El 25 d’abril va tornar a Castelló, 40 anys després de l’Aplec del 1982, quan Joan Fuster va realitzar el seu mític discurs O ara o mai davant milers de persones que van acudir a la Plaça de Bous de la capital de la Plana per a reivindicar la llengua i la vertebració del territori.

La música va ser gran protagonista d’aquesta jornada commemorativa en la qual van actuar noms de referència de l’actual escena musical valenciana gràcies a la iniciativa Mural Sonor d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Entre ells, i presentant el seu projecte Veta, es trobaven May Ibáñez i Tardor. Amb la cantant i líder del grup Badlands vam tindre ocasió de parlar sobre aquest disc i el concert viscut en la plaça de bous castellonenca.

– Comencem anant directe al gra. Com va sorgir la possibilitat d’afrontar un projecte discogràfic com Veta i fer-ho, a més, al costat de Tardor?

Tot això ha sigut idea d’Acció Cultural. Ells van decidir fer un compendi de música valenciana significativa i van partir el projecte en quatre discos, cadascun d’un gènere musical. A Tardor li van encomanar fer l’àlbum dedicat al pop-rock. Ells i jo ja havíem col·laborat fa temps i ens seguim mútuament en el món musical des de fa uns anys. Quan va començar a gestar-se aquesta iniciativa em van proposar formar part d’ella i la veritat és que em va fer molta il·lusió perquè jo tinc un projecte musical molt diferent del que faig ací en Veta.

– Et refereixes a la teua labor al capdavant de Badlands, no?

Així és. En Badlands fem música rock, country, americana i en anglés. D’aquí ve que siga una cosa diferent. Sí que és cert, no obstant això, que des de fa un temps tenia l’espineta de fer alguna cosa diferent, alguna cosa en valencià també. Així doncs, aquesta col·laboració amb Tardor, que ja tenen molta experiència i trajectòria, ha sigut com la manera perfecta d’introduir-me en aquest nou estil. És un honor. Per a mi va ser com un regal caigut del cel, estic molt contenta.

– Si d’alguna cosa ha servit Veta, corregeix-me si m’equivoque, és el fet de reivindicar el pop-rock valencià i en valencià. D’algun temps ençà han aparegut molts grups, i molt interessants, però que canten en anglés o castellà, no tant en valencià, que sembla estar sempre més relacionat amb la cançó d’autor.

Jo pense que en els últims anys hi ha hagut una ona de grups, jo sempre cite a Tardor i a Gener, bandera del que ha sigut el pop-rock valencià. Imagine que cite a tots dos perquè, generacionalment, són més pròxims a mi. Pense que, en un cert sentit, es van allunyar una mica de la crítica que sempre ha estat molt present en la música valenciana. Encara que, pensant-ho una mica, allunyar-se potser no siga la paraula. En realitat, i a través del seu particular estil, el que van fer va ser difondre-la més.

– Et refereixes al fet que, en servir-se del pop-rock, han pogut arribar a un públic més ampli, no?

La música en valencià sempre ha estat més lligada a la cançó d’autor, a la música festiva, gèneres tots dos que han estat i són presents en Mural Sonor. El que em resulta interessant, al marge que et puga semblar millor o pitjor que la música puga estar lligada a una reivindicació, és veure que pot existir un gènere com el pop-rock en valencià. De totes maneres, i tornant a la pregunta anterior, crec que el fet de fer música en valencià ja és tota una reivindicació, i és un terreny en el qual jo em sent còmoda.

– Aprofundint una mica més en Veta, el treball que heu dut a terme ha sigut, en gran part, de reinterpretació de cançons per tots conegudes. Explica’ns una mica el teu paper en el procés de creació i producció.

Exacte. La selecció dels temes va ser a càrrec d’Àlex, de Tardor. La veritat és que ell té un coneixement de què ha passat en la música valenciana bestial i, sobretot, del gènere també. Jo ací vaig aparéixer més com una persona “nova” en tot això i em vaig deixar aconsellar i portar pel coneixement d’Àlex. Ell va ser qui va fer la selecció de grups i d’artistes que van col·laborar en el disc i jo vaig començar a participar més en la producció del disc, en l’enregistrament i els arranjaments. Diguem que Àlex ha sigut la ment pensant de l’àlbum.

– Mural Sonor va fer un primer concert a la Casa de la Cultura de la Pobla de Vallbona, un segon ací a Castelló, en la plaça de bous, i un tercer a València. Quines han sigut, de moment, les sensacions?

Estan sent concerts molt especials. El de Castelló ho va ser molt, per celebrar-se on es va celebrar; la plaça de bous de Castelló és un lloc emblemàtic. A la Pobla de Vallbona va ser una manera d’entrar en contacte amb el directe d’aquest disc, però la festa gran va ser en la capital de la Plana en dur-se a terme la posada en escena, també en directe, de la resta de discos que formen part del Mural Sonor. Això li va donar un plus a aqueix dia, que va ser una autèntica celebració.