Maria Deltell, Maluks: “Pensem que és molt important que cale el nostre discurs i no el de certes posicions polítiques”

Sons de Xaloc entrevista a Laura Honrubia i Maria Deltell, veu i DJ de la formació musical Maluks respectivament

Contra l’oblit ha sigut l’últim senzill que ha tret el grup de música Maluks. Amb els seus ritmes llatins, basats en la cúmbia i en l’electrònica, entre altres, aquest grup de música ha aconseguit introduïr dins el panorama valencià un estil únic amb els seus dos primers temes Fins l’alba i Comboi. Amb tot, com es veu amb el seu últim tema, Maluks també aposta per un discurs contundent que és una resposta directa als discursos per part de l’extrema dreta.  

Quina és la història de Maluks?

Laura: Marina, una de les cantants, sempre havia volgut formar un grup. Ella ja ens coneixia a mi i a Núria, aleshores ens ho va proposar. Així va començar tot… volíem provar també amb alguna cosa diferent i vam pensar en ser tres cantants i una Dj. I finalment, vam trobar a Maria. 

Amb només tres senzills ja heu tocat a llocs com Barcelona o Gandia i també tocareu al Festivern. Quin és el vostre factor diferencial?

Maria: El nostre factor diferenciador és que l’estil de música que fem és un estil nou de música electrònica mesclada amb música llatina i jamaicana, entre altres. A més, comptem amb tres veus que empasten molt bé i amb el fet que som totes dones. Pense que arreu dels Països Catalans no hi ha molts grups amb eixos factors. 

Laura: Quan la gent ens escolta ens dóna l’enhorabona. Cal tindre en compte que fem música des que tenim 3 anys i es nota el treball. 

Creieu que el panorama valencià està en procés de canvi?

Maria: En un procés de canvi, segur. És de veres que ja no tenim caps de cartell… però estan apareixent molts grups que tenen molt a dir. Ja no són quatre grups grans… sinó que hi ha una gran varietat de grups i d’estils molt enriquidora. 

Aleshores diries que aquest procés de canvi va per ahi…

Maria: Sí. Més estils i més formes de veure la música…

Com us afecta a vosaltres aquest canvi?

Maria: Pensem que molt bé, perquè som un grup senzill de portar: no necessitem molt més que una taula i uns micròfons. Una cosa bona també és que agradem tant a la gent menuda com a la gent major. 

Teniu data de llançament per al vostre últim treball?

Maria: Doncs… abans pensàvem que anàvem a fer una cosa però ara farem una altra… estem en procés d’organització de grup i no sabem com anem a fer els llançaments. 

Entenc…creia que es llançava a finals d’any…

Maria: Pot ser…

Laura: Tal vegada en volta de traure els singles solts els traguem d’altra manera… en realitat no ho sabem 

Pel que fa a l’estil musical…seguireu amb el mateix? 

Maria: Els estils amb els que ara estem són amb els que ens identifiquem: el dancehall, la música cubana, una mica de cúmbia… encara que algunes cançons poden ser més electròniques, altres més instrumentals… això és anar provant per veure on ens sentim més còmodes. 

Laura: Com a sorpreses… pot ser que una cançó siga més boja que altra… i pot ser apostem per un toc més líric de veus i pot ser també a capela… ens queden moltes idees que poden seguir creixent…

El vostre últim tema Contra l’oblit  presenta un discurs molt més contundent…

Maria: El feminisme és una lluita molt important dins el nostre grup i anem a treballar-lo per on puguem. Per altra banda, veiem com està el panorama polític en el Estat Espanyol i en Europa…per això, volíem fer una cançó antifeixista. Pensem que és molt important que cale el nostre discurs i no el discurs que s’està establint des de certs partits i certes posicions polítiques

Parlant ara de feminisme…penseu que els festivals de musica actuals prenen el feminisme com una façana?

Maria: Sí, totalment. És cert que cada vegada hi ha més dones als escenaris i és gràcies a la pressió que hem fet. Però moltes vegades és una façana.

Laura: És una cosa amb la que tractem de ser conscients. Des del principi ho tenim molt clar: volem que ens criden perquè de veres agradem, no pel fet de ser dones. Anem molt en compte en eixe sentit i tractem sempre d’estudiar una mica com són els festivals.

 

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

“Espremedors”: res nou?

Recents

Guillem Ramisa, cantautor i poeta, estrena ‘No m’expliques merdes’

X
X