Nit i els pegolins Reacció, amb un directe molt energètic. Poc després el relleu el va prendre SUU amb una actuació amb moments emotius i avanços del seu nou treball Ventura. En acabar l’actuació de El Niño de la Hipoteca, va sortir actuar el traper català Lildami que va convidar a SUU a tornar a l’escenari per cantar Noi de l’espai. La nit va culminar amb el concert del grup andalús Narco, l’últim que farien abans de parar per un temps indefinit. Però no tot va ser música, al matí d’aquest primer dia de Festivern es va iniciar la lligueta de pilota.

El dissabte 29 va ser un dia més bé relaxat pel que fa a la presència d’artistes en valencià. D’aquest destaquem les actuacions de Tesa, que va aconseguir fer vibrar al públic amb el seu rap; els xabiencs Arsènic i Porto Bello a les 3 de la matinada, una actuació de la qual només gaudiren aquells que millor havien aguantat la marató de concerts. El cap de cartell del dia va ser el mític grup de reggae Green Valley, que va conseguir plenar quasi tot el recinte amb persones cantant les seues cançons. Mentrestant, quant a les altres activitats, aquest dia s’iniciava el torneig de bàsquet.

El diumenge 30, el Festivern seguia amb el seu ambient únic i ple de germanor. Durant el dia, es van lliurar els premis del torneig de futbet i bàsquet. També es van realitzar les finals de pilota i després, el seu lliurament de premis. Júlia Costa Martínez fou una de les participants en els tornejos de pilota i assegurava que sempre hi ha molt de nivell «perquè sempre s’han apuntat equips molt potents i jugadors professionals». 

Martinez és participant fidel en els tornejos del Festivern i afirmava que sempre s’ho passa genial perquè «surts una mica de la rutina del càmping, et mous i coneixes a molta gent que després veus al festival: això crea molt bon rotllo». Amb tot, aquest any Júlia Costa Martínez, qui també juga en el Club de Pilota Valenciana a Beniparrell, matisa que no han pogut jugar a raspall perquè «s’estava reformant el minitrinquet», per això, aquest any el Festivern ha apostat pel frontó. Martínez matisava que s’haguera pogut tallar un carrer per poder jugar durant els quatre dies de festival, però amb tot: «sempre m’ho passe genial».

Per altra banda, la pilotaire explicava que la presència femenina en aquestes modalitats sol ser prou marginal i ho lamenta perquè «es nota la diferència: ells tenen més força». Martínez afegia que a banda, també cal tindre en compte que els jugadors són molt potents. Amb tot, Martínez assumia que aquest fet és traslladable als altres tornejos, com el de futbet i bàsquet.

Així doncs, a banda de les activitats alternatives i per l’aposta per l’esport, la jornada del 30 es va caracteritzar per música, riures i alcohol per celebrar la vinguda del nou any. Pel dia, el temps va acompanyar amb un sol tímid, però a la nit, les jaquetes i les camises tèrmiques es feien denotar en els rostres contrets pel fred. 

Els grups més representatius de la nit del 30 foren Pepet i Marieta, Oques Grasses, Boikot, Ebri Knight, Atupa i Maluks, entre d’altres. El concert d’Oques Grasses es va caracteritzar per un directe poc interactiu però amb molta qualitat tècnica. Oques Grasses despertaren passions entre les seues cançons més famoses i sobretot, en els seus ritmes tan plens de positivisme.

Un cop va acabar el concert, els banys portàtils es van omplir. Amb tot, el festival, molt encertadament, va destinar una molt bona quantitat de banys. Per aquesta raó, aquesta zona tampoc es va col·lapsar. Una vegada es va acabar el concert també foren moltes les persones que s’aproparen a les tendetes de Macondo o les tendetes pròpies de grups per poder observar o bé, adquirir xapes, dessuadores o camisetes. 

Molts foren qui van optar per sopar a unes hores intempestives, amb tot, les paradetes de menjar estaven llestes a totes hores. Les paradetes oferien prou varietat de menjar, però les pizzes, les crêpes o bé, els entrepans foren les seleccions més populars entre els i les assistents del festival. 

