Amb l’esperança entre les dents gràcies al Feslloc

El Feslloc 2021 va celebrar el passat cap de setmana el seu 15é aniversari malgrat els canvis de mesures del dia anterior. Contra tot pronòstic es va aconseguir adaptar el festival perquè les complira totes i cadascuna d’elles: l’aforament no superava els 2000 participants, es van avançar els horaris dels concerts perquè tingueren lloc des de les 18.00 fins a les 00.30, amb taules d’un màxim de 10 persones i amb el distanciament pertinent entre taules, permetent ballar davant de la cadira i beure asseguts…

Malgrat totes les restriccions i les novetats es respirava un aire de llibertat, de música, de festa i de comboi com feia temps que no sentíem. Tot i no ser el festival que recordàvem de fa uns anys amb 14.000 participants, zona d’acampada, abraçades llargues, piscina, xarangues, Trivials i nits que s’allargaven fins al matí, s’ha pogut mastegar un poc d’esperança i una llum al final de tot aquest túnel.

Escola Valenciana i l’Ajuntament de Benlloc han donat suport, un any més, a la música en valencià en una de les edicions més dures dels 15 anys de festival. L’any passat ja van haver d’adaptar el festival per complet allunyant-se del nucli urbà, celebrant un sol dia de concerts, amb un aforament molt limitat de 140 persones i sense zona d’acampada. Tothom pensava que aquest any ja podríem gaudir d’una normalitat. Tot i no haver-la aconseguit, vam poder moure un poc el cos i ballar més enllà d’una cadira.

I si parlem de la música, l’eix vertebrador del festival, va ser immillorable. Tota ella anava acompanyada d’uns discursos per agafar una alenada d’aire fresc que et feien evadir per un instant, però també altres de consciència col·lectiva, de lluita o de crítica.

El divendres van començar Blackfang, uns castellonencs que ens van fer ballar amb els seus ritmes funck, jazz i rap. Després van pujar a l’escenari xafant ben fort The Dance Crashers, un grup d’El Comtat que ens va deixar bocabadats amb el seu ska-jazz, els seus ritmes jamaicans plens de metalls i la increïble veu d’Anna Millo. Quan ja s’estava amagant el sol Xavi Sarrià començava el seu concert ple de sentiment, de missatges reflexius i de companyonia que ens va emocionar a totes. Arribant ja al final del primer dia de festival vam cantar amb El Diluvi, amb les seues versions d’Ovidi i la seua Alegria. Aquests van tancar el seu concert amb «Junteu-vos», que acompanyava molt bé a l’eslògan d’aquest any del festival, Unim-nos: un crit de força per a la cooperació, l’ajuda i la responsabilitat col·lectiva. I, per últim, Malparlat ens presentava el seu directe amb unes lletres potents i la seua cançó viral «Taronja».

El dissabte el sol pegava amb força i podies veure a molta gent amb ventalls o amb cadires para-sols. Però Jonatan Penalba, amb el seu concert ple de versions conegudes, va fer que la gent s’oblidara d’aquesta calor i s’animara a cantar amb ell. Per a entrar al concert de Feliu Ventura es va fer una cua llarga, sobretot veies a famílies acompanyades de xiquets menuts. Donava molt de goig veure tanta gent menuda en un Feslloc, amb les samarretes dels seus grups preferits fent-los de faldó i amb totes les cançons apreses. Quan ja estava el recinte ple van començar Tito Pontet amb la seua cúmbia i el seu Bon Port, amb una força en l’escenari inigualable i amb una Alba Terol hipnotitzant.

I va arribar Zoo, un dels moments més esperats on l’eufòria entre el públic es va notar. Amb “Esbarzers”, “Correfoc” o el 7é aniversari d’«Estiu» el públic va embogir d’alegria. Tot es va poder controlar gràcies a la meravellosa tasca de les voluntàries i els voluntaris que, uniformats amb les samarretes del Feslloc, demanaven a la gent que es mantingueren davant de la seua cadira amb mascareta si volien ballar i asseguts si volien beure. La majoria de gent va ser molt responsable i vam poder gaudir de moure l’esquelet i cantar a ple pulmó com feia temps que no féiem. En primera fila un grup de xiquets amb un Tobogan a la samarreta corejaven totes les cançons. I, per últim, des de Benimaclet teníem a les Maluks, que amb Som i Vibrem ens van fer vibrar de debò amb eixa energia femenina desbordant d’empoderament.

Tot va acabar amb una fotografia des de dalt de l’escenari de totes les voluntàries, com cada any. Això indicava el punt final d’un Feslloc més. D’un Feslloc diferent però inoblidable. D’un Feslloc que ens deixa amb les ganes de retrobar-nos a l’any vinent. Gràcies i llarga vida, Feslloc!

Fotografia feta per Pepe Girona (Koma)Fotografia feta per Pepe Girona (Koma)

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

“Les teues ales” és el primer EP d’ESTHER

Recents

Mafalda anuncien un nou àlbum per a octubre

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc