Pagesos satànics és l’últim treball dels barcelonins Siroll!, un E.P. amb una edició limitada de només 500 còpies en vinil, encara que també està disponible al seu Bandcamp que inclou cinc temes en els que la banda versiona cançons clàssiques de l’escena de rock dur i peces de culte que inspiraren l’estil del que disposen actualment. Segons el propi grup, cada integrant va escollir una de les versions que hi estarien presents per tal de poder mostrar les variades influencies que te el conjunt. 

Siroll!

Aquest àlbum, produït exclusivament per al Record Store Day de 2019, és una obra en la que els músics han volgut divertir-se i experimentar. Estilísticament les cinc covers no s’assemblen gaire al que Siroll! fan habitualment, això es deu en part a que, per a gravar aquest disc, la banda ha col·laborat amb el bateria de Soziedad Alkoholika, Alfred Berengena. Des del principi, comença jugant amb el seu gimmick: el que anomenen Metal de la Muntanya, el qual es veu, sobretot, a la cançó que dóna títol a l’E.P., que reivindica l’origen rural de la banda. És a dir, Pagesos satànics en certa mesura fa el mateix que la pseudoidentitat de narcos satánicos de la banda mexicana de grindcore Brujería, sols que en lloc de hierros, polvos y chiva tenim tractors, forques i cops de falç.

També hi és present la típica actitud contestatària que es sol trobar a les lletres de Siroll!, però aquesta vegada amb el toc d’humor i autoconsciència que caracteritza tot l’E.P.. Això ho podem veure en la cover de la cançó de Judas Priest Judas rising, parafrasejada com a una èpica sobre l’exconseller Santi Vila titulada  En Santi torna. El mateix també podem vore sobre les opinions del grup sobre la pròpia escena musical, condensades en el tema Vas de punk, que versiona el tema Vistes de punk dels madrilenys Raskaipika.

En general, Pagesos satànics conté un estil musical atractiu, i el que és més important, aconsegueix que l’oient s’ho passe tan bé com la banda gravant. Siroll! hi refresca i modifica sons durs i bruts de bandes com Entombed i Brujería, a la volta que conserva la canya dels clàssics de Priest i Mötorhead. En resum, encara que ens trobem amb un disc de versions, n’és un que realment aporta a les influències que agafa i realment arriba a crear un album del que es pot gaudir.

Deixa un comentari