Anna Sardà, de Roba Estesa: “Nosaltres volem pujar als escenaris precisament per a canviar una miqueta les coses”

Amb el nou EP de Roba Estesa, Dolors, hem volgut entrevistar els membres del grup perquè ens expliquen un poc més el contingut d’aquest; però sobretot el gir que han fet cap a una música més urbana. A més, aprofitem el seu estil declaradament feminista, recordem que és un grup no mixt, per a veure la seua perspectiva del panorama musical. Ens contesta Anna Sardà, la baixista, per a realitzar aquesta entrevista.

Des de la vostra perspectiva marcadament feminista, en què penseu quan escriviu les cançons?

– Nosaltres sempre diem que escrivim de les coses que ens preocupen i de les coses que ens envolten i òbviament sempre ho fem des d’una perspectiva feminista perquè és la postura que adoptem, però parlem de moltes coses. En aquest nou EP que hem tret ara, per exemple, parlem de la resiliència, parlem de l’amor entre companyes, d’ajudar-nos mútuament, però sí que és veritat que ho fem des d’aquesta mirada crítica.

Què vos va portar a produir aquest nou EP?

– Veníem de l’últim disc, Desglaç, que va sorgir el 2018 i ja feia un temps que teníem la necessitat de crear i de treure material nou; ja que portàvem uns quants directes amb aquestes cançons del primer i del segon disc, i internament ens déiem que necessitàvem fer coses noves, fer música nova. Llavors, com que hem tingut estius molt intensos de concerts, no ens donava la vida per a poder fer un disc i el que ens van proposar va ser fer aquest EP amb quatre temes per a poder fer coses noves. Hem començat a explorar una mica el món de la producció electrònica, i bàsicament ha sigut una voluntat de renovar i provar coses noves. La nostra intenció era provar per a després fer ja un treball un poc més llarg en format disc. Per tant, aquest EP ens ha servit d’una mena de transició, com si diguérem.

Aleshores voleu apostar per un estil amb més música urbana? Ho dic perquè com veniu originalment d’un estil més folk…

– Bé, el primer disc potser sí que era més folk, però hem tingut la inquietud d’anar provant coses noves. És a dir, el primer i el segon disc, ja vam voler explorar noves sonoritats i introduir un poc més la bateria, que hi haguera més guitarra elèctrica, per exemple, que és una cosa que al primer disc no hi havia. I llavors, a partir del segon disc, quan el vam començar a rodar en directe, ja vam voler incorporar algunes coses d’electrònica als directes. I d’anar provant ens va sorgir la necessitat de fer-ho no només en directe, sinó també en l’enregistrament. Per això, en aquest EP volíem provar a veure què passava quan s’incorporava l’electrònica a tot el procés de producció. D’entrada sí que volem tirar una mica cap a ací a veure on ens porta.

I quin ha sigut el resultat per a vosaltres? Vos sentiu a gust en aquest estil?

– Nosaltres estem contentes perquè és una cosa que en format de disc no havíem fet mai, i llavors ha sigut tot com molt divertit, treballar de manera paral·lela amb tot el tema de l’electrònica. El que hem fet és anar a l’estudi i produir al mateix temps que es produïa l’electrònica, no ho hem fet a posteriori. Hem fet servir, per exemple, els instruments com a elements per a fer bases electròniques. Així hem aconseguit que un acordió o un violí se solapen i es transformen en efectes dintre del tema. Tot açò ha sigut molt enriquidor perquè hem vist com els dos instruments no sempre han de ser instruments melòdics, sinó que poden fer altres funcions dins d’una peça. En general, hem aprés moltes coses i la veritat és que n’estem molt contentes.

Sent un grup marcadament d’arrel feminista, com creieu que el panorama fa servir aquest discurs? Perquè molts grups potser estiguen intentant emprar-lo per a traure beneficis i ressò.

– Sí que es veritat que des que vam començar a fer concerts en escenaris una miqueta més grans hem notat que cada vegada compartim escenaris amb altres dones més a sovint, cosa que abans no passava. Almenys és una mica l’indici del canvi. Tot i així, no vol dir que hi haja moltes dones en el panorama perquè no és així. Encara estem molt lluny de la paritat. Si que és veritat que hi ha molta més presència del discurs feminista sobre l’escenari, encara que no siga per part de grups únicament de ties, perquè realment de grups de dones no mixtes n’hi ha molt pocs. Però sí que es veritat que altres grups, que potser són mixtes, o potser fins i tot grups d’homes, sí que miren d’incloure una perspectiva crítica; o fins i tot de revisar una mica les dinàmiques damunt els escenaris o la seua manera de produir cançons i lletres. Jo sí que crec que hi ha almenys una mica més de presència del discurs feminista sobre els escenaris, i que hi haja gent que s’aprofite per a traure benefici o rèdit, com comentaves, això ja no ho sé, no sé fins a quin punt és o no. Però almenys jo crec que és positiva una major presència d’aquest discurs i que convide la gent a reflexionar.

