Junteu-vos amb El Diluvi

Junteu-vos és l’últim treball d’estudi d’un dels grups de folk i mestissatge més coneguts del Païs Valencià, El Diluvi. Un nou elapé de 40 minuts amb 12 cançons que inclou col·laboracions amb diversos grups amb els que comparteixen estil, com, per exemple les catalanes Roba Estesa o la banda del Païs Vasc Huntza. Aquest és un disc que continua amb el sò que molts ja coneixem i que ells mateixos han anomenat Mestissatge Mediterrani: una combinació de sons tradicionals i ritmes llatins que conviden a la festa i a ballar.

Portada de “Junteu-vos”

Des del punt de vista de la propia música, el grup ha mantés el seu estil habitual, on predominen els instruments acústics i tradicionals, com la bandurria, l’acordió i el violí, creant cançons amb ritmes de rumba i ska, això es pot veure sobretot a cançons com Tremole o La revolució. Aquesta fórmula és ja ben coneguda pels fans del grup i, si avaluem l’album des del punt de vista dels seguidors, cal dir que El Diluvi no ha decepcionat. De la mateixa manera, les lletres de Junteu-vos mantenen eixa mescla de reivindicació i lletres sobre amor i experiències vitals, una combinació que bé es podria denominar amb el títol del tema del seu àlbum Ànima Tendresa insubmisa.

Així i tot, encara que el grup s’ha cenyit a la seua fórmula habitual de composar, hi ha hagut espai per a la innovació. Per una banda, aquesta ha vingut de part de les col·laboracions: per exemple el tema Suau sencació, amb la participació d’Ebri Knight, compta amb un sò molt més proper al country amb una major predominança del violí; o també la presència dels instruments de vent aportada per Balkan Paradise Orchestra a la cançó La revolució. Per una altra banda, també hi podem trobar elements electrònics com samples dels instruments i la superposició de veus en cançons com Misèria i amor i la cançó que obri el disc, Heroïnes de la fosca nit.

En general, Junteu-vos sembla un disc per als fans, però que reté l’escència del que és El Diluvi a la perfecció. També és un treball que, per a un profà, dona a coneixer molt bé qué és el que fa atractiva la seua música. Havent dit tot això, puc afirmar que aquest àlbum és una gran invitació per coneixer la banda i segurament un plaer d’escoltar per a algú que ja siga fan.

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Làuder, tècnic de so: “Feixistes, friquis masclistes i algunes feministes indignades han pensat molt paregut”

Recents

“La rama dorada”, 1890. J. G. Frazier

X
X