El Pipeig de The Tyets

The Tyets és un grup de música català que ve des de Mataró. Aquest va ser format per Oriol Ramon i Xavier Coca, i es va donar a conéixer amb el seu primer EP Trapetón (Luup Records, EP, 2018). L’any 2019 van créixer en popularitat gràcies a alguns senzills com RRHH (Tinc una casa) o Hamacking, que van ser tot un èxit.

El passat dia 12 de novembre el grup va publicar el seu últim treball anomenat El Pipeig  (Luup Records, EP, 2018). Aquest el formen 9 cançons amb un gènere que balla entre el trap i el reggaeton, que és un gènere de música batejat per ells com a trapetón, mesclat amb pop i sons llatins. Els mataronins diuen que el concepte pipeig fa referència a les quedades amb els amics, la festa, les relacions personals, l’amistat, el flirteig i el comboi. I és que, amb els temps que estem vivint, aquest concepte els genera nostàlgia.

L’objectiu principal d’aquest disc, com els mateixos components del grup han dit, és parlar de la quotidianitat, de les coses que els passen i no dels típics tòpics que abunden en la música urbana. Volien que el seu públic empatitzara amb ells, parlant del seu dia a dia i coneixent-los més enllà del personatge que han creat cadascun.

Encara que l’idioma predominant del disc és el català, també trobem cançons o trossos de temes en castellà, en anglés i, fins i tot, en italià. En aquest treball els amants de l’autotune han creat un imaginari col·lectiu que queda reflectit en cançons com Innobar, recordant les cues que féiem a les discoteques, o a Mama tinc pipí, relatant una història d’un amor de xiquets. Però, sense dubte, la cançó que va venir xafant més fort va ser Txarango al Canet Rock, que parla de la nostàlgia d’unes vides que tardaran a ser el mateix que abans, d’eixes festes de l’any 2020 que podrien, però no han sigut, i dels records de tot el  que ha passat en les festes viscudes que quedarà en les nostres ments per sempre. En aquesta hi participa La Fúmiga i va ser publicada amb un videoclip on apareixen els amics de The Tyets.

Tan de bo puguem ballar prompte al ritme d’aquest trapetón en directe.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Esperança, desitjos de llibertat i bon rotllo: “El dia de la victòria”, de Buhos

Recents

[Repàs d’actualitat] Maluks publica “Me toca”, avançament del seu primer disc