Els nous sons de ‘Som i vibrem’ per a les batalles de sempre

Imatge de portada: Jaume Verdú.

En aquests moments no semblaria una bogeria afirmar que Maluks ja s’ha convertit en un dels noms més sonats del panorama musical en valencià. I aquesta consideració no els ha baixat del cel: se l’han guanyada a partir d’apostar per noves sonoritats poc explorades abans al sector en la nostra llengua, com el dancehall. Una perspectiva nova i jove, que els ha valgut poder desenvolupar el seu treball a Propaganda pel Fet! Prop de dos anys després del seu debut amb el senzill Fins l’alba, les valencianes han publicat el seu primer disc de llarga duració: Som i serem. Així que, ací ve l’anàlisi d’aquest llançament cançó per cançó.

1. Me toca ft. La Fúmiga: Som i vibrem obri amb el senzill d’avançament amb acompanyament de La Fúmiga publicat a finals de novembre de l’any passat. A la cançó trobem sonoritats llatines que remeten als orígens del dembow. La presència de La Fúmiga és correcta: els vents metalls donen un bon resultat a la cançó i la col·laboració és continguda però sense llevar protagonisme. Ubicar aquest tema al principi de l’àlbum és una bona declaració d’intencions sobre l’estil del grup.

2. Comboi: La joia de la corona en el repertori de Maluks fins al moment. Segueix present l’esperit llatí amb els instruments de vent (destacant especialment el paper de la trompeta a la cançó), però a més el resultat és molt ballable a causa de la marcada percussió de fons. La tornada, apegalosa, crida a les reivindicacions i lluites de sempre però amb nous codis.

3. Naveguem: Primer tema inèdit de Som i vibrem. A Naveguem els ritmes cubans donen pas a les sonoritats jamaicanes amb aquest tema de reggae lent que contrasta amb les dues primeres cançons, molt ballables. L’adaptació a un ample ventall d’estils es fa palés en aquest tall, en el qual les integrants de Maluks s’amollen a la perfecció a la instrumental.

4. L’espera ft. ZeBRASS: A L’espera es manté el reggae lent de Naveguem, però amb una major presència dels instruments de vent, i no solament metalls. A la cançó podem trobar un saxòfon que deixa una forta presència al resultat. A banda de la riquesa instrumental més gran, les veus compten amb una edició molt acurada (l’autotune i el reverb són una alenada d’aire fresc). Així com hi ha present un fons electrònic que acarona tot el tema.

5. Olor d’ones ft. Pupil·les: En aquest tall (publicat com senzill d’avançament el setembre de 2020) els ritmes llatins segueixen presents, però donant pas a un tema més urbà amb aires mediterranis. A Olor d’ones s’evidencien els elements que podíem esperar d’un grup jove com Maluks: autotune, drum&bass, ritme de reggaeton o un baix molt marcat que eleva les revolucions del conjunt.

Foto: Jaume Verdú.

6. Soca-rel ft. Pa Lao: L’equador de Som i vibrem és Soca-rel, la cançó amb un major component electrònic de tot l’elapé. Malgrat que la temàtica del tall és la relació entre els pobles i les ciutats, té una de les sonoritats més urbanes del disc amb el seu baix fort i ritme accelerat. La instrumental mostra la seua exuberància a la tornada, feta a mida per ser cremada en els directes. Malgrat la intervenció recent de Pa Lao per projectes com Foríssima (Halley Supernova, 2019)Claraboya del universo (Poni de Troia, 2019)fallanca (Autoeditat, 2021); s’enyorava un Jordi Palau que agafara el micròfon per donar via lliure al seu vessant més agressiu.

7. Colors i sabors ft. Tremenda Jauría: De manera similar a Soca-rel, l’aspecte electrònic té un gran protagonisme en aquesta col·laboració amb Tremenda Jauría. Malgrat que l’estil escollit en Colors i sabors per acompanyar les veus és el dubst.

8. Contra l’oblit ft. Carles Belda: Si alguna cosa ha mostrat Maluks en el seu primer disc és la seua gran adaptació a un considerable nombre d’estils. Si fins al moment havíem pogut trobar diversos registres de sonoritats llatines i un tarannà urbà, a Contra l’oblit Maluks mostra el seu domini de la cúmbia amb un fort component electrònic. Sense cap dubte, aquest tall (publicat anteriorment com senzill) és de les cançons del disc en les que l’estil de la música més s’amolla a les veus.

9. Fins l’albaFins l’alba va ser la carta de presentació de Maluks en un llunyà (i millor) juny de 2019. Si en el seu moment va cridar tant l’atenció va ser pel seu estil: fins l’alba és dancehall implacable. Escoltada ara mateix, en conjunt amb la resta de temes de l’àlbum, es nota que no té la complexitat sonora que ha desenvolupat Maluks en els seus últims treballs. Però, tot siga dit, en aquesta senzilla, guanya.

10. No more: Penúltim tema de Som i vibrem que destaca especialment pel seu component vocal. L’autotune (present anteriorment a cançons com Olor d’ones) es converteix en un acompanyament fonamental de les integrants de Maluks, que aconsegueixen una polifonia molt acurada quan canten a la vegada.

11. NaveDUB (Bonus track) ft. Chalart58: Som i vibrem finalitza amb una mescla de Naveguem, el tercer tall del disc. El remix i la iniciativa recorden a Aspencat o Atupa, que han incorporat versions dels seus treballs en els seus propis llançaments.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Maluks estrena per fi el seu primer treball ‘Som i vibrem’

Recents

Orbitant amb Joina

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *