Mireia Vives i Borja Penalba han estrenat nou videoclip, concretament, el passat 14 de novembre. Així doncs, aquest videoclip complementa la cançó València Negra, una cançó que és un homenatge a eixa València tant divergent, plena de cultures i cares diferents. El videoclip retracta aquesta València a través d’un discurs basat en els records (representats per les fotografies), que al final del videoclip es cremen per donar lloc a una València plena de vida. 

El primer tram del videoclip arranca amb cert pes narratiu: s’emmarca en un pis ple de records i objectes personals, un pis carregat on Mireia Vives es deixa dur per la melancolia mentre observa els carrers de València. Tots aquests objectes personals pareix que representen el que ha significat tota una vida dins de la ciutat de València. 

En un moment determinat del videoclip (1:21) la imatge es torna gris i aposta per eixe pes narratiu amb una escala de grisos. Aquest recurs aconsegueix apel·lar a eixos records que formen part de València. Aprofitant aquest canvi, es retorna al pis on es troba Mireia, qui segueix presa de la melancolia observant  unes fotografies antigues. 

Just després d’aquesta seqüència, Mireia Vives i Borja Penalba, enmig dels carrers, comencen un passeig per aquesta València polifacética. Mireia Vives porta una cistella on distintes persones aboquen fotografies, les quals representen eixes distintes cares de València. El passeig va marcat per uns canvis d’imatge a una València més vella, fent referència a eixe passat.

Durant el videoclip es fa contínua referència als trets més característics de València, com ara el barri de Benimaclet, el barri del Carme, Russafa… La intenció d’aquest videoclip és aconseguir transmetre eixa identitat de València a través de l’aparició de moltes persones diferents i també, dels símbols típics de la ciutat de València. 

Els personatges més representatius de la ciutat de València també es deixen caure en forma de records pel videoclip. Així doncs, es fa referència a Rita Barberà, a Ovidi, Obrint Pas, Fuster, Nino Bravo…tots eixos rostres que han significat alguna cosa per a la ciutat.

El video arriba al seu moment més íntim quan Mireia Vives crema la cistella on es troben totes eixes fotografies que formen part d’eixa València quasi impossible de definir. Amb aquesta acció es fa apologia a la unió de totes les cares de la ciutat. 

Sense cap mena de dubte, l’últim videoclip de Mireia Vives i Borja Penalba és un homenatge a la ciutat de València, amb els seus punts positius i negatius. Aconsegueixen aquest objectiu jugant amb el passat, la melancolia, els records, la nostàlgia…però sempre estimant la ciutat.

 

One Comments

  • Avatar
    Untipet 28 / 11 / 2019 Reply

    Molt bon anàlisi. I un tret importantíssim de València són les falles… aquesta cançó em recorda moltíssim a una falla i el videoclip encara més!

Deixa un comentari