Apologia torna a ple pulmó amb “Eterna tempesta”

En 2019, els vila-realencs, Apologia van esclatar en l’escena musical com una proposta de punk-rock sòlida amb el seu debut homònim. En aquell moment el grup va produir un treball amb un so extremadament definit i amb una producció molt ben duta com per ser un primer disc. El passat 18 de gener va veure la llum el seu segon elapé, Eterna tempesta (2022) i cal dir que aquest mostrar que el quartet ha continuat el treball en la mateixa direcció, però que bé ho ha fet.

D’entrada cal dir que Eterna tempesta és un disc que combina de manera molt satisfