Val la pena rescatar una relació tòxica? 

Ginestà ha estrenat aquest 2020 el videoclip del seu tema Ei, queda’t, de l’àlbum Ginestà. Aquest videoclip està tacat d’amor i molta tristesa. Les imatges narren la separació de dues persones amb la frustració i el dolor com a protagonistes principals. El videoclip, potser, deixa nàixer una pregunta important: val la pena rescatar una relació tòxica?

La lletra de la cançó Ei, queda’t és simple i exigua, però suficient per a poder acompanyar el videoclip. La lletra de la cançó expressa en veu alta els pensaments dels dos protagonistes, la necessitat de cridar: «No te’n vagis, per favor, encara t’estime». Per això, la lletra és tan condemnadament necessària en eixe videoclip.

Ara bé, es podrien distingir diverses parts dins del videoclip. En una primera part, els dos protagonistes compren un pis, gran símbol de la serietat que adopta una parella. Amb tot, ja quasi al principi del videoclip aquesta parella comença a trencar-se. Aquest trencament es pot intuir amb les discussions (amb una seqüència en què es tallen els cabells o bé, en una altra en què parlen per telèfon). A poc a poc, el videoclip avança amb una impossible convivència i la frustració que això suposa. També permet veure una vida passada on els protagonistes viuen feliços i hi ha, realment, molt bona sintonia entre tots dos; potser el passat o la projecció cap a una possible relació que mai s’acomplirà.

Aquesta realitat es trenca amb la frustració constant i una distància més evident. Ja al principi de l’article s’havia plantejat la pregunta: val la pena rescatar una relació tòxica? Hi ha amor? Sí. Passió? També. La lletra ho diu, però no és feliç cap dels dos. És possible que siga una tesi molt simple, però necessària, ja que no és senzill deixar una persona que estimes.

Eixa necessitat de trencar es fa realitat en dos dels plans. El primer, on els protagonistes apareixen a la terrassa amb una distància evident entre ambdós. De fet, la seqüència es construeix amb un primer pla d’ella mirant a l’infinit i, després, un segon amb ell mirant-la a ella, sense dir tot allò que vol en realitat. Després, el segon es construeix amb les habitacions ja separades. La separació arriba quan ella abandona el pis. El protagonista és qui, sembla, sent una major dependència cap a ella, ja que en tot moment és ell qui mostra eixa necessitat de quedar-s’hi. Aquesta hipòtesi es confirma amb l’acomiadament, moment en què s’abracen i ell no la deixa anar-se’n.

El videoclip acaba amb un parell de plans on es mostra el protagonista sol tallant-se els cabells i també sol en eixa terrassa on tot va acabar. Aquests últims plans tornen a reafirmar la dependència que sent el protagonista envers la protagonista i marca un final on tot ha de tornar a començar.

Corregit per: Maria Bodí

 

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

L’empremta valenciana al Viña Rock 2020

Recents

El camí de Zapato y Cordón

X
X