Anna Dobon, Annacrusa: “Anirem llançant singles i a finals d’any, si tot va bé, traurem un segon disc”

Annacrusa és un grup de Castelló que va nàixer en 2019 i que va llançar el seu primer treball, ‘Duelo’, en meitat de la pandèmia. Aquest fet ha provocat que hi haja “un recorregut que nosaltres no hem fet”, explica Anna Dobon, cantant de la banda. El seu estil és difícil de situar, però és cert que les cançons d’Annacrusa compten amb unes lletres obscures i melancòliques, que acaricien l’ànima. “Vertaderes”, defineix també per a aquesta entrevista Sevi Guilles, guitarra del grup. Aquestes són les dues persones que s’han animat a engegar el Meet per poder mantenir una conversa sobre la banda, acabada de formar per Carlos Pauls (baix) i Leny Orzaes (bateria). 

En l’escena valenciana poques bandes hi ha de ‘dark pop’… sou una raresa en el panorama? 

Anna Dobon: Pot ser que sí que fem alguna cosa que no fan moltes bandes de la zona. Per altra banda, això de dark pop és una etiqueta que ens posaren al principi perquè no sabien molt bé com etiquetar-nos, però ara no ens representa del tot: abracem molts més estils. 

Tot i que el vostre estil és molt únic, l’escena valenciana està virant cap a ritmes més llatins o cap a l’indie… és arriscat apostar per un estil tan diferent? 

Sevi Guilles: Crec que és més important  defensar el que et surt naturalment, que anar directament al camí per triomfar. Pot ser el camí siga més llarg, però nosaltres ens sentim bé i ens expressem com som… tot arribarà si ha d’arribar 

Com us ha rebut el públic? 

Anna Dobon: De moment, molt bé. La primera vegada que vam aparéixer amb el vídeo de la cançó El Murmullo del Hielo, la gent ens va rebre molt bé i es va interessar pel projecte.

Sevi Guilles: Nosaltres ho podem saber perquè hem tingut altres bandes i és complicat arribar a més gent. Annacrusa és una banda que arriba a totes les edats i també, arriba a gent de tots els estils.

Anna Dobon: “a escala autonòmica, jo em sent una desconeguda en València, crec que no entrarem en un circuit valencià perquè no fem música en valencià”

Els vostres temes són molt melancòlics i amb molta introspecció, però què pretén transmetre el vostre disc ‘Duelo’?

Sevi Guilles: Una realitat. Tractem de fer lletres reals i sofrides i la música va lligada al que diu la lletra. Cada cançó és única. 

Anna Dobon: El dol és un estat emocional amb el qual s’evidencia que has perdut alguna cosa. Just va començar a nàixer, estàvem en una situació així. Fou una espècie d’homenatge a nosaltres i a les persones que se n’havien anat. 

Qui escriu les lletres? 

Anna Dobon: Normalment, Sevi escriu les seues lletres i jo les meues, però sempre les posem en comú i les arreglem junts. 

Considereu que l’escena valenciana dona oportunitats? 

Anna Dobon: Depén. Si tu eres una banda amateur, tens oportunitats perquè et coneguen. Si tens una banda professional, jo crec que sí que hi ha suport institucional (i cada vegada més) i en l’àmbit provincial, també. I després, a escala autonòmica, jo em sent una desconeguda en València, crec que no entrarem en un circuit valencià perquè no fem música en valencià. 

Anna Dobon: “són xicotets circuits que sé que en aquesta banda no faré

Aleshores… no cantar en valencià vos hi ha limitat?

Anna Dobon: Sí a escala autonòmica. Quan vam començar, les expectatives eren molt altes i volíem arribar on fora. 

Sevi Guilles: Tu també has estat ja en eixe cercle

Anna Dobon: Sí, jo vaig ser cantant en Agraviats fa molts anys, un grup d’ska. I sí, són xicotets circuits que sé que en aquesta banda no faré. 

Us ho deia perquè fins ara (abans de pandèmia) mai havia escoltat de vosaltres… 

Anna Dobon: També té a veure en què som nous. ‘Duelo’ és el primer disc i les circumstàncies no han permés que rodarem. Si no, crec que no haguérem parat. 

Anna Dobon: “Traurem un single d’ací poc, tot i que no et puc dir data, per si es moguera. En la discogràfica encara no ho hem confirmat i ens esperarem”

De fet, una de les preguntes era com us havia afectat la pandèmia… 

Sevi Guilles: Dins del que cap, jo crec que hem eixit ben parats perquè hem pogut tocar. Mentrestant, hem composat material per al següent disc. És el que diu ella, no parem musicalment i a banda, tractem de mantindre activa la flama de les xarxes. 

Acabe d’escoltar composició per al següent disc… perspectives de 2021? 

Anna Dobon: Clar, en tenim. Traurem un single d’ací poc, tot i que no et puc dir data, per si es moguera. En la discogràfica encara no ho hem confirmat i ens esperarem. De moment, anirem llançant singles i a finals d’any, si tot va bé, traurem un segon disc. 

Imatge de Fernando Gimeno

Heu passat per moments d’autèntica frustració per la pandèmia? 

Sevi Guilles: Jo crec que el proper disc és una representació d’això. ‘Duelo’ fou una representació del nostre estat d’ànim anterior. 

Anna Dobon: Personalment… quasi parlem d’abandonar… però també són pensaments que et venen al cap de forma inevitable i te’ls lleves perquè quan et poses a tocar, això s’esborra. 

El primer avançament El murmullo del hielo va nàixer l’1 de febrer de 2019, en aquest sentit, com ha evolucionat Annacrusa? 

Sevi Guilles: El projecte al principi era com és el propi Murmullo del Hielo: ella i jo. Però cada vegada més, veiem més clar fer una banda, malgrat que tot es ralentitze una miqueta més. Tots els músics hem aportat i hem hagut d’aprendre a tocar en acústic o en altre tipus d’estil musical perquè la pròpia cançó ho ha requerit. 

Anna Dobon: Jo com a cantant he hagut d’investigar la veu, quins són els meus límits i en quina tessitura em trobe més a gust. Com a músic, el piano jo el tocava quan era més menuda i en Annacrusa m’he posat al piano perquè ho exigeixen algunes cançons. 

Ara sou un grup, però quan éreu vosaltres només… per què va nàixer Annacrusa? 

Anna Dobon: Ell és el germen

Sevi Guilles: M’has dit germen? 

Anna Dobon: Era per explicar-li com va nàixer el grup… en fi, ell em va cridar per dir-me que tenia unes cançons que volia que jo les provara per cantar i així va començar. 

Imatge de portada: Adrian del Barrio

 

 

 

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Tansumica: post-hardcore del Vallès Oriental

Recents

Smoking Souls llança ‘Referents-Cultura Segura’ mentre anuncia un nou format adaptat a la pandèmia

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *