Rebuig és una banda formada en Barcelona per a, com els propis membres indiquen, «arrossegar les seues llardoses i extremes inquietuds musicals». I en que poden esdevenir les inquietuds de músics de grups com Lords of Bukkake i OSO? Doncs en una mescla brutal de sludge, doom metal, death metal extrem i groove que ens ofereix des de bramits desgarradors fins a riffs de l’estil clàssic dels mestres Black Sabbath. És aquesta, doncs, l’oferta musical del conjunt format pel vocalista Albert Coscolin, el guitarrista Jaime L. Pantaleón, Víctor Teller al baix i el bateria Óscar Altaba.

A banda d’una cover de Them Crooked Vultures, el grup conta amb un únic treball d’estudi publicat al 2016: Mort i futur. Aquest disc de 34 minuts aconsegueix portar a l’oient en un viatge psicodèlic i obscur, una experiència d’odi visceral i una ràbia viscosa. Des del punt de la vista de la qualitat musical, l’àlbum té una gran varietat de recursos, com parts de guitarra arrosegades, lentes i greus; veus guturals, a més d’una atmosfera constant d’obscuritat nauseabunda. Així i tot, hi introdueixen variacions com, per exemple, la part vocal neta de Penjat i empalmat o els riffs de gust escandinau a Andorra, putes i bosses de brossa.

Pel que fa a les lletres i els missatges de les cançons la banda deixa clar que ací no es salva ningú. Només cal mirar a alguns exemples: el tema After al pati de llums parla del famós vol del primer astronauta espanyol (sí, eixe del que no podem escriure res), mentre que 12 metres (cap a la independència) conta com un home acaba caient pel balcó mentre hi intenta penjar una bandera. Amb aquest tipus d’humor àcid i misantrop cal explicar que Rebuig possiblement no siga plat del gust de qualsevol, però el que no es pot negar es que el que ens ofereixen és una aposta sòlida i creativa.

Deixa un comentari