Així sona la nova generació de cantants en valencià

Ben entrat el 2020, el panorama musical es troba molt sacsejat pel coronavirus. De les temporades festives als pobles i festivals, tan típics de l’estiu, s’ha passat a una normalitat apàtica que restringeix molts dels esdeveniments del sector. Amb aquesta calma, i havent passat ja quasi 5 anys des de que es va renovar la generació de músics valencians, és el millor moment per començar la dècada presentant quines són les veus més interessants que estan sorgint en les noves generacions de músics arreu del territori catalanoparlant.

Després d’abandonar l’ska, el pop català es va diversificar ràpidament per diferenciar-se de l’homogènia i monolítica escena que s’havia generat en alguns espais. Això els va comportar una oportunitat, però a la vegada també la incertesa d’afrontar un mercat completament nou. És de gran rellevància veure com aquesta nova onada de músics ha sabut enfrontar-se als seues temps i quins estils proposen. És per això que de més a menys repercussió, ací es mostren els joves que han aconseguit, o han intentat, fer-se un lloc entre els ritmes que dominen l’escena.

Primerament s’ha de parlar del grup 31 FAM, que després de tres anys de trajectòria ha aconseguit al seu canal de Youtube superar diverses vegades la barrera del milió de reproduccions, aplegant fins i tot a les 5 milions de visites en la cançó “Sincero”. Alternant entre el català i el castellà, el grup sempre ha treballat a l’ordre de la música urbana, fent reggaeton i trap a les seues cançons. Un article que treballa amb més profunditat aquest grup és el del company Carlos Cuesta.

A continuació està SUU, que amb la seua curta trajectòria de dos anys ha aconseguit l’atenció de molta gent. També amb cançons en castellà, i d’altres en valencià, la cantant ha aconseguit al seu canal de Youtube fins a un milió de visites a la seua cançó “Tant de bo”, al seu segon disc. Amb un estil indie rock, destaca per les seues lletres acompanyades habitualment per guitarra, i altres acompanyaments. Podeu trobar més informació ací.

I la segueix el grup de Maluks, un grup íntegrament format per dones que ha aconseguit posicionar-se amb el seu marcat estil electrònic. Cantant majoritàriament en valencià, al seu Youtube han aplegat a les trenta mil visites a la seua cançó “Fins l’Alba”. Per tindre una curta trajectòria de tan sols un any, ja han participat en diversos festivals arreu de l’orografia valenciana. Podeu llegir més sobre elles ací, a l’estrevista que els va realitzar la nostra companya Tàrsila Galdón.

A continuació tenim un dels grups més joves d’aquesta llista, ja que amb menys d’un any de trajectòria, el grup Vienna ha entrat fort al panorama musical valencià. Amb un estil indie pop rock el grup s’està establint com un dels més interessants d’aquesta nova fornada de cantants. Al seu Youtube podem veure com tenen més de vint mil visites a la seua cançó “Pregària”, que forma part d’el seu únic EP. Podeu llegir una entrevista seua ací.

Seguidament s’ha de parlar de Tenda, el grup de València que s’ha estrenat amb un estil pop rock que havia estat rellegat al transfons de l’escena fins fa uns anys. Al seu Youtube tenen fins a dotze mil visites a diverses cançons, però la més escoltada ha sigut “Peripècia” del seu primer disc. A la revista tractarem en profunditat les seues arrels com a grup  a aquesta entrevista. Pel moment, veurem que els depara el futur més proper al que ha sigut un dels grups revelació del 2019 per a la nostra revista.

I finalment ja passem als grups que encara no han acabat d’assolir un espai propi dintre de la gran amalgama de grups en valencià. Per ordre de més activitat a les xarxes tindriem el grup de Valentzia Soniua, i Miquel Moya; seguits per dos grups que encara no han decidit treballar moltes peces a les seues xarxes ni han publicat cap EP: Espardenyes i Sense Nom.

Valentzia Soniua es tracta d’un grup català de rap que solament ha pujat tres senzills on practiquen les seues bases. Podeu escoltar-los en el seu més vist videoclip al següent video:

Miquel Moya és el cantant que més ha treballat el seu estil publicant fins i tot un EP, però malauradament no ha aconseguit el reconeixement que mereix. Cantant català amb estil indie, ha quedat a un espai ocult al panorama malgrat la qualitat de les seues peces. Podeu escoltar-lo ací.

Sense Nom és un jove grup català d’indie que tan sols ha pujat un senzill, tot i que promet molt el seu treball. Amb un estil també d’indie pop rock, solament tenen la cançó “Un Altre Cafè Siusplau”.

I finalment Espardenyes, que per facilitats de proximitat sí hem tractat en aquesta revista i podeu gaudir de la seua entrevista. Es tracta d’un grup que solament té publicada una de les seues cançons i que va més amb l’estil de banda del poble típica del País Valencià. Pel que deixen al seu Youtube, poden recordar a la localment coneguda banda de Cristal Dior. Solament el futur ens ensenyarà fins on arriba el seu camí.

Àlex Franco

Àlex Franco

Periodista de carrer amant de l'indi Català. Orxata, Oques Grasses i Manel, els meus grups de referència. Conegut com @arrosambcoses a twitter. Llista d'Spotify personal: https://open.spotify.com/playlist/6D6fIeS84eMQJlfYBT7LGz?si=HZhmlnzlTF2xIzyjlKHDWw

Anteriors

[Repàs d’actualitat] Les Nits d’Acústica de Figueres tancaran l’agost

Recents

[Repàs d’actualitat] Els Pets actuaran a Montblanc al setembre

X
X