En la vostra pàgina web teniu una secció amb què col·laboreu amb diverses persones per a oferir productes de consum i de moda alternatius. Com sorgeix tot això?

– Això va ser una mica, no sé si dir de casualitat, però sobretot d’una voluntat de teixir xarxa entre nosaltres. En el moment en què estàvem soles sobre els escenaris i que molt poc sovint el compartíem amb altres dones. Sí que ens vam adonar que malgrat tot, dins del que és el panorama, no solament musical sinó del moviment artístic, n’hi ha moltes dones fent feina, en aquest cas pures artistes plàstiques, il·lustradores, el que siga… Que estaven fent molta feina que sentíem molt a prop i que a més a més ens ressonava molt. D’ahí vam decidir de crear aquesta xarxa per a conéixer i afirmar que no estem a soles, que no som les úniques boges que pensem això, sinó que hi ha més gent. I quina millor manera de compartir-ho que teixint aquesta xarxa. Al final és més una idea de compartir-nos, de teixir xarxa i de donar més visibilitat al moviment feminista des del moviment artístic.

I com penseu que s’ha rebut aquesta iniciativa?

– No sé si és una cosa que es conega molt. Vull dir, que no sé si ha tingut molt de ressò; però sí que almenys per a nosaltres a nivell intern ha sigut molt positiu perquè ens ha donat la possibilitat de conéixer altres artistes que no coneixíem, de compartir una cervesa un dia… Vull dir, que al final és una cosa que pense que dins del moviment, del panorama musical o del panorama artístic és necessari perquè fa falta fer xarxa, perquè et trobes fent feina una mica sola. Ja siga en el món de la música o en el món de l’art. Però crec que fa falta encara molta feina per a teixir una xarxa sòlida. Per això, jo pense que almenys per a nosaltres a nivell intern és molt enriquidor perquè veus que realment hi ha molta gent treballant. Pense que això és molt enriquidor.

Creieu que hi ha una tendència dels grups més populars a fugir de la vinculació que hi ha entre la música i la política?

– Jo pense que en el nostre panorama és quasi quasi al revés. Estan sortint molts grups que realment estan molt posicionats políticament, sobretot per la situació en què ens trobem, almenys a nivell de Països Catalans. Crec que n’hi ha un fort discurs polític i que hi ha molta gent posicionant-se. És difícil que com a grup no ens posicionen, perquè al final parlar d’una música neutra és gairebé impossible. Amb solament el que dius ja t’estàs posicionant. Per tant pense que sí que n’hi ha molta gent que volgudament ho està fent, i crec que és important perquè a nivell de grups estem pujant a sobre dels escenaris. Estem dient un missatge en un lloc que es percep com un espai de poder i que al final la gent escolta el que dius.

Els concerts són, per tant, una eina de transformació social?

– Totalment. Nosaltres sempre diem que el que volem és pujar als escenaris precisament per a començar a canviar una miqueta les coses. Fins ara veníem d’un panorama que estava ple d’homes i que quan érem adolescents i anàvem de concert només veiem homes als escenaris. El fet de poder utilitzar l’escenari com una eina per a començar a canviar això, doncs ja fa molt. I, per tant, pense que és la manera de començar a despertar una mica d’inquietuds i una mica de revisió, tant de cara a la indústria com de cara a nosaltres com a públic. Vull dir que com a públic ens preguntem què veiem nosaltres als escenaris i què podem fer per a canviar el que s’hi està representant.

En la pròxima gira què fareu? Baixareu al País Valencià?

– Ara al març comencem aquesta nova gira, que serà una mica més reduïda a nivell de concerts, ja que com aquest EP és un poc de transició, i pel fet que ens vam dir que necessitem temps, bàsicament. Per a fer una gira de 60 bolos és impossible traure aquest temps d’algun lloc, i ens hem marcat l’objectiu de fer menys actuacions i poder treballar en el nou disc. Però sí, segurament baixarem al País Valencià, almenys una vegada segur, perquè la idea és cobrir una miqueta tot el territori amb aquests 20, 25 concerts que farem. Volem trepitjar els principals llocs on ens moguem, així que segur que ens veiem pel País Valencià.

 

Àlex Franco

Àlex Franco

Periodista de carrer amant de l'indi Català. Orxata, Oques Grasses i Manel, els meus grups de referència. Conegut com @arrosambcoses a twitter. Llista d'Spotify personal: https://open.spotify.com/playlist/6D6fIeS84eMQJlfYBT7LGz?si=HZhmlnzlTF2xIzyjlKHDWw

Anteriors

Bandits, Maluks i Pepet i Marieta culminen el 87 aniversari de les normes de Castelló

Recents

Una nit digna de recordar

X
X