Novus Ordo: “El ‘braincore’ reflecteix un canvi en la nostra música i en la manera d’escriure”

Hui parlem amb el grup valencià Novus Ordo arran de la publicació del seu últim disc Un último aliento.

Abans que res volia parlar sobre les novetats que hi ha hagut en la banda pel que fa als components. Si no és molta intromissió, puc preguntar-vos què ha ocasionat estos canvis? 

Tirar endavant un grup autogestionat com el nostre és complicat, no és fàcil de compaginar amb la vida social i laboral i quan un grup agafa un camí de professionalitat moltes vegades no és possible continuar per part de tots els components. Estes coses passen en la vida, de vegades els camins es divideixen i cadascú continua el seu. Samu (baixista) i Robert (vocalista) ens quedàrem en el grup i Òscar (anterior bateria) es va quedar com a productor.

Qui són els nous integrants i què creieu que aportaran a la banda? [Dirigida a Samu i Robert]

Pauet (bateria) i Nacho (guitarra) són els nous membres del grup i creiem que aporten frescor i moltes ganes de continuar amb este projecte. Pau ve del món més underground i ens aporta un estil més traper, més modern, a més del seu groove; i Nacho per exemple fa uns riffs brutals, entre moltes altres coses. Cadascú vé d’un món i d’un estil de música diferent i aporten idees noves i una fórmula nova de funcionament.

Musicalment, també trobarem canvis en el disc respecte a l’anterior etapa? Què és això del “braincore” amb què ara signeu cada publicació a les xarxes? 

Sí que trobem canvies respecte a l’anterior disc, sobretot per l’entrada al grup de Pauet i Nacho, però Samuel i Robert ja tenien moltes ganes de jugar amb nous estils i experimentar en l’electrònica. Aquest nou estil l’hem volgut reflectir amb el nom de “braincore”. No ens sentíem identificats amb termes com metal, hardcore, punk o funk. Creiem que “braincore” és una manera de formular un nou concepte musical i reflecteix un canvi en la forma d’escriure i de contar les històries del disc, un disc en què pensem que serà necessari utilitzar el cap per entendre moltes coses. 

Un últim aliento és el nom escollit per al nou treball. Què hi voleu expressar amb aquest títol?

Escoltant l’intro i altres cançons com Unidad, resistencia i sangre es pot entendre fàcilment el significat d’este títol. Un último aliento és com una última crida a tota la humanitat, als pobles, barris i ciutats del món que resisteixen. No és un últim alè de vida, si no més aviat com una crida a una última batalla, és com una manera metafòrica de dir que anem cap a eixa batalla. També creiem que el sistema en què vivim està obsolet i aquest títol ens pareixia molt significatiu i amb molta força. 

Què opineu de l’actual circuit musical valencià? Creieu que el vostre estil i el fet de cantar en castellà vos ha tancat portes? 

Això de “circuit valencià” o “panorama valencià” tal volta és un poc difús, els últims s’han barrejatn i s’ha retroalimentat amb la música de Catalunya, nosaltres parlaríem més del panorama alternatiu en valencià. Tal volta trobem a faltar al nostre territori grups que s’arrisquen més. 

No creiem que cantar en valencià ens haja tancat portes. Més aviat creiem que el circuit alternatiu valencià és un món que es mou per moltes empreses, amb els seus interessos, i no tothom és benvingut o no encaixa en tots els espais. Hem de ser conscients que a molta gent que treballa en aquest món li la porta fluixa la llengua o la cultura i l’únic que vol són diners. 

Foto: Claudia Marconell

En els últims anys hem vist com han proliferat molts grups i sembla que cada vegada és més difícil destacar. Què creieu que podeu aportar que us diferencie de la resta?

Som un grup que ens preocupa que la música siga de qualitat però també tenim un missatge clar, fem música molt potent i fresca, i el gènere que fem no s’escolta en molts llocs. Creiem que pot resultar nou i interessant per a molts oïts.  

Un grup autogestionat com el vostre, que no fa un estil que gaudeix d’un públic ampli, com aconsegueix mantenir-se econòmicament? Heu tingut dificultats per afrontar les despeses que suposen la gravació i promoció d’un disc? 

Tenim moltíssimes dificultats, encara no hem pagat ni la meitat del que ens ha costat el disc. És una putada, gran part dels diners que hem utilitzat han eixit de les nostres butxaques i de la nostra feina, així que per mantenir el grup hem de treballar a banda. És molt difícil, però amb ganes es poden traure els diners d’on siga, com s’ha fet sempre. 

A què aspireu en aquesta nova etapa? 

Aspirem a intentar arribar a més gent i que cale el nostre missatge, no fem una música que estiga molt establerta a l’estat. Un altre objectiu és fer més bolos i ja no guanyar diners, sinó que no ens conste diners de la butxaca, també ens agradaria pujar cap al nord de la península on hi ha molt de públic de metal.  

Ens podeu avançar ja algunes dates de la gira?

De moment no podem anunciar cap data (els nostres agents comercials i les nostres dues o tres discogràfiques no ens deixen).

Moltes gràcies per dedicar-nos una estona, des de Sons de Xaloc vos desitgem molta sort. Salut i Braincore!

Moltes gràcies a vosaltres  per l’entrevista, una abraçada!

Enric Moll

Enric Moll

Filòleg de professió i guitarrista d’afició. La vida sense música seria un error.

Anteriors

Nasanov publica el seu nou single “Hipócrita consecuente”

Recents

Menerva pretén ser sinònim de diversió

X
X