Història de les veus de Mallorca

La Nova Cançó mallorquina

L’origen de la música moderna en català a Mallorca el podem trobar, igual que al Principat, amb els grups de la Nova Cançó dels anys 60, amb Maria del Mar Bonet i Guillem d’Efak com a representants. El primer pas, però, el va donar Lluís Serrahima quan va escriure a la revista Germinàbit l’article Ens calen cançons d’ara amb què es va donar peu a l’expansió de la Nova Cançó a Mallorca.

Maria del Mar Bonet és, per excel·lència, la cantautora més coneguda de Mallorca, la qual va formar part del grup dels Setze jutges. Del seu gran èxit, se’ns queda en la memòria quan el 1968 la censura del règim franquista li prohibeix cantar una de les seues cançons més conegudes: Què volen aquesta gent? en honor a un estudiant madrileny, Rafael Guijaro, que va ser llançat per la finestra per la policia franquista.

Durant el mateix període podem trobar Guillem Fullana i Hada d’Efak, conegut com a Guillem d’Efak. El tret més significatiu d’aquest cantautor era la seua procedència africana. Fill d’un funcionari colonial de Guinea, als tres anys es va instal·lar a Manacor i es va integrar en la societat mallorquina, i va aprendre ràpidament el català. Durant els anys 60 es va traslladar a Barcelona, on va conéixer la Nova Cançó catalana, va gravar alguns temes en català i va obrir dos cafés especialitzats en música en català: La Cova del Drac i La Cucafera. Cançons com Adéu amic Andreu o L’amo de Son Coletes han quedat en la memòria mallorquina.

Les dècades dels 70 – 80

Per a Mallorca, la dècada dels 70 va suposar l’explosió de la Nova Cançó, que gràcies a grups com Los Valldemossa, formats en la dècada anterior i que cantaven cançons en català de caire folklorista per a superar la censura, van obrir aquest camí.

El més rellevant, però, és el sorgiment del festival Selva Rock. Aquest festival ha quedat en la memòria de molts mallorquins i assistents com un dels festivals de referència a Mallorca i a l’Estat Espanyol. Va captar tant interés que va sobrepassar el Canet Rock. A més, es va utilitzar de plataforma per a moltes organitzacions, col·lectius i partits polítics, sobretot d’esquerra, que donaven a conéixer la seua propaganda política. Amb tot, va esdevindre un impuls per a la llengua catalana a l’illa.

El festival va estar actiu des del 1976 fins al 1983, i en les diverses edicions van actuar cantautors i grups de rellevància internacional i nacional, com Miguel Rios, Iceberg, Kevin Ayers, Ramon Muntaner, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Uc, d’entre altres.

Ja amb el canvi de dècada el boom de la Nova Cançó va anar passant. Al mateix temps agafaren més força les noves generacions amb cantautors com Joan Bibiloni i Tomeu Penya o grups com el folklòric Música Nostra.

El més exemplar va ser Tomeu Penya, que va ser un dels millors cantautors de folk de Mallorca. Ens han quedat cançons com les Illes dins un riu, Tenc una perdiu revetlera o La camarera. Actualment encara actua i atrau un gran nombre de persones d’edats diferents, joves i gent no tan jove.

La benvinguda a la pluralitat d’estils

A finals dels 80 i principis del 90 es viu una explosió del rock català, i el grup emergent durant aquest període a Mallorca és Tots Sants, un grup de rock dur i reivindicatiu amb la seua terra i les seues arrels i que obrirà pas a nous grups que també cantaran en català, com els Ocults i Fora des Sembrat. Però, no hem d’oblidar als Ossifar, un grup trencador que a més de fer música, també feia comèdia als escenaris i va vendre una gran quantitat de discs. Les seues cançons, això sí, no van ser ben bé exportables a causa del seu humor localista; a les Balears, però, i especialment a Mallorca, sí que tingueren èxit. Ossifar és el grup homòleg de La Trinca, però distorsionant l’idioma i explicant costums pageses i tòpics mallorquins.

A finals dels anys 90, Joan Miquel Oliver, exguitarrista dels Fora des Sembrat crea un nou grup que canta en català i que posteriorment serà el grup per excel·lència superant la resta i amb molta projecció al Principat, al País Valencià i a la resta de l’Estat. Són els Antònia Font, que trencaran els esquemes musicals vigents a Mallorca amb les seues cançons estranyes i exòtiques, però a la vegada també molt mallorquines.

Un projecte de finals dels 90 per a fomentar la música en català va ser Som Ràdio, tot i que va durar pocs anys perquè el govern balear no va voler seguir amb aquest projecte. A més, també ixen a la llum nous festivals i trobades de músics en català, com ara Rock “n” llengua i la trobada de músics per la llengua, que duren fins a mitjans de la dècada dels 2000. És en aquest període quan sorgeix un nou grup que comença a despuntar un poc a l’illa de Mallorca. Són els Anegats, que amb les seues cançons explicant les tradicions de la ruralia i la pagesia arriben a un ampli públic d’arreu de l’illa i que actualment segueixen junts a l’escenari.

Anegats

A mitjans dels anys 90 també surt un grup mallorquí molt reivindicatiu amb la llengua i el territori i que fa un ska molt carecterístic, els Oprimits, que no fa gaire van traure un nou disc anomenat Endavant, a través de la plataforma de micromecenatge Verkami. També van actuar en les dues darreres edicions de l’Acampada Jove.

