Blablabla és l’últim disc d’estudi de Prozak Soup, el quart que han publicat des de la seua fundació en 2014. L’elapé, que ha eixit l’onze d’octubre, conta amb deu temes del seu ja clàssic electrocore saforaui, entre els que està Come on, la cançó que els ha donat a ells, junt a Tresdeu Media, el premi Ovidi Montllor al millor videoclip d’aquest any.

Està claríssim que en aquest nou àlbum la banda s’ha mantés forta en un estil que s’ha convertit en la seua targeta de visita: una mescla de hardcore modern amb sons i ritmes electrònics.Tanmateix, podem veure com a la seua música els sons electrònics cada volta cobren un major protagonisme, mentres que la guitarra distorsionada i la bateria cada volta més actuen de coltxó sonor. Arà sí, no per això el seu sò es torna saturat ni molt menys. De fet, en cançons com Tots els colors de la melangia i Manifest antiromantic és on més constància deixen de l’herència de la Ruta del Bakalao en tot el que composa el DJ del grup.

Pel que fa a les lletres la línia també s’ha mantés forta: continuen amb una aproximació simple pero poètica, que ens arriba gràcies a la veu de Joan Palomares, la qual ja s’ha convertit en un emblema de la banda de Bellreguard. Mentres, podem escoltar tot el registre del vocalista Rafa Nogueroles, que combina una veu neta i raspada en temes com Un relat fet a mida amb guturals profunds en Àcid i base, la cançó més canyera d’aquest últim treball.

Cal aleshores dir que, després de quasi sis anys, Prozak Soup es troben al pic de la seua creativitat. Per si tenir un estil irreplicable encara fora poc, amb cada nou disc i senzill troben una nova manera de sorprendre, duent la seua aposta musical cada volta més lluny. Si d’alguna cosa podem estar segurs, és que la guerra entre el maldecap i la pastilla continua i va cada volta a més.

Deixa un comentari