Antítesis: “Vam decidir fer cançons pròpies perquè, tot i que amb errors, sempre tenen més cos”

Antítesis és un nou grup de música rock que ha nascut a la ciutat de Castelló de la Plana membres del qual són Alejandro Cervera, Miguel Calvo, Pau García, Daniel Pérez i Mario Arroyo. L’entrevista es realitza via Skype, amb els problemes de connexió inherents, però els integrants d’Antítesis demostren una conversa fluida que no decau. Antítesis és un grup jove, d’eixos que han de lluitar per la presència als escenaris. Les paraules dels integrants del grup estan impregnades d’emoció i necessitat de compartir la seua música amb la resta de persones, tot i que ara, temporalment, la Covid-19 haja aturat qualsevol activitat musical als escenaris.

Quan va començar oficialment l’aventura d’Antítesis? 

Jandro: L’aventura d’Antítesis va començar quan un altre grup no va funcionar i vaig impulsar un altre projecte musical amb gent amb certa capacitat de serietat en el món de la música.

Com vos financeu? 

Jandro: Amb camisetes… En realitat, encara hem d’invertir molt més en el grup. Tot el que es guanya es gasta i no hi ha benefici. De fet, hi ha pèrdues.

Heu tocat en alguns llocs… com va ser l’experiència? 

Miguel: Al Panderola Fest ho vam gaudir molt perquè sempre és bo tindre una primera presa de contacte. Mai havíem tocat junts d’eixa manera, en un escenari, amb amplificació…

Jandro: A partir del concert del Panderola vam decidir moltes coses, de fet.

Quines? 

Jandro: Vam decidir que no tornaríem a fer versions perquè, tot i que amb errors, les cançons pròpies sempre tenen més cos. En el pub Anvil vam tindre moltes complicacions, però vam veure que funcionàvem.

Dani: Jo estava al concert quan encara no formava part del grup i van tindre un so molt fort, potent i amb cos.

Com veieu el panorama musical al País Valencià?

Dani: Nosaltres cantem en castellà i tenim un hàndicap… potser no puguem participar al mateix tipus de festivals, cosa totalment lògica.

Creieu que és una discriminació positiva justa o injusta? 

Jandro: Crec que és justa. Òbviament es necessita eixa discriminació positiva, però quan la situació del valencià es normalitze, crec que s’anirà reduint.

Miguel: Nosaltres podem anar a pubs on altres grups no podran anar per l’estil o per l’idioma. La Comunitat Valenciana és molt gran i hi ha lloc per a tots.

Mario: També cal tindre en compte que podrem eixir a altres comunitats. Té coses positives i negatives.

Com definiríeu fins ara la vostra trajectòria?

Mario: Té fases… la primera va ser decidir canviar de grup.

Jandro: I tot allò del canvi de nom.

Miguel: Després, va ser el concert de l’AJA.

Jandro: Sí perquè vam decidir compondre… Després, va vindre Pau, que va decidir quedar-se com a suport. Ell no va participar activament en la fase de composició, però sí que ens comentava coses que ell notava en tocar. Un altre punt d’inflexió va ser afegir Dani, és a dir, el teclat.

Quines altres novetats més teniu preparades? 

Jandro: Volem donar-li vida al compte d’Instagram amb jocs perquè ens coneguen. Potser gravar alguna coseta des dels nostres ordinadors… parts de cançons… anar jugant una mica amb això.

Miguel: La idea és que siga interactiu.

Heu donat a tastar un poc del vostre primer tema, Guerra de Poetas

Mario: La vam decidir pujar perquè la gent poguera escoltar alguna cosa nostra, ja que no havíem pujat res encara a l’Instagram, és com una primera versió.

Com us ha afectat el coronavirus?

Miguel: A assajar, sobretot

Dani: I a tocar!

Com us sentiu personalment amb el projecte? 

Jandro: Jo li pose moltes ganes perquè vaig ser el propulsor, però al cap i a la fi, tots hi aportem. Vull innovar una mica pel que fa a la música…

Quins són els gran temes que t’agradaria tractar? 

Jandro: Un és el de la soledat. No és el mateix estar sol que sentir-se sol i crec que la gent ho confon moltes vegades.

Algú més vol despullar els seus sentiments? 

Miguel: Jo em vaig tirar a la piscina, perquè no havia tocat aquest estil i volia provar amb el rock. Sent que tinc molta llibertat a l’hora de compondre.

Dani: El que hem creat i fet m’ha donat molt bones sensacions. Ja feia un temps escrivia coses i ara en el grup podem crear coses guais. M’he sentit molt acollit creativament.

Mario: Jo també m’he sentit molt acollit perquè soc l’únic que no tinc estudis musicals, però quan tinc idees relacionades amb les lletres o amb qualsevol cosa… em donen molt de suport.

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Com va ser el concert d’ACPV per reivindicar el 25 d’Abril?

Recents

Goa: el pioner valencià del sad trap ibèric

X
X