Maruja Limón a la Sala Wah Wah: íntim, especial i petit

El passat divendres, el grup de música català Maruja Limón va baixar a la Sala Wah Wah de València per fer un petit, íntim i molt especial concert. «Seran les falles», bromejava una de les seues cantants, Esther González davant el poc públic que va assistir per a després afegir: «però calia vindre ací, a Maruja Limón». I el públic estava d’acord amb ella, perquè la seua resposta es va traduir en riures, balls i una entrega inèdita. 

El concert començava a les 23:30 en una nit molt freda a València. Durant el camí cap a la sala Wah Wah, el vent maltractava els cossos de les poques persones que es van aventurar a gaudir dels carrers de València. De fet, la porta de la sala era fosca i no hi havia pràcticament ningú fora, la qual cosa estranyava. Tan sols dues persones més majors es van decidir entrar al principi. 

Amb valentia, es va entrar dins la sala i com si es tractara d’una dolça sorpresa, el primer que s’apreciava era l’ambient ple d’intimitat que es transportava de les mateixes veus de les cantants. El directe, fou expressiu. D’eixos directes que et van somriure pel carisma de les artistes. D’eixos directes que enamoren, tot i que la gent no omplia la sala ni de lluny. 

Un dels trets més bonics del directe és la seua espontaneïtat. Maruja Limón, amb les seues tacades de diversos estils amb un predominant flamenc, es deixaven dur pels ritmes. En una de les cançons, Sheila Quero va començar a ballar flamenc, així, perquè sí. I el públic les mirava embovats. Les palmes es feien notar entre les artistes i també, el mateix públic. Poques vegades el públic aconsegueix seguir el ritme tan bé. Allà tots entenien. 

Esther González  i Sheila Quero van ser qui duien el fil de conversa amb el públic. Les artistes van donar les gràcies un cop rere altre per totes aquelles persones que havien vingut: “aquí som suficients”, sentenciava la veu d’Esther González. Cap a les 00:14 hores van tornar a parlar per anunciar que tornarien als seus inicis a partir d’eixe moment, tornarien a Más de ti

Una de les sensacions més boniques que es va traslladar durant el concert és eixa camaraderia que hi havia entre les integrants del grup. La comunicació entre elles era preciosa. La paraula que es pot utilitzar és ‘sororitat’. 

També van fer ballar al mateix públic amb passos, i el públic responia: i tant que responia! També els van fer cantar. La màgia de l’espectacle de Maruja Limón és que les mateixes persones se senten part del directe, són un agent actiu. 

Després van arribar les gràcies, no sols al públic, si no a les persones que estaven darrere de la barra, a la sala Wah wah, a elles mateixes, al tècnic. I el concert va acabar. I tots van marxar amb un nosequè al cor, sabent que eixa nit has gaudit.

 

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Insoma publiquen un vídeo en directe del seu tema “Trobadors”

Recents

Maluks es mostren més anticapitalistes que mai amb ‘Furioses’

X
X