El concert d’Ebri Knigt es va caracteritzar per una gran interactivitat amb la gent del públic. Ebri Knight va fer gala de gran part del seu repertori amb un discurs polític contundent i ple d’energia. El públic es va caracteritzar per la seua entrega i el Festivern, com la major part dels concerts, va gaudir en tot moment de la gran quantitat d’assistència. 

Maluks fou l’últim concert de la nit. Només els més valents i valentes i les persones amb més resistència van poder  gaudir de la seua innovadora música. Entre els assistents es trobava Pablo Valle, cantant del grup de música Apologia, qui matisa: «ni el fred ni les hores han evitat que emplenen el recinte».

«Són molt madures musicalment i presenten un gran rodatge dalt de l’escenari, l’únic problema és que el concert s’ha fet curt», continua valorant Valle. De fet, Pablo Valle fa referència a aquest fet perquè Maluks per ara només té tres cançons pròpies, per això explica emocionat: «ja anem tenint ganes d’escoltar un primer disc complet». 

El dia de cap d’any va arribar i el dia es va estrenar amb un gran concurs de paelles.  Alguns dels concerts de la nit foren Pirat’s Sound Sistema, Nativa, El Diluvi i Xavi Sarrià. Una de les queixes dels i les assistents fou la prompta actuació de Pirat’s, a les 17:45, però la nit prompte va arribar amb l’actuació de Nativa. 

El recinte del festival es va impregnar d’un ambient màgic, amb els seus assistents disfressats per a l’ocasió. Algunes persones duien fins i tot raïm i altres, pijames de cos sencer. Sense cap dubte, l’ambient del Festivern es pot classificar com únic i, per què no? Una miqueta surrealista i còmic. 

Nativa és un dels grups emergents que han protagonitzat el festival. La seua actuació, prou interactiva, es va caracteritzar per l’entrega d’un públic que cantava les seues cançons amb emoció. El seu estil, amb un ritme prou dinàmic, van donar pas a les campanades. Les campanades van ser donades per Nerea Sanfe. La veritat és que tot fou molt ràpid i quasi no es van poder distingir els quarts de les campanades en si. 

Al cap i a la fi, el recinte estava ple de gent i les campanades foren una miqueta caòtiques mentre Nerea Sanfe tractava de demanar música per a donar la benvinguda a l’any «ballant» sense cap mena d’èxit. Això sí, el públic fou el gran protagonista, ja que el micròfon fou testimoni de les comandes d’uns assistents ja una miqueta tocats d’alcohol. 

Una vegada van acabar les campanades, El Diluvi va seguir amb la festa amb les seues cançons. Un encert per part del grup fou regalar al públic les seues cançons més populars com ara Tres Voltes Rebels, perquè l’ambient ho necessitava i perquè el públic es va motivar molt més del que ja estava. Això no vol dir que el grup no fera gala de la seua nova discografia, perquè els i les més actualitzades sí que van poder gaudir d’aquesta. 

Xavi Sarrià i El Cor de la Fera van prosseguir amb el Festivern als seus peus. La seua actuació fou una de les més esperades i no va defraudar. Anna Mas Cabrera, una de les assistents assegurava que «hi ha molta gent, però hi ha lloc per poder ballar», i prossegueix: «amb tot, la gent està prou tranquil·la, però supose que com és l’últim dia, molt estaran morts», afig entre riures.

El dia de l’1 de gener va arribar a Tavernes de la Valldigna i tots els seus assistents escampaven i acomiadaven a poc a poc el Festivern, que un any més, els havia acollit a tots i totes. Ara, només quedava enfrontar l’any 2020 i poder tornar l’any que ve per reviure els records i poder sentir-se de nou, com a casa.

Tàrsila i Vlad

Tàrsila i Vlad

Anteriors

Vienna comença l’any amb “Pregària”

Recents

Manel es redimeix a Castelló de la Plana

X
X