El coronavirus refreda les esperances de professionalitzar la indústria musical

Els concerts al País Valencià poden tornar, pressuntament, aquest estiu amb restriccions, tot i la incertesa de molts grups

Gaudir d’una cançó amb els teus amics, deixar-te dur per l’eufòria de la gentada, o retornar el somriure a un desconegut són xicotetes accions que hauran de quedar en la memòria. Tot i que les ganes de desinhibir-se aquests dies són més presents que mai, la il·lusió de gaudir d’un concert del nostre grup favorit haurà d’esperar. El coronavirus ha aturat, o com a mínim ha posat en dubte, tots aquells esdeveniments que podríem gaudir amb els amics: des de les festes populars als pobles, fins als grans festivals com el Feslloc, o el Pirata. 

Ara per ara, tot i que la Covid-19 ha polsat el botó de stop, ja comencem a saber més informació a través del BOE de com es viurà la desescalada al sector musical. Per a la Fase 2, en la que es troba actualment tot el País Valencià, està establert que solament es permetran espectacles en espais tancats de fins a 50 persones; i pel que fa als esdeveniments a l’aire lliure serà d’un aforament màxim de 400 persones segudes. Dades que són molt restrictives per al funcionament de la majoria dels grups, sobretot dels que sonen millor a les sales.

Les últimes mesures que s’aplicaran amb la fase 3 seguiran la tendència de les anteriors i restringiran l’aforament als recintes tancats fins a 80 persones; o fins als 800 assistents en espais descoberts, que encara hauran d’estar seguts. Com es pot veure, els esdeveniments a l’aire lliure seran els que tindran més flexibilitat per poder reprendre la seua activitat. Cal tindre en compte, però, que la informació entorn aquesta problemàtica resulta canviant dia rere dia i això, suma molta frustració i desesperança. 

En vista del panorama, alguns grups asseguren que s’està treballant per crear espais virtuals on poder actuar i monetitzar més àmpliament els seus treballs. Aquest és el cas de Cesc Domènech, de la discogràfica Primavera d’Hivern, que assegura que: “per al Juny o al Juliol es podran moure aquesta mena de propostes”; i afig que: “no és un concert com a tal, però permetrà als músics tindre una certa remuneració per mantenir les seues estructures”.

Amb la incertesa que deixa el desconfinament, i les baixes expectatives per garantir que aquest estiu els concerts siguen rentables, molts han sigut els artistes que s’han vist entre l’espasa i la paret. Pablo Valle, cantant d’Apologia, narra afligit com estaven “enmig de la gira de presentació del disc, i l’estiu pintava molt bé” i que “de fet, anàvem a visitar ciutats en les quals no havíem estat com Barcelona, i ara s’ha tallat tot”. Aquesta pot ser una història com la de tants altres músics, però el problema també ha arribat a la majoria dels ajuntaments. Així ha sigut per a Iris Stella, de l’àrea de música, producció i booking de Pro21 Cultural, qui afirma que en les últimes setmanes els han cancel·lat totes les actuacions als pobles.

Però… i els concerts amb públic? Doncs Pete lala és un dels únics grups valencians que sí que han aconseguit mantenir un concert en plena desescalada: el 7 de juny a Pedreguer. “És un bolo que teníem tancat abans del confinament i per sort, no l’han aturat”, comenta molt emocionada Marina Alcantud. Ara bé, les restriccions suposen un gran interrogant per a tot el sector musical. Stella, de Pro21 Cultural, demana que “les mesures donen seguretat jurídica”, i al mateix temps informa que les promotores de València van enviar, fa una setmana i mitja, un protocol a les autoritats competents, i encara esperen resposta. 

La realitat és que el sector de la música valenciana s’ofega perquè resulta ser un dels més precaritzats. Els darrers anys l’administració Valenciana ha intentat combatre modestament açò amb subvencions públiques, però amb l’estat d’alarma s’han congelat tots els tràmits administratius. Per a Cesc Domènech l’única manera de reactivar el sector és amb un major flux pressupostari dels mateixos ajuntaments, que tot i que assegura que aquests esdeveniments no serien rendibles, “permetrien reactivar la cadena de producció de concerts”. 

