Abisme i els avançaments del seu proper ‘Històries per a no dormir’

Abisme és un grup valencià de pop punk que va nàixer al País Valencià l’any 2012, tot i que la seua activitat a través de les xarxes comença al 2015. Abisme té llençat un àlbum (estrenat el 27 de febrer de 2018) anomenat ‘Quasi una victòria’. A dia de hui, pareix que el grup valencià vol sorprendre amb un segon EP anomenat ‘Històries per a no dormir’, ja que aquests mesos han mostrat diversos avançaments del que serà el seu nou treball.

Les lletres del seu primer àlbum, ‘Quasi una victòria’, són personals i aquesta tendència es manté en el seu últim tema publicat (que pertany al seu pròxim EP ‘Històries per a no dormir’) Miralls. Aquest tema va acompanyat d’un videoclip que genera, precisament, sensació d’ofegament. Però aquesta estètica quadra molt bé amb el significat de la cançó, ja que es retrata la necessitat d’enfrontar-se a un mateix.

El grup demostra un estil pop punk que ha mantingut per ara, tot i que el ‘cutreclip’ que van publicar el passat 22 de març durant el confinament mostra un estil una mica més suau. Aquesta sospita es desmenteix en l’últim dels seus vídeos, que també tracta de generar intriga amb un recull d’imatges i vídeos del seu pas per l’estudi durant el mes de febrer.

De fet, durant el confinament, el grup ha estat molt actiu, ja que ha publicat aquests dos vídeos per a avançar i crear expectatives entorn del seu últim treball. El seu primer vídeo és el ‘cutreclip’, que és la denominació que el grup li dona al vídeo fet a casa, a causa del confinament, i amb la pantalla partida, amb la imatge dels diferents integrants del grup.

Aquest tipus de videoclips ha sigut un recurs comú durant aquesta quarantena, ja que els artistes valencians han apostat per oferir-nos la seua música amb tota mena de fórmules telemàtiques. Una de les sorpreses que ha donat Abisme és la inclusió d’una veu femenina en el seu nou EP ‘Històries per a no dormir’, que (pel que hem vist) li atorga al grup un toc molt fresc.

El grup de música va gaudir d’algunes col·laboracions en el seu primer treball, com ara Puk 2 en el tema Incoherents o la veu de Joan Palomares, de Prozak Soup, a ET mai va a tornar. Una vegada quasi finalitzada la desescalada dins d’aquesta crisi sanitària, esperem tenir moltes novetats i saber-ne més, d’aquest grup valencià.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Miquel Moya: “Està bé que apareguen nous artistes perquè no ens quedem amb els quatre grups de sempre”

Recents

“Vol I” de Falç de Metzinera: una experiència artística a diversos nivells

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X