Alfred de Jazzmatiks: “En lloc de fer versions de Miles Davis, doncs toquem cançons de La Gossa Sorda”

Jazzmatiks és un grup emergent de jazz en valencià que va començar fent covers de les cançons més populars de la nostra música. S’han dedicat a agafar les lletres de cançons com Camals Mullats, o L’últim Segon, i les han mesclades amb els seus ritmes per presentar una nova aproximació. Ens contesta Alfred, un dels compositors principals del grup:

Com vos coneguéreu?

Doncs el trompetista Santi Ferrer i jo teníem un trio de jazz i va vindre a veure’ns Rene, la cantant, i va sorgir. Ella ja treballava a un grup anys enrere. I doncs volíem engegar el projecte de feia ja temps, però no trobàvem a ningú que cantara. Li ho proposàrem, i després de pensar-s’ho va dir que sí. A partir d’aleshores començàrem a practicar.

Com és que decidíreu apostar pel jazz?

Nosaltres ja teníem un grup de jazz, el que passa és que portàvem bastant temps pensant en canviar l’estil. En lloc de fer caçons estàndards, volíem provar a agafar cançons en valencià que ens agradaven, que coneixíem, i fer-les en jazz. Era una idea que portava temps volent donar-li sol·lució, i després d’experimentar un poc a casa vaig veure que sí podia funcionar.  Després vam provar amb Rene, i ens va agradar tot com quedava. Ahi va ser quan varem gravar el vídeo, de Camals Mullats, i va ser tot un èxit. Ens començaren a cridar i va anar tot molt rodat. A partir d’aleshores començarem a fer bolos i encara no hem parat.

Per què decidíreu fer covers de cançons per començar?

Perquè quan toques jazz realment toques covers, per exemple de Miles Davis, o de tots els grans del jazz. I senzillament va ser canviar el concepte. En lloc de fer versions de Miles Davis, doncs toquem cançons de La Gossa Sorda. Aquesta era la idea que portàvem, senzillament.

Creieu que és un gènere molt practicat en la música valenciana?

No, no gens [riu]. Sí que en conec alguns, però tiren més cap a un jazz més pur. La barreja que fem nosaltres de jazz en pop no ho fa ningú. De fet ja em deixat de banda les versions i estem fent temes propis; però el concepte és el mateix, fer temes pop amb jazz. De fet Rene em diu que està en un grup de pop amb influència de jazz, i jo pense que estem en un grup de jazz amb influència de pop.

Clar, heu estat traient en aquests últims mesos unes quantes cançons, tal vegada per provar un poc també… Esteu pensant en traure un disc més complet?

Sí, sí. No sabem quan, si l’any que ve o el següent… Però de moment tenim molt recent el primer; que ens apropem ja quasi a l’any des de que el varem traure… Però sí, estem recopilant temes i quan ho tinguem el traurem, però sense pressa tampoc. El que no volem fer el típic disc, amb cançons per emplenar… No volem precipitar-nos, volem que estiguen totes guais. Les versions les deixarem, no totalment de banda, però sí que serà la proporció inversa. Més cançons nostres que versions…

…Seguireu fent algunes covers?

Sí, seguirem fent-ne, però ja una cosa mínima. Segurament serà el 10 o el 20% del proper disc.

On heu pogut tocar? Sales? Concerts?

Doncs el nostre registre ens porta a tocar en cases de cultura i auditoris. És on millor ens queden els bolos. La intimitat que et pot donar un auditori completament a fosques, amb la gent asseguda en silenci, escoltant-nos… És com millor ens movem.

És que clar, heu sigut convidats al Feslloch d’enguany. Què ha significat això per a vosaltres?

Ah, doncs una alegria enorme! Ja coneixíem gent al festival, de com s’organitzaven les coses i això… i al final un dia ens ho acabaren proposant. Per a nosaltres és tot un honor poder tocar en un festival tan mític; que amb tot aquest tema de la quarantena esperem que seguisca endavant. Ja veurem què poden fer. Està clar que haurem eixit ja, però quedarà per veure si permeten que es reunisca tanta quantitat de gent…

I de quina manera heu pensat adaptar les vostres cançons per a un concert?

No, és que allí tocarem en l’auditori. Si no recorde mal el dissabte cap a les 19:00h…

I de quins temes vos agradaria parlar a les vostres cançons?

Doncs les cançons estem fent-les algunes Rene i altres jo. Variem d’estils… Les seues cançons tenen una vessant més íntima, més sobre les coses quotidianes… I les meues lletres són un poc més excèntriques, de coses més etèrees… Excèntriques és la paraula… [riu]

Aleshores no tenim data però sabeu de segur que voleu traure un altre disc.

Sí, sí. Nosaltres no tenim cap meta ni res per l’estil. Com som tan independents, que ningú ens diu per a quan hem de traure els temes… Anem fent i quan estem preparats, que veiem que tinguem un parell de bones cançons, el traurem. Segurament quan tinguem 8 o 10 traurem el disc. Mentrestant anirem tocant a tots els llocs d’on ens vagen cridant.

Heu estat pensant, o practicant, alguna cosa en la quarantena?

No realment, com cadascú està a sa casa i estem tan escampats… Un a Benissa, l’altre a Dénia, l’altre a Benidorm… No ens podem ajuntar, però cadascú a sa casa anem fent. Hui mateixa he acabat d’arredonir un tema nou. Ara que tenim tant de temps… Però també estem carregant les piles, que és una part important per a compondre. Llegir molt, mirant pel·lícules… Qualsevol cosa serveix per inspirar-te.

Àlex Franco

Àlex Franco

Periodista de carrer amant de l'indi Català. Orxata, Oques Grasses i Manel, els meus grups de referència. Conegut com @arrosambcoses a twitter. Llista d'Spotify personal: https://open.spotify.com/playlist/6D6fIeS84eMQJlfYBT7LGz?si=HZhmlnzlTF2xIzyjlKHDWw

Anteriors

Zapato y Cordon: “Com a esquerra o estem d’acord amb la censura o en contra. I no l’apliquem ni en contra de l’enemic ni en contra nostra”

Recents

La Fúmiga genera engagement amb Plàstic Àiland

X
X