Pocs llibres d’antropologia són tan interessats per poder comprendre d’on venen les ideologies religioses de tots els éssers humans com “La rama dorada”. Més encara si tenim en conter l’època en què es va escriure, ja que la mentalitat dels antropòlegs de finals de segle XIX sovint estava contaminada per idees racistes. També la religió cristiana tenia un poder d’influència en les persones i evitava que molts escriptors i historiadors tingueren el valor de fer públics els seus estudis.
Aquest gran llibre ens relata com les religions existeixen des que els humans es van agrupar, sent el xamanisme el gran precursor i els xamans les primeres figures que apropaven les deïtats a la resta de la població, sent la persona que més poder i influencia tenia sobre tots, més encara que els mateixos caps de les aldees.
Frazier intenta amb un gran resultat unir màgia i religió i des d’aquestes dues premisses explica amb una gran facilitat per al lector, l’evolució de l’ésser humà donat una visió que encara avui en dia és lògica, encara que molts antropòlegs dubten que l’origen real de les religions siga la màgia.
El llibre varia segons les edicions, en les primeres el cristianisme té un paper més important, en les més actuals, perd protagonisme. En la versió reduïda és testimonial, eliminant tot rastre de la religió cristiana en moltes de les edicions reduïdes.
En definitiva “La rama dorada”, és un llibre que no només els antropòlegs han de tindre en conter, de fet recomanaria llegir-ho a totes les persones i més encara als jóvens que vullguen saber d’on venen les creences populars, com per exemple les festivitats d’adoració al foc o perquè les festivitats cristianes coincideixen amb antics ritus egipcis a Isis i a les ofrenes gregues i romanes als seus Deus.

Deixa un comentari