A curt termini, però, l’estat espanyol ha garantit 38,2 milions d’euros en ajudes al teatre i la música, tot i que encara hi ha dubtes de com impactaran en el sector valencià. Aquestes seran distribuïdes a través de l’INAEM i s’espera que s’ofereixen sobretot als professionals. Així i tot, l’estat garanteix que aplegaran diners fins al 45% dels treballadors “intermitents” a tot el sector cultural, per tant, és possible que alguns dels músics en aquesta situació puguen adherir-se a alguna subvenció. Iris Stella assegura que calen ajudes més ambicioses, perquè la situació pot eixir molt malament si no es gestiona bé.

I és que està en joc la professionalització del sector, perquè aquesta aturada pot impedir a molts grups eixir de la precarietat de la qual ja s’estaven fent camí abans, afirma Stella. Sense pensar en què poden desaparéixer grups o no, la realitat és que molts poden fer un “stand by” que els desplace dels escenaris indefinidament per tal de superar els deutes, o esperar a poder reactivar-se amb més garanties. Cesc Doménech explica que el problema principal és que molts estaven a la porta de professionalitzar-se, i que molts “encara viuen només de la música en directe, i si no fan bolos tots els mesos, la seua estructura s’enfonsa”. 

Amb tot, el bateria de Tardor matisa que les bandes amb més tiró poden aguantar pels seus estalvis. Però “Hi ha dos tipus de bandes: les que viuen en exclusiva de la música, i les que no”. I la realitat és que en el País Valencià són pocs els grups de música que poden viure d’aquesta a causa de la precarietat del sector. “Nosaltres afortunadament o desafortunadament no vivim de la música, i cadascú té el seu treball”, explica Pablo Valle. A més, afig, que al cap i a la fi no suposa res més enllà del fet de què han fet una inversió i ara “no es pot disposar d’aquests diners”. 

Al final, la crisi no ha fet més que agreujar la precarietat dels músics, perquè com relata Stella: “la majoria no han pogut accedir a les ajudes” i “hi ha casos de membres de grups que s’han deixat aquest any el seu treball”. Els autònoms ha sigut el col·lectiu més afectat, i els músics i treballadors “intermitents” són els que més ho han notat. Stella ho exemplifica confessant que quan era tècnic de so, la contractaven, la donaven d’alta a la Seguretat Social, i ha acabat amb: “sis anys treballats i només 2 cotitzats”.

Aquesta disparitat és deguda al contractar als professionals del sector com a proveïdors, no com a treballadors, i és un problema conegut de fa molt de temps. Tant ho és que des del primer moment en què el sindicalisme començava a organitzar-se al sector, a través del SIMUV l’any 2016-2017, es demanava a viva veu un codi de bones pràctiques que garantira que els ajuntaments i empresaris contractaren als músics com a treballadors. La proposta, com la força sindical, ha quedat aigualida. D’aquells temps sols queden les veus que demanen equiparar les subvencions a les del model francés, que garanteix més cobertura a tot el sector i permet una professionalització menys traumàtica per a aquells que ho desitgen.

Al capdavall, la Covid-19 ha mostrat una vegada més les condicions laborals en què es mou el sector musical, i ara queda per veure com enfrontarem aquesta nova normalitat. Al País Valencià les expectatives versen sobre el possible esclat de la bombolla dels festivals, però Domenech i Stella marquen el futur del sector en les festes dels pobles, i en una readaptació del sector per tal de “no dependre solament dels festivals”; i “que els grups creen el seu propi teixit”. Si ho permet el sector, i independentment de si les administracions tenen marge per oferir subvencions; o de si els treballadors s’organitzen o no: és el moment de posar-se a treballar en alguna solució.

Àlex Franco i Tàrsila Galdón

Àlex Franco i Tàrsila Galdón

Anteriors

[Exclusiva] Hivern li dóna una oportunitat a l’esperança amb ‘Malabares’

Recents

Miquel Moya: “Està bé que apareguen nous artistes perquè no ens quedem amb els quatre grups de sempre”

X
X