Un Malparlat en la seua essència

El passat 31 de gener el grup Malparlat va presentar Políticament Incorrecte a la sala La Burbuja de Castelló amb les actuacions de Pleasant Dreams, Tenda i Malparlat mateix. La nit va atorgar moltes sorpreses amb multitud de col·laboracions i descobriments de grups joves i, després, consolidació d’altres que ja han recorregut eixe camí marcat per l’experiència. En general va ser una nit  d’homenatge a la música valenciana i una nit marcada per la intimitat i per l’entusiasme del públic, que va demostrar una gran lleialtat d’assistència. 

Fotògrafa: Nadia Cubedo

Així doncs, amb la nit freda del 31 de gener van ser moltes les persones que, puntualment, es van reunir davant les portes de la sala de música. El cartell marcava que l’activitat començava sobre les 23:00 hores i cert és que els horaris es van complir en tot moment, ja que el públic ja començava a adquirir les seues entrades sobre les 23:07 hores. 

La sala Burbuja de Castelló és relativament menuda, però aconsegueix crear eixe ambient d’intimitat característic d’aquestes sales. Només entrar sorprén la llum blava mesclada amb eixes parets fosques que després no ajudaven a la visibilitat dels artistes, i tampoc a les càmeres. 

Una de les primeres coses de les que te n’adones només entrar en aquest tipus d’esdeveniments és la intimitat que s’aconsegueix recrear. “Estem en família”, comentava un dels assistents mentre observava amb ulls crítics totes les persones que s’aventuraven a entrar a la sala: “Quasi tots de la Plana Baixa!”, seguia comentant mentre somreia a la xica que l’acompanyava. 

El Blue feia gala d’aquesta esmentada familiaritat i es preocupava per saludar tot aquell a qui coneixia amb una gran naturalitat. Les temàtiques? Doncs el poble, les amistats i també, qui coneixia a qui. No es pot evitar somriure i vincular eixa actitud amb el seu disc, un dels seus principals temes: Taronja. Més pertinent no pot ser, això de segur. 

Per descomptat, també cal donar-li importància al marxandatge dels tres grups que tocaven; samarretes, xapes, dessuadores… i “Vinils!”, s’escoltava la veu mudada d’emoció i mitja admiració davant els elepés que oferien Pleasant Dreams. Al costat del marxandatge, la barra amb preus típics d’una sala. 

Les actuacions van començar prompte, a les 23:30 hores, just després de la presentació pertinent a càrrec d’Aitana Ferrer. L’actuació de Pleasant Dreams va destacar per eixe so original que els caracteritza i que va deixar bocabadats molts dels assistents. Pleasant Dreams no va deixar de tindre eixe to infantil mesclat amb la cultura popular que va obligar a analitzar cadascuna de les cançons i dels ritmes amb atenció.

Fotògrafa: Nadia Cubedo

El so, massa fort, i les llums que no afavorien als artistes i de vegades enlluernaven en excés al públic, va ser un dels problemes principals de totes les actuacions, que van gaudir en tot moment de prou públic, una gent fidel que es va quedar fins al final de la presentació. Més o menys la meitat de la sala estava plena, la qual cosa afavoria poder gaudir de la música amb prou espai personal. Que, accepte-m’ho, això també és important. 

L’actuació de Pleasant Dreams va acabar a les 00:00 hores i el canvi d’escenari va ser ràpid. Evidentment, la música ambient va ajudar a suportar aquesta espera. Aitana Ferrer va aparéixer per a presentar el segon dels grups, Tenda. Tenda va ser un dels grans descobriments de la nit. La gran majoria del públic es va sorprendre de la seua qualitat musical tenint en compte la seua joventut. De fet, tant Pablo Cuella com Andreu Cano Soriano, ambdós assistents, es van sorprendre d’aquest fet. 

Una de les característiques de Tenda és com s’ho passen dalt de l’escenari. De fet, l’energia que van ser capaços de crear es va contagiar als assistents, que es van apropiar d’eixe estil indie rock més dur. Amb tot, com totes les actuacions, també hi havia un problema de so evident, ja que les veus no s’escoltaven pràcticament mentre que l’instrumental era massa potent. 

Una llàstima, perquè Tenda va ser un dels directes més potents i que més van oferir. Preocupats van estar tots els assistents davant les cabrioles dels integrants del grup. En les últimes cançons, el guitarrista no va dubtar a tractar de tocar la guitarra des de l’esquena. Tot el públic va contindre la respiració quan es va veure que la corretja de la guitarra es va trencar. Amb tot, es va aconseguir salvar eixa guitarra. 

Fotògrafa: Nadia Cubedo

A la 1:30 hores va arribar Malparlat, el gran protagonista de la nit. En realitat, no va començar la seua actuació a aquesta hora, ja que primer l’artista Kaos va oferir una actuació. Dues persones no van dubtar a acostar-se i assegurar que la capacitat de Kaos per a rapejar era molt bona, ja que “és cert que pot fer errors, però els oculta d’una manera mestra”.

Finalment, a les 2:00 hores de la matinada sí que va començar Malparlat amb un directe molt contundent. Sense cap dubte, el directe va estar molt ben preparat, ja que va comptar amb nombroses col·laboracions, com ara Bezeta per a la cançó Idiocràcia, Jorge Peri amb la cançó No tinc cap perra, la mateixa Aitana Ferrer amb El monstre de l’armari, Meser amb Imperfeccions i Elena Serrano amb Kanbghik. 

El Blue va compartir escenari amb tot moment amb Dj Sinic, a més, ell mateix també reconeix les actuacions d’Elena Serrano i Aitana Ferrer en Memòria fotogràfica. El Blue també ha informat a aquest mitjà de la participació de dos guitarres: Marc Zaragozá a No tinc cap perra i El monstre de l’armari i, per altra banda, José Gas a Imperfeccions i a Kanbghik. 

La posada en escena, l’actitud de l’escenari i la confiança… són trets que donen fe d’eixa experiència que va demostrar El Blue. Una de les característiques més boniques i que va encoratjar un públic entregat va ser la progressiva aparició dels diversos artistes. 

Fotògrafa: Nadia Cubedo

Amb eixa experiència esmentada es mostra d’acord Pablo Cuella, qui assegura que segueix al Blue des dels seus inicis: “El Blue és un gran referent en el rap en valencià i es nota en el pas dels anys. Es com el vi perquè no deixa de millorar”, matisa aquest assistent que demostra eixa fidelitat cap a l’artista. De fet, Andreu Cano Soriano coincideix amb Cuella, ja que assegura que ell venia a veure sobretot a Alfons. 

Sense cap mena de dubte, una nit per recordar. Malparlat per fi ha presentat el seu disc Políticament Incorrecte i ha aconseguit complir les exigències del públic. Així doncs, quasi a les 3:00 hores de la matinada les persones eixia de la Sala Burbuja amb la bona sensació que deixa haver assistit a una nit molt especial i que, sense cap dubte, et fa sentir “com a casa”.

 

Corregit per: Maria Bodí

Tàsila Galdón i Carlos Cuesta

Tàsila Galdón i Carlos Cuesta

Anteriors

Els festivals són més cars, però el valencià no aconsegueix professionalitzar-se

Recents

[Exclusiva] Presentem “Insurrecte” d’Andreu Valor

X
X