Al final tot va de darle a tu cuerpo alegría ma… i d’escoltar Oques Grasses!

A tope amb la vida (Halley Records, 2021) és el cinqué treball d’Oques Grasses. Després del seu gran èxit Fans del sol (Halley Records, 2019) ho han tornat a aconseguir. El passat maig va eixir a la llum aquest nou disc format per 10 cançons produïdes per Justin Delasiembra, l’alter ego sota el qual s’amaguen Josep Montero (cantant, lletrista i compositor del grup) i Joan Borràs (teclista del grup).

Aquest nou projecte té un rerefons que es podria resumir amb: “Vida sols hi ha una. Gaudeix-la!” I aquest era just el missatge vitalista i positiu que necessitàvem en aquests temps que corren. També acompanyen al discurs uns ritmes molt moguts i ballables que estan presents durant la major part del disc. Dic “la major part”, ja que la cançó lenta per plorar un poc mai pot faltar, i ens encanta. I si ells diuen que “Quan menys hi pensen és quan més ho peten”, no han pensat massa per a fer aquest disc, que és una meravella.

Bye Bye” va ser la primera cançó que vam poder escoltar, que s’estrenava amb un videoclip que no deixava indiferent a ningú i que ens clavava en un llibre d’Agatha Christie. Aquesta parla sobre el dilema entre els diners i l’amor. El llançament va ser tot un èxit, i en pocs dies ja superava el milió de reproduccions.

La cançó que enceta el disc és “Elefants”, una de les cançons que més ens recorda als sons i ritmes típics d’Oques Grasses, barrejat amb un “Viva la vida” de Coldplay. (A tope amb la vida o Viva la vida, tan se val) Aquest tema ens convida a arriscar-nos a prendre decisions malgrat que finalment no siguen les correctes, a pensar més amb el cor i menys amb el cap i a llançar-nos al buit per a caure cap amunt.

A continuació, amb la col·laboració de Stay Homas, ve “Wake Up”. Després de la bona rebuda que van tenir unint els grups en “The Bright Side”, van xafant fort amb una mescla d’anglés, català i castellà, i amb referències a cançons ben conegudes per tots.

Goodline” ho peta amb eixos ritmes urbans i de música llatina que faran vibrar a tot el públic al mateix compàs. A més a més, als Oques Grasses els acompanya la veu hipnòtica de la rapera Santa Salut, que encaixa a la perfecció amb l’estètica de la cançó. La quarta cançó del disc, “Talismà”, ens fa veure que el grup a banda de ser fans del sol, també ho són de C. Tangana. Amb eixa melodia que ens recorda a “Tú me dejaste de querer”, ens parlen d’enamorar-se i de viure-ho intensament.

Passant ja l’equador del disc tenim “De bonesh”, que acompanyat amb eixe cant coral a l’uníson tan bonic ens anuncien el títol del disc. I ja arribem a les dues cançons més festives i macarres del disc. “Lakilove” és un reggaeton que convida a moure el cul tot el que pugues i més. Amb la veu tan captivadora del gironí Doble i amb el “Tu boca loca like a lucky love” fan d’aquesta cançó una de les més top del disc. L’altra de les cançons estrella és “Vida d’oferta”. Endinsant-nos un poc en la sèrie Narcos i els ritmes de música llatina tornen a dir-nos que pensem en les coses que realment importen en aquesta vida, i que ens deixem de bovades.

La gent que estimo” és la cançó més tendra, que l’acompanya ben bé la veu tan dolça de Rita Payés. I aquesta ens parla d’estimar, però també de fer-ho quan tot acaba. D’aquell amor després del desamor, que també pot ser bonic si es cuida en la distància i en el bon record. I per últim, tanquen el disc amb “Petar-ho” que resumeix ben bé tot el recorregut del disc. Amb uns ritmes funk i dels vuitanta ens diuen que estimem allò que som i que ho petem davant del mirall, i on faça falta.

Aquest maleït bitxo no els ho posarà fàcil, però estem de segures que amb el directe d’aquest disc ells sí que ho petaran. A tope amb Oques Grasses, amb l’èxit del disc i amb la vida!

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Quatre dies de cultura segura al Grau de Castelló

Recents

Àlex Artigues, veu d’Emboirats: “Estem en procés de donar-nos a conéixer, però és un món a banda, jo només vull agafar una guitarra i tocar”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *