Àlex Artigues, veu d’Emboirats: “Estem en procés de donar-nos a conéixer, però és un món a banda, jo només vull agafar una guitarra i tocar”

Aquesta vegada Sons de Xaloc connecta amb Emboirats, un jove grup mallorquí que ha tret el seu primer disc en juny: Aquest moment i ara (Música Global, 2021). Àlex Artigues (la veu del grup) és amb qui parlem, amb eixe somriure infinit i un bon rotllo que, pareix, no se li desprén. “Les lletres volen xerrar del nostre dia a dia: si un dia sortim a una verbena, doncs sortim, si anem a una platja, doncs anem”, tracta de descriure Àlex l’ànima d’un disc que es va composar en confinament i que va ser gravat amb el productor Dani Ambrojo. 

Emboirats està format també per Tomeu Roig al saxo; Jaume Pou al baix; Charly Pérez a la batería; Joan Sart a la trompeta; Dani March al piano i Miquel Cabot a la guitarra elèctrica. El confinament representa per a ells un abans i un després: passen de fer versions a fer temes propis amb Artigues com a lletrista. El naixement del seu primer disc ha comptat amb col·laboracions de renom com Pep Álvarez (Anegats), Ivan Gosp (Aspencat) i Albert García (Itaca Band). Molt de ritme, bon rotllo, festa i unes lletres que ens conviden a somiar amb eixe món sense pandèmia, on les restriccions i les mascaretes tan sols formen part dels llibres de ficció. 

‘Emboirats’ va començar fent versions per l’any 2018… què us ha fet donar el salt? 

Ni nosaltres ens ho esperàvem, però teníem moltes ganes de plasmar la nostra música i ens vam posar a jugar en sons. Va sortir ‘Seguir endavant’ i el nostre productor ens va dir que podía ser un hit.

El vostre primer treball ha estat editat pel segell Música Global, per ser un grup primerenc no està gens malament: quina és la clau de l’èxit?… 

Hhahahah doncs Tomeu Roig, que és qui s’encarrega més de xarxes, de la part administrativa i de gestió, va començar a enviar correus com un boig a segells… al principi no ens va fer cas ningú. Amb tot, va fer una última batuda i va enviar a Música Global, ens va escoltar el cap i li va encantar. 

Tu escrius les lletres… 

Hahahha sí, m’ha tocat. Vaig començar a escriure i així m’he quedat. 

Escrivies abans? 

Escrivia un poquet abans, però eren  lletres molt molt molt cutres que no sortiran mai. Escriure per a Emboirats em demana superar un límit: posar-me una mica més seriós i composar millor. 

Un dia ens podríes passar les lletres que escrivies abans per a que les valorem… 

Hahahah són molt cutres… lletres de l’adolescència: amor, sexe i drogues. 

Si no haguera sigut pel confinament, tindríem Aquest moment i ara (Música Global, 2021) en juny? 

Vàrem aprofitar per composar dins del confinament i ja després, fou gravar disc perquè no se’ns passara la xispa. 

Sembla que molts artistes i grups heu tret disc ara, però clar, el més complexe és fer bolos… 

Sí, això sí. Nosaltres  solem anar de sala en sala, ja que se’ns permet  posar un stand amb marxandatge, samarretes… amb tot, ens hem d’adaptar als aforaments i a totes les restriccions. 

‘Verbena’ ‘festa’ i ‘optimisme’, així us defineixen els mitjans en els que heu sortit. Us sentiu identificats? 

Sí! Jo personalment soc molt optimista. El primer que volem fer quan anem a una verbena és passar-ho bé i no parar de pegar bots amb cubata en mà. Pot ser d’aquí 10 anys les lletres siguen més serioses amb música més profunda.

La vostra música recorda a certes cançons d’Itaca Band, amb qui col·laboreu al disc 

Ens han etiquetat una miqueta amb ells, sí. Ací a Mallorca s’ha vist molt pop rock, però només hi havia un grup de  vent i metalls, els quals feien versions. Nosaltres ens animarem a introduir metalls perquè tenien molt de flow i molt de rotllo. També ens han comparat amb Doctor Prats, per exemple, però al final la música és música i vaja, és música molt alegre. 

És complicat fer-se sonar fora de Mallorca? 

No ho sé hahahaa jo crec que sí, molt. Ací estem aïllats. Si no tens els mitjans o no domines… nosaltres encara estem en procés de donar-nos a conéixer, però és un món a banda, jo només vull agafar una guitarra i tocar.

Com definiries l’escena musical mallorquina? 

Molt trista… Antònia Font o Anegats són els qui més han tocat el cel aquí a Mallorca. Des que s’han separat ha quedat un panorama horrible. Ara sembla que hi ha una espècie de rebrot de grups… però és una llàstima que no tinguem un panorama musical decent.

Nonono, teníem un compte que ens van denunciar i vam haver de crear altre. Ens el van tancar per suposat terrorisme i delictes d’odi

Molt poc professional…?

No… va haver una apagada de grups. Ara es torna a obrir una miqueta la llum. A Mallorca  quasi tots els grups que trauen disc propi solen anar en Blau, que és un segell d’aquí. 

En més d’una entrevista he llegit la pregunta de la llengua, fins a quin punt us dóna mandra aquesta qüestió?  

Pffffff… em fa mooolta mandra!! Llengua només hi ha una i ja està!! Tu i jo ara ens estem entenent.   

Conta’m una anècdota de concerts que mai hagis explicat 

Ufff! D’acord. Havíem d’anar a tocar a un poble que es diu Santa Maria del Camí. Teníem prova de so i tots érem allà excepte el batería. El vam telefonar i li vam preguntar on era i molt sorprés ens va dir: “jo ja soc aquí! però no hi ha escenari ni hi ha res muntat”. I clar, havia anat a Maria de la Salut en cop de Santa Maria del Camí. 

Estava molt lluny? 

Bé, aquí en realitat està tot molt aprop. Però clar, no vam poder provar ni res. 

Va eixir bé el bolo? 

Sisi, va anar bé!! 

Instagram l’estreneu al 2020, es tracta d’una espècie de metàfora d’un renaixement d’Emboirats? 

Nonono, teníem un compte que ens van denunciar i vam haver de crear altre. Ens el van tancar per suposat terrorisme i delictes d’odi.

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Al final tot va de darle a tu cuerpo alegría ma… i d’escoltar Oques Grasses!

Recents

La teoria del caos en l’univers del consum musical

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *