Inèrcia maca, on t’has amagat? I és que portavem esperant un nou disc de Manel de feia ja massa temps! Amb una trajectòria de ben bé més de 10 anys, el grup d’indie de referència de parla catalana va publicar el que és el seu quint disc el passat 3 d’octubre. Amb una aposta per una música més instrumental, amb soports digitals, es constitueix com la convergència perfecta dels seus passats discs, en un més. Sobretot pel que fa a l’utilització de l’electrònica com a acompanyament, donat que el disc Jo Competeixo (2016) era molt present el sintetitzador i la guitarra elèctrica.

Al disc, però, es pot detectar com el grup ha volgut compaginar aquest canvi de paradigma amb una memòria ferma per les antigues rondalles i romanços dels seus temps primerencs. L’experiment ha sigut total. Ja amb els primers singles que publicaren prèviament —Per la bona gent; Boy Bandes veia clarament una intenció transgressora amb el seu estil. A tot el disc, el sintetitzador s’ha acomodat a les ritmes i la lírica flexible de discs com Atletes, baixin de l’escenari!. Electrònica que sembla que ha vingut per a quedar-se.  Però, i que diuen d’aquests músics? Que és que quan escolten la caragola no senten cap onada?

Doncs sí! I efectivament aquest presenta grans repertoris d’històries dissortades i alegres que, en definitiva, conformen l’imaginari artístic del que significa Manel. En aquest, però, i contrari al habitual, hi ha un missatge que sobreeix sobre els demés. Aquest és un disc que emet una reflexió al vent sobre tot allò que comporta ser músic. Hi ha romanç, hi ha jovialitat, ironies i passions, però sobretot un immens amor per la professió. Aquest queda manifest a la interpretació de Les Estreles, original de Janis Ian, on versionen una peça dirigida exclusivament per empatitzar amb una vida de concerts i creativitat musical.

No només això sinó que també amb el tribut a Sisa; o a Maria del Mar Bonet, aquest disc ha esdevingut, en definitiva, tot un cant a la professió; que no solament ha deixat la porta oberta per tu, que disfrutes d’ells, sinó també un memorandum Per la bona gent.

Deixa un comentari