Foscor – “Els sepulcres blancs”

Els sepulcres blancs és el sèptim àlbum d’estudi dels catalans Foscor, una banda ja veterana encara que majoritàriament desconeguda (en part com quasi tot el metall en català). Fundada en el 1997 l’agrupació es va dedicar a fer un black metal a l’ús cantat en anglés però, en el 2017 一sí, després de vint anys composant música一 el seu estil va donar un canvi radical, passant a un so molt més proper al rock progressiu cantat esta vegada ja en català, abanderat per Les Irreals Visions, encara que alguns elements ja els anticipaven les seues últimes obres anglòfones com Those horrors wither i Groans to the guilty .

Doncs anem a adentrar-nos en aquest últim treball, el tercer d’aquesta nova, i relativament recent, etapa dels barcelonins. El que queda clar des del principi, és que aquest nou disc està dispost a continuar amb el principal atractiu dels nous Foscor: la seua atmòsfera . Totes i cada una de les cançons destil·len un to d’obscuretat i desesperació. Un altre element que es repeteix és la tragèdia, un tema recurrent en les lletres i composicions de Foscor, creant així, junt a tots els altres elements, una experiencia plena de misteri i misticisme per a l’oient.

A nivell tècnic, les cançons dels Sepulcres blancs son bastant complexes, doncs cada instrumental té una multitud de capes que fan molt fàcil revisitar l’elapé una i altra vegada. Alguns temes, com per exemple Els colors del silenci, també ens porten reminiscències del passat de black metal de la banda, sobretot amb l’ús del tremolo picking i els blast beats. Tot açò acompanyat d’una part vocal neta, sense guturals, que ajuda a reforçar la sensació onírica de les composicions.

Certament, tant Els sepulcres blancs com tota la proposta musical de Foscor son extremadament originals i sobretot diferents del que estem acostumats a sentir en el panorama musical dels Països Catalans. El que ens ofereixen es un treball cuidadíssim a nivell de composar i també en el que es refereix als conceptes i temes de la seua música. Per això, són molt recomanables.

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Nativa presenta un primer àlbum sense personalitat

Recents

Txarango fa ressò d’una altra injusticia mitjançant la música

X
X