Antònia Font: Alegria feta cançó

Antònia Font era un grup mallorquí format el 1997. Aquest era tan proper al públic per les seues lletres plenes d’humor i de personatges ficticis, de vegades tan propers que pareixen reals i que vivien històries fantàstiques i quotidianes alhora. Amb ells, vam visitar naus espacials, platges solejades, mars, vam conéixer robots, astronautes, pensionistes… Caracteritzat també per no tenir un gènere musical marcat i deixar-se portar per l’espontaneïtat a l’hora de compondre. L’origen del nom del grup ve d’una companya de la universitat que va estar amb ells durant el procés de creació del grup. Segons els components del grup, ella es va alegrar molt en saber que havien decidit posar-li el seu nom a un grup format només per homes.

Van autoeditar la seua primera maqueta, composta de quatre temes, l’any 1997 sota el nom del mateix grup. Van presentar la maqueta a un concurs, però no va ser seleccionada. Poc de temps després, el grup va entrar de nou als estudis per a gravar el que seria el seu primer CD. De nou, el titularen com al grup, Antònia Font (Slurp!, 1998 – DiscMedi/Blau, 2002). La popularitat de la banda va augmentar significativament degut a que els 40 Principals de l’illa van començar a reproduir aquest disc. D’aquest, en recordem cançons com Viure sense tu, En s’estiu o L’univers és una festa.

Entre disc i disc, Pere Estarellas abandona el grup i és substituït per Joan Roca. La formació del grup es mantindria estable fins a la dissolució: Pau Debon, a la veu; Joan Miquel Oliver, a la guitarra i com a principal compositor; Joan Roca, al baix; Pere Manel Debon, a la bateria i Jaume Manresa, als teclats.

En el seu segon àlbum, A Rússia (Slurp!/Música Global, 2001), fan el salt a Catalunya. Aquest va ser escollit per RNE 4 com a Millor disc en català de l’any. En aquest treball, vam descobrir les cançons Tots els motors, Ses estrelles del cel i Camps de Maduixes.

Un any després, va arribar el seu tercer àlbum Alegria (Drac/Virgin, 2002), que va suposar un nou canvi de discogràfica. Amb el temps, aquest es convertiria en un dels àlbums més aclamats de la banda. Aquesta relació discogràfica amb Drac no duraria més enllà d’aquest disc, poc després que aquesta tanqués. Aquest disc va suposar un nou pas en la seua carrera i amb ell van aconseguir tocar per tot Espanya: Madrid, València, Saragossa, Oviedo, Barcelona… La crítica musical catalana va concedir a Antònia Font el premi Puig-Porret com a Millor disc de l’any en la categoria de pop-rock. A més, la revista RockDeLux va col·locar el disc com a segon millor disc editat a Espanya en 2002 i la cançó Dins aquest iglú va ocupar també el segon lloc en la categoria de singles.

Taxi (DiscMedi/Blau, 2004), el quart treball discogràfic d’Antònia Font, no incloïa només un CD amb música, sinó que tenia també un segon disc amb un curtmetratge, Acronia i col·lapse del Dr. Polanski, i un extens llibret de 50 pàgines amb un relat. El disc es caracteritzava per un contingut relacionat amb l’espai exterior, els mons i els personatges inventats. Taxi va repetir en el segon lloc de la llista de millors discs de l’any de la revista RockDeLux i la cançó Astronauta Rimador va ser nomenada millor single de l’any a Espanya per la revista GO.

El 2006 es va presentar Batiscafo Katiuscas (DiscMedi/Blau). Aquest és un viatge interior que se centra en la melangia i la solitud. Wa yeah! va ser la cançó més aclamada del disc.

A Coser i cantar (DiscMedi, 2007) va ser un disc especial que van enregistrar amb la cinquantena de músics de corda i vent de la Bratislava Symphony Orchestra, amb arranjaments del compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló. En ell reinterpreten vint temes, descobrint-nos mescles innovadores entre la música simfònica i la música pop. Per aquesta obra, en els Premis de la Música d’Espanya, es va endur el premi al Millor àlbum de pop, i uns mesos després, se’ls va concedir el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. Un dels concerts d’aquesta gira, el de març del 2008, al Liceu de Barcelona, va ser gravat i posat a la venda en format DVD amb el títol Gran Teatre del Liceu (DiscMedi).

També a finals del 2008, DiscMedi va reeditar els dos discs d’Antònia Font que no havien sigut publicats per ells, A Rússia i Alegria, en una caixa que incloïa, a més, un tercer CD amb la gravació d’un concert del grup el 2003 a Artà, Mallorca. La gravació del concert es podia aconseguir en format digital de forma independent sota el títol Pareix talment una foto.

L’any 2011 van anunciar que sortiria el següent CD d’estudi de la banda, Lamparetes, publicat per un segell creat per la pròpia banda: Robot Innocent Companyia Discogràfica. Un mes abans del llançament, van avançar una cançó del disc, Clint Eastwood, tema que fa un homenatge al cineasta. També ens venen a la ment cançons com Icebergs i geisers o Calgary 88.

El 2012, van anunciar la sortida al mercat d’un nou disc anomenat Vostè és aquí (Robot Innocent), compost per 40 cançons d’una duració curta. D’ell recordem el tema Per jo e tots es ciclistes. L’any 2013, després de 16 anys de trajectòria musical, el grup anunciava la seua retirada. El 2018, van anunciar que es tornarien a reunir per a fer un macroconcert per la llibertat d’expressió al juny d’aquell mateix any.

Antònia Font no ha calat només en part de la societat mallorquina, sinó que també ha sabut fer-se un lloc fora de les illes. La seua música ens ha acompanyat en molts moments de les nostres vides i les seues lletres ens han fet descobrir racons i expressions illenques, per a molts desconegudes fins a aleshores. Per tot això i molt més, les seues cançons ja formen part del nostre vocabulari i del nostre univers particular. Després del comiat del grup, tots sabíem que romandrien sempre vius dins de cada nota, de cada frase i de cada món creat, surrealista i ple d’astronautes.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

El futbol i la música o la totalitat de la vida

Recents

Els premis Carles Santos, Stay Homas trau disc, Samantha single, i molt més!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *