Vidres a la sang: el costat més brutal dels poemes de Miquel Martí i pol

I si us diguera que amb la poesia de Miquel Martí i Pol es pot fer death i black metal? Doncs aquesta, des del principi, va ser l’aposta de Vidres a la Sang, una banda de Terrassa formada en 2002. Casualment havent nascut un any abans de la mort del poeta, el grup va prendre el seu nom de la manera que l’escriptor definia l’esclerosi múltiple que el va fer patir durant tota la seua vida.

Així doncs, podem pensar que el que fan amb la seua música és accentuar la desesperació dels moments més obscurs de Martí i Pol; sobretot pel que fa al primer àlbum, les lletres del qual estan íntegrament composades pels seus poemes. De totes maneres, si bé el concepte d’aquest primer disc –anomenat igual que el grup– es interessantíssim, la qualitat musical i tècnica no hi destaca gaire. No és que siga objectivament defectuosa, sino que el que presenta és un death metal mitjanament melòdic bastant estàndard. Així i tot, no vull llevar-li mèrits a aquest treball, ja que la mescla que ofereix pocs la esperàvem i el cert és que, a l’hora de reflectir el costat més brutal de la poesia, funciona molt bé.

Portada de l’últim disc de Vidres a la Sang: Set de sang

Però no tot anaven a ser conceptes i elapés experimentals. De fet, Vidres a la sang (el disc) n’és l’únic que inclou extractes de l’antologia del poeta català; però no per aixo Vidres a la Sang (esta vegada la banda) han deixat de tindre atractiu. El seu últim àlbum, Set de sang, que ha marcat el seu retorn en 2018 després d’un paró que va començar en 2010, ens ha ensenyat una nova dimensió de la ja veterana agrupació. Aquest inclou unes estructures musicals molt més properes al black metal i més parts cantades amb veu neta; creant una sensació molt més atmosfèrica que els apropa grups com, per exemple, Foscor.

Vidres a la Sang, és un grup al que encara li queda molt per recorrer malgrat de la seua aparent veterania. Han demostrat que han pogut reinventar-se, produïnt al mateix temps música nova. Compten amb una discografia que val la pena explorar de dalt a baix i ara estan ressorgint amb més força que mai.

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Veu principal, Pablo Valle: “Apologia és un projecte totalment diferent, amb gent diferent i més major”

Recents

Tardor tanca gira demà a Patraix

X
X