El violí d’Aristòtil a “Psicopompa”

Joan Fuster defineix el «plagi» al seu Diccionari per a ociosos com un fet no solament benigne —dins d’unes certes condicions, és clar— sinó també, fins i tot, necessari. Vivim en una època postmoderna en la qual sembla que tot està inventat, i ací és on el de Sueca suportava gran part de la seua tesi defenent la capacitat del plagi per millorar els textos previs. És gairebé impossible concebre una obra completament original en el nostre context, i per això la majoria dels productes culturals que consumim hui en dia estan farcits de referències de tots els àmbits artístics que puguem imaginar.

Psicopompa (Autoedició, 2020), el primer disc de l’artista de Borriana Aina Palmer, seria un cas bastant exemplificatiu. Normalment, es recau en la crítica fàcil quan es tracta de definir un àlbum musical com «eclèctic», però és que aquest elapé ho demana. Al disc podem passar de temes propers al trap com Prou i massa, a  l’indie tendre —Lao Tsé—, el synth pop, els ritmes llatins —Bhagavad-gita—, les balades o el rock accelerat amb aires de post-punck de Nietzsche.

I si alguna cosa crida positivament l’atenció, és que l’autora no amaga aquestes referències, sinó que les admet obertament sense cap intenció d’apropiació dolenta. The Knife, Cigarettes After Sex o obres de violí s’esmenten per mostrar les clares influències a les respectives cançons.

I no solament la música beurà de les fonts més diverses i reconegudes, les lletres del disc també comparteixen aquest detall. Les cançons de Psicopoma es construeixen com reflexions pures des de l’amor més passional fins a divagacions al voltant de diferents figures claus de la filosofia universal. Els mestres presocràtics, Aristòtil, Nietzsche, Lao Tsé o Freud serveixen com llocs comuns per a la borrianenca per desenvolupar les seues pròpies idees basant-se en la idiosincràtica manera de veure el món de cada pensador. A més de recitar un poema de Jose Antonio Buil Aina a Lawrence quàntic o comptar amb la lletra del convidat Anticiclón a Freud.

I malgrat que podríem pensar inicialment que Psicopompa es tracta d’un compendi de diferents referències descontextualitzades no és realment així. Les influències estan presents, però Aina Palmer aconsegueix proporcionar-les un valor afegit amb la seua encertada interpretació, els icònics ponts instrumentals amb solos del seu violí i, al remat, tota la imaginativa necessària per a poder parir un disc com aquest. Definitivament, Fuster estaria pagat.

Si voleu escoltar la psicopompa d’Aina Palmer en directe, ho podreu fer el divendres 28 de febrer a la Sala Upsidedown de València a les 22:00 hores o el dimarts 17 de març al casal popular la Centraleta de Borriana.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

L’energia d’Arc de Triomf

Recents

Arturo Pérez, de Vienna: “Pau és el guapo i simpàtic del grup, però estem aconseguint que s’escolte la nostra música”

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X