El cartell no era especialment potent, però la intenció era oferir una concentració que no desbordara el poble

Tàrsila Beltran

Herbers és una petita joia amagada darrere d’interminables carreteres i muntanyes. Molts aplequers i aplequeres ja s’hi mostren sorpresos davant les constants corbes de les carreteres dels Ports i agafen aire en veure el port d’Ares. Amb tot, totes van arribar a Herbers i, a poc a poc, l’organització anava gestionant els cotxes segons arribaven. Sempre amb un somriure, conscients de que els dies vinents serien els més durs: “Estem tots realment contents de l’Aplec i el més important de tot és que tot el poble ha anat a una: hem sigut unes 250 voluntàries”, explica un dels principals organitzadors, Adrià Serret. Per la seua banda, els aplequers es preparaven per descarregar les coses només aparcaven.

Imatge facilitada per Javier Fabregat

El divendres fou un dia que va gaudir d’arribades, trobades i molta música. Amb un Aplec pràcticament sense començar, l’acampada se n’anava emplenant a poc a poc. Molts aplequers i aplequeres sospiraven amb tranquil·litat en veure una acampada amb arbres i un sòl no massa complicat de gestionar. Pot ser el més complicat fóra dur les coses des del pàrquing i moltes persones, que arribaven a la tarda, tenien que enginyar-se-les per passar enmig d’un camí no massa indicat per poder arribar. Amb tot, una volta acampades, les persones gaudien del gran mantell d’estels que oferia la nit d’Herbers.

A les 22:00 hores fou la inauguració de l’Aplec, un epectacle reivindicatiu que és esperat per tots els aplequers i aplequeres, però sobretot per la gent de la comarca dels Ports. La nit del divendres va gaudir d’actuacions musicals com la Kinky Band. Aquest grup va encentar el seu espectacle a les 3:15 hores de la matinada i va apurar fins les primeres hores de llum. Amb les seues versions, la Kinky va aconseguir despertar passió entre el públic, sobretot amb les seues lletres més reivindicatives. Les seues cançons van formar part d’una primera nit d’Aplec tranquil·la, que simplement es presentava a totes eixes persones que havien vingut a conéixer les necessitats d’un poble en lluita contra la despoblació.

No va ser tan tranquil·la finalment la primera nit d’Aplec, ja que les organitzadores del punt violeta ja van ser assabentades d’una agressió el dissabte. Hui el punt violeta de l’Aplec emetrà un comunicat per tal de condemnar l’agressió, que segons fonts de l’Aplec fou de grau dos. Dèlia Serret, coordinadora del punt violeta de l’Aplec dels Ports assegura que el masclisme és inherent a totes nosaltres, inclós en un festival “del rotllo”, assegura Serret. Per això Herbers ha tingut aquest any espèrit de millora respecte l’any passat i sí tenen competència dins de l’acampada i dins de tot l’Aplec: “Hi ha quatre graus de violència: física, sexual, verbal i ambiental”, informa Serret i continua: “Si ens ho demanen, intervenim i la intervenció varia segons el grau”. Serret assegura que el grup violeta de l’Aplec ha estat format en comunicació no violenta i que davant qualsevol agressió: “nosaltres tenim suplents en barra per poder acudir i seríem quatre que anirien a donar suport a l’agredida”, i continua contundent: “als coordinadors de barra se’ls hi ha explicat que mai cap dona ha de quedar desatesa”.

El segon dia d’Aplec ja comença amb activitats, perquè clar, l’Aplec no és cap festival. L’aplec és lluita, una trobada. I per això, el poble organitza jornades culturals i de suport. El dissabte va ser un dia ple d’emocions: amb la presentació del projecte Terra Plena de Vida i la xerrada vida rural i comunitària. Dèlia Serret manifesta que viure a Herbers és una cosa realment complicada i que es necessita a gent conscienciada que els donen veu. Els aplequers i aplequeres més antics asseguren que el públic de l’Aplec s’hi ha desvirtuat: les dolçaines a les set del matí són menys i algunes personas han de ser ateses pel servei d’emergències per l’excés de l’alcohol. “A voltes desmotiva veure que ve gent amb poc respecte: l’objectiu de l’Aplec és reivindicatiu”, matisa amb força Dèlia Serret. “Cal ajudar i retornar a l’Aplec tot allò que ens ofereix, Herbers és la nostra llar durant tres dies”, explica un dels aplequers.

El germà de Dèlia, Adria Serret creu que simplement ve nova gent que cal conscienciar. Per altra banda, un dels actes més esperats el dissabte fou el de les muixerangues. Herbers va estar borratxa d’identitat, cultura i riures gràcies a la muixeranga de la Plana, a la Conlloga i a la muixeranga de Vinaròs. Quan va caure la nit, van tornar els concerts i la música. A les 22:00 hores va obrir la nit Dj Bruixa amb els seus ritmes i l’escenari Barranc Rock va gaudir de les actuacions d’Espardenyes o la Fulla Kaduka, entre altres.

Per la seua banda, l’escenari principal va estar marcat per les lletres feministes de Pupil·les i pel folk rock d’Ebri Knight, sense oblidar tampoc el seu esperit combatiu. Dèlia Serret assegura que és tota una proesa haver aconseguit el 21 % de dones als escenaris, i també assegura que el cartell d’Herbers és un cartell per a la comarca. Per la seua banda, Adrià Serret coincideix amb la seua germana: “Hem fet propaganda zero i tampoc hem dut grups de primera línia perquè no voliem desbordar el poble: som un poble petit”.

El diumenge va arribar i va resultar ser un dels dies més íntims i especials: qui va poder alçar-se va gaudir d’una caminata de 6 km i també es va realitzar una visita guiada a una exposició sobre els maquis. La paella monumental va ser el tema del dia i aplequers, aplqueres i habitants de la comarca van coincidir en un dia harmoniós i sobretot, van gaudir del menjar. A la vesprada va arribar amb gran expectació Pep Botifarra. Els somriures mesclats amb la fascinació es traslladaven als rostres dels més grans.

Xavi Sarrià juntament amb Clàudia Key Day van entonar melodies i van conservar l’esperit de reivindicació de la comarca. La tarda va emocionar baix el sol del migdia i molts no van ser capaços d’amagar les llàgrimes en veure com les cançons es convertien en ferramentes contra la despoblació. En una tarda tots els cors bategaven al ritme d’Herbers amb també les dances guerreres de Tolodella, que van unir a tota la comarca. Adrià Serret es mostra orgullós de l’organització i ara, “toca descansar i pensar en què infraestructures o oportunitats invertirem el benefici”.

Deixa un comentari