Playing to kill és el títol del primer àlbum complet de Fukushima, una banda gandienca de hard rock i heavy-metal formada, entre altres, per Felipe Pipe Torres, de La Raíz, i Xavi Novo Martínez, de Sujeto K. Van publicar el disc el 27 de setembre amb el segell de Maldito Records. És el resultat de més de dos anys de treball i consta de deu temes cantats íntegrament en anglés i que inclou, a més, una versió del clàssic de White Zombie Thunder kiss ‘65.

A través de totes les cançons, es nota que aquest treball l’han produït uns músics amb experiència i que, ara, busquen divertir-se i innovar amb un projecte diferent. Així mateix, a mesura que sentim l’àlbum, descobrim el fum de referències que han conformat l’estil de Fukushima. Podem veure com el grup incorpora la velocitat de Motörhead en cançons com American dream i Empty brains, al mateix temps que també hi inclouen riffs i breakdowns a l’estil de Rage Against the Machine junt aamb parts de veus harmonitzades com ho farien els gibraltarenys Breed 77. Un tema que mereix una menció especial és Very bad things, en què la banda inclou parts de Cuban Pete, la cançó que va cantar Jim Carrey en La màscara, junt amb una part que recorda moltíssim Welcome to the jungle de Guns n’ Roses i un to de baix similar als Korn de principis de la dècada dels 2000.

Playing to kill és un disc molt divertit, especialment per a algú que ha crescut i s’ha aficionat al rock dur i el nu metal dels 2000. És també una festa de referències on els artistes han volgut donar curs a tota la seua creativitat amb l’ajuda de totes les seues influències i, a la vegada, transformar-les en un so propi. Tanmateix, encara que és un LP sòlid pel que fa a la qualitat musical, de moment l’estil de Fukushima sembla difús. Les referències hi estan presents, però amb tants canvis en un sol àlbum o fins i tot en una sola cançó, a vegades costa distingir quina és la vertadera direcció del grup. Però així i tot, si alguna cosa han demostrat, és que tenen riffs durs i ràpids per a avorrir i que, certament, Fukushima és una banda imprevisible.

Deixa un comentari