Malparlat escull un nom idoni per al seu primer disc

 

Malparlat és una nova formació musical que naix a la Plana Baixa. Aquesta formació musical està encapçalada per Alfons P. Daràs, també conegut com el Blüe, Ximo Agut (Dj Sinic) i David de la Peña (Bezeta). Així doncs, Malparlat presenta el seu primer treball, Poèticament Incorrecte, que presenta nou cançons que, tot i predominar el rap, juga amb trets melòdics i també, amb la música urbana.

El disc que presenta aquest grup de música té personalitat i cada cançó et transmet o et presenta uns ritmes i profunditat diferents. Les lletres són personals i amb un alt contingut reivindicatiu i polític. La originalitat és una de les màximes amb les quals treballa Malparlat, i això es veu només amb el seu primer sigle, Taronja

Taronja va veure la llum per primera vegada el 16 d’octubre de 2019. La cançó, inspirada en l’estil trap, no només és una cançó destinada a promoure el producte local de Nules i del País Valencià, sinó també una crítica directa al contingut del trap. El single denuncia el contingut «simple» i sense profunditat típic del gènere.

El segon single d’aquesta nova formació musical fou David Albelda, que va eixir el 3 de novembre de 2019. Aquesta cançó segueix amb una línia similar a la de Taronja, però amb una aproximació molt més suau a la música urbana.

El disc Poèticament incorrecte es va publicar complet el 20 de desembre i, sense cap dubte, resulta un disc prou heterogeni que s’allunya dels dos primers singles. Així doncs, amb un missatge molt personal com per exemple Imperfeccions o Memòria fotogràfica, el rap que presenta el Blüe passa de dur a més melòdic.

La cançó Memòria fotogràfica és una de les més personals del disc, on el Blüe es despulla en forma de paraules i amb un ritme tranquil i suau. Per això, la intrusió d’un sol de guitarra sorprén i dota la cançó de molta força.

El disc ha comptat també amb col·laboracions d’altres artistes com la veu de Jorge Peri en la cançó No tinc cap perra, la d’Aitana Ferrer en El Monstre de l’armari o la d’Elena Serrano en Kanbghik.

Corregit per Maria Bodí

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Pupil·les publica el seu nou senzill “Báilatelo sola”

Recents

David Eldemuro, integrant de Cactus: “Cactus és un projecte molt pensat”

X
X