Manel es redimeix a Castelló de la Plana

Diuen que el temps sempre ens posa al lloc que ens correspon. I sembla que així ha estat amb la banda de rock ―o boy band, com els agrada identificar-se ara― de Barcelona que més d’un dia hauran pensat en abandonar-nos a la nostra sort. Fa uns pocs mesos vaig narrar en aquesta mateixa revista la segona jornada del festival Deleste. Un dia assenyalat al calendari, especialment, no sols per tractar-se de la primera actuació de Manel al País Valencià en anys, sinó perquè era el concert que encetava la gira de presentació del seu nou disc Per la bona gent (Ceràmiques Guzmán, 2019).

La cinquena entrega en format d’LP del grup va desconcertar, novament, a fanàtics i detractors per parts iguals, ja que suposava un pas més enllà en la seua evolució i tendència cap a la introducció d’elements electrònics al seu acurat pop rock, lluny d’eixe folk particular i introductori que ja sembla lluny i remot. Malgrat tot, aquesta nova etapa que es va iniciar a Jo competeixo (Warner Music Spain, 2016) amb un resultat caire irregular, es refermava i reivindicava amb Per la bona gent, en el que l’elaboració dels temes donava lloc a unes cançons complexes, però no alienes a l’oïda a causa de la seua exacta composició i producció. Així i tot, els més seguidors del grup autor de 10 milles per veure una bona armadura (Warner Music Spain, 2011) es qüestionaven com anaven a ser capaços de tirar endavant els seus directes amb una combinació dificultosa de samples —amb la intervenció directa de Maria del Mar Bonet, Lluís Llach o Els Pets— i els efectes de veu de Guillem Gisbert.

Aquesta incertesa es va veure afirmada l’amarga nit del 9 de novembre de 2019 quan el grup, davant els més de tres mil assistents del Deleste, va sofrir problemes tècnics greus que van dificultar la interpretació de les noves cançons del disc —com Formigues, Per la bona gent o Aquí tens el meu braç— o impedir, directament, interpretar Les estrelles a causa de «falta de pràctica» després de tres intents. Va ser una actuació inequívocament mediocre i que va deixar mal sabor de boca. I malgrat els aplaudiments de suport del públic assistent, cares llargues i de ràbia continguda protagonitzaven les faccions dels adults músics. En la meua publicació, malgrat l’enorme frustració d’haver de criticar durament al que es tracta del grup que més venere, vaig plantar una llavor esperançada: hi havia molt de potencial al directe, de debò, així que era qüestió d’agafar pràctica amb els concerts de la gira i seguir xafant escenari. Per tant em quedava amb més ganes que mai per tornar a veure a Manel pocs mesos després i comprovar si havien fet la seua feina. I així ho ha estat.

El dibuixant i guitarrista de Manel Roger Padilla

El passat dissabte 25 de gener, el grup d’Al mar! es va acostar a la capital de la Plana per seguir amb la seua gira de presentació del seu últim disc després d’haver actuat a ciutats del Principat i altres de l’Estat espanyol com Madrid o Saragossa. En aquesta ocasió no es tractava d’una actuació en un festival a l’aire lliure, sinó d’un concert a l’Auditori de Castelló, el vertader lloc de comoditat per al grup barcelonés si ens remetem a la seua història. El condicionament i la limitació física de l’espai ajudaven considerablement a la potència de la seua música com ho van mostrar amb Formigues —la primera cançó de l’espectacle― o, posteriorment, a Les cosines.

En aquesta ocasió, els talls de Per la bona gent van sonar encertats i contundents, mostrant un grup que no té motius per tindre-li cap por a interpretar la seua catedral barroca als directes. Els entusiasmats, Boy Band o Per la bona gent van ser mostra suficient per a confiar en aquesta nova etapa en la que l’ukelele ni és present i se l’enyora. També va haver-hi oportunitat per tornar als clàssics com la ressuscitada Captatio Benevolantiae o la nova ―i molt encertada― incorporació de La cançó del soldadet al nou repertori electrònic. Tubs de ventilació, malgrat que una de les cançons de l’àlbum més breus i menys destacables de l’últim disc, també va ser interpretada sense suposar cap aturada en el ritme i la qualitat de l’espectacle.

Guillem Gisbert, veu principal de Manel

Es van succeir algunes cançons d’anteriors treballs com Jo competeixo, La serotonina o Les cosines o la imprescindible Teresa Rampell. S’acostava el final de l’espectacle i els atletes van baixar de l’escenari i van tornar poc després ―pressionats, com ha de ser, pels crits de «Una cançoneta i mo n’anem»― per al clímax del concert: va aplegar l’hora d’interpretar Les estrelles ―l’assignatura pendent al nostre territori― i Manel es va redimir amb una actuació aborronant i gairebé màgica.

Amb un ram de clamídies i Sabotatge van suposar el final de l’espectacle. Guillem, Roger, Martí i Arnau van penjar els instruments per arrimar-se al públic i agrair la seua assistència i suport. Així i tot, el ritme dels aplaudiments no s’aturava i els músics no sabien molt bé com reaccionar. Els de les primeres fileres van tornar a entonar una vegada més «Una cançoneta i mo n’anem», generant somriures en els membres de la boy band. Guillem crida amb gestos als companys, se n’arrimen, unes confidències i uns assentiments amb els caps. Els Manel tornen a penjar-se els instruments i regalen Boomerang i Benvolgut a un públic que, després d’haver-se alçat en peu pels aplaudiments no va tornar a seure’s i va ballar les dues cançons més mítiques de 10 milles per veure una bona armadura.

Prop de les dues hores de concert, a vegades Guillem no podia ni seguir la lletra a causa de l’esgotament de la veu, deixant que fora el propi públic el que entonara vers a vers eixos himnes. I es notava en la cara de satisfacció i emoció dels assistents a l’abandonar l’auditori. Ja ho diuen a Captatio benevolantiae: a vegades se’n surten. I aquesta, ha sigut una d’elles.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

El Festivern acomiada l’any amb un dia més de música i oci alternatiu

Recents

Smoking Souls: “Ens alegra que la gent encara escolte discs sencers en plena era del consum immediat”

X
X