Goa: el pioner valencià del sad trap ibèric

La música urbana de l’Estat espanyol és un fenomen que, en poc més de cinc anys, ha crescut a passes agegantades. La passarel·la ha xuclat les tendències marginals, i les primeres creacions de la Pxxr Gang i l’època daurada de Dora Black al 2015 van ser substituïdes per una nova generació de cantants que, a cada publicació, ajudaven a construir la identitat d’un nou moviment musical al mateix temps que augmentaven la seua complexitat, farcint-lo de subgèneres i nous estils. I, entre totes aquestes propostes, les de Goa sempre han sigut de les més arriscades.

El cantant valencià era membre del grup Fvck Vibez junt amb Pochi Sempere (productor i amic de la infantesa). Fvck Vibez va publicar tres discs autoeditats (Hify, 2016; Check$, 2017 i How To Live Without a Body, 2017) i va realitzar concerts a la ciutat del Túria, però la mancança d’un panorama musical urbà fort a València els va obligar a compartir escenari amb altres artistes amb els quals compartien tendència, però no estil, com Kidd Keo.

La falta de suport i públic al País Valencià va motivar Goa i Pochi a traslladar-se a Madrid, on l’evolució més gran del gènere permetia més experimentacions. Allí van començar a treballar amb La Vendicion Records, la discogràfica de trap més important de l’Estat espanyol amb noms com Yung Beef, Kaydy Cain o Cecilio G. Amb La Vendicion, Goa ha publicat cinc àlbums amb un ritme de dos discs a l’any: Hellpopstar (2018), Traumatismo Kraneoencefalico (2018), Segador de almas (2019), Inmortal (2019) i Love Is Hell (2020).

A la seua música, que podem identificar escoltant tant el seu període a Fvck Vibez com a La Vendición, trobem un trap amb un to marcadament fosc, tant a la música com a les seues lletres. Goa ha sigut el pioner en introduir el sad trap o emo trap a terres ibèriques, motiu pel qual se l’ha anomenat el Lil Peep espanyol en algunes ocasions. En les seues darreres publicacions, les seues lletres sobre consum (lúdic o no) de fàrmacs, desamor o incertesa general han anat combinades amb acompanyaments de guitarres elèctriques. Es deia que el trap és el nou punk (està per exemple Yonosoytupadre de Cecilio G), més en sentit metafòric que figurat, però alguns temes de Segador de almas validen part d’eixa afirmació.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Antítesis: “Vam decidir fer cançons pròpies perquè, tot i que amb errors, sempre tenen més cos”

Recents

Quan el català es va quedar orfe

X
X