Fa pocs anys a Mallorca va començar un nou projecte radiofònic, l’emissora de ràdio Ona Mediterrània va surtir a la llum el 2013, tot i que el projecte ja feia temps que s’estava intentant dur a terme. Una ràdio que dona sortida a molts grups locals i donen a conéixer la seua música. Per a finançar aquest projecte es va fer un gran concert a l’estiu del 2013 amb Fermin Muguruza, Zuloak, Taverners i Orxata Sound System.

Durant l’estiu Mallorca sempre ha gaudit de tres grans concerts o festivals. Són el Rock “n” Pina a principis de juliol, els concerts de les festes de Porreres a mitjans agost i el Rock “n” Rostoll a finals d’agost; tres festivals diferents però amb un punt en comú: sempre la llengua de Mallorca hi és present.

Actualment, la música en català viu un nou sorgiment amb grups joves i reivindicatius amb el territori. És l’exemple de Taverners, un grup de joves que fan música d’arrel i que tenen una llarga trajectòria a les esquenes, els quals no fa gaire van publicar el seu primer treball d’estudi No hi ha temps que no torn a través de la plataforma Verkami. Dins aquests grups de joves també trobam Xarxa, el grup que va guanyar l’últim concurs musical de l’Esclat i va tocar al Festival Rebrot. Xarxa són un grup que es mou entre l’ska i el rock que, malgrat la joventut, tenen un directe impactant.

També trobem el raper mallorquí Valtònyc, que escriu unes lletres molt reivindicatives a favor de la justícia social i del territori, a més és molt conegut a l’illa gràcies als seus discursos contra el govern i el Círculo Balear, una organització que es caracteritza per anar en contra de la unitat de la llengua catalana i fomentar un desprestigi de la llengua autòctona de les Illes Balears.

No ens hauríem de deixar el grup l’Équilibriste, el qual va ser nominat per la Unión Fonográfica Independiente (UFI) als premis de la Música Independiente com a Millor Àlbum cantat en català pel seu últim treball discogràfic Pluja, trànsit, semàfors. A més, Joan Toni Skarabat torna a donar canya perquè el bateria de l’Équilibriste actulament ho deixa i Skarabat retorna als seus orígens amb l’antic projecte.

Amb les verbenes de l’estiu mallorquí ha sorgit el grup revetler per excel·lència. Els Or, un grup amb lletres pròpies que animen a ballar tothom que el sent. Or ha sigut teloner d’Els Catarres a Mallorca i fa poc va fer un concert acústic al teatre de Lloseta amb diversos músics d’arreu de l’illa.

A cavall d’Or també sorgeix el grup Cabot, un grup format per quatre joves veterans de l’escena musical illenca amb cançons pròpies i íntimes. Es van fer virals amb la cançó Llengües, una cançó que parla de la diversitat lingüística i cultural. L’estiu passat va fer de teloner de Taburete i de Sopa de Cabra.

Marga Rotger és una artista de cap a peus que fa res va treure al mercat el seu últim treball, Infinit emocionari. No ha parat de fer concerts per les Balears el darrer estiu i tardor.

Els premis Enderrock i l’actualitat musical

En els últims dos anys s’han fomentat els premis Enderrock a nivell Balear, en què l’última edició han tingut rellevància els grups Anegats, Cabot, Or i Marga Rotger. Cabot va rebre els guardons a la millor cançó per Llengües i millor banda revelació, tots dos per votació popular. I Anegats, distingits en les categories de millor directe i millor disc de pop rock per Ànima de niu, es van erigir com els grans triomfadors dels II Premis Enderrock de la Música Balear.

La cerimònia, reivindicativa, es va celebrar en un Teatre Xesc Forteza de gom a gom. Van presentar la gala Victòria Maldi i Pep Suasi, i durant la mateixa es van lliurar un total de setze guardons dividits en les categories de Premis de la Crítica i Premis de la Votació Popular. Els pronòstics d’aquesta última categoria, que situaven com a favorits a Or, Marga Rotger, Anegats i Cabot, es van complir. Els primers es van alçar amb l’Enderrock a millor artista per votació popular i la segona es va emportar el títol de millor disc de cançó d’autor, per Infinit emocionari. Altres premiats van ser Valtònyc (per Poemes per no tornar, millor disc de músiques urbanes), Posidònia (per Sonen les campanes, millor disc de folk), Josep Prohens i Andreu Riera (pel seu àlbum Ficció, millor disc de clàssica) i Black Cats (millor disc en llengua no catalana pel seu treball Lost Boys).

Els aplaudiments més emotius se’ls van emportar el compositor Antoni Parera Fons, premi a la trajectòria, i el grup eivissenc UC, premi d’honor. També la germana de Valtònyc, que emocionada va llegir unes paraules d’enyorança del seu germà. El públic també va vibrar amb les actuacions en directe, una la versió col·lectiva de Llengües, la cançó de Cabot, que va comptar amb la participació de Gabriel Janer Manila i Marta Elka, Pep Suasi, Pau Franch, Biel Abrines i Llorenç Romera. En recollir el seu guardó Joan Miquel Oliver al millor disc de l’any pel seu treball Elektra, l’ex d’Antònia Font va aprofitar per a dedicar el premi “als presos polítics catalans”.

 

Avatar

Lluc Munar Calafat

Anteriors

Cactus aposta pel sentit dins del sense sentit

Recents

Nasanov publica el seu nou single “Hipócrita consecuente”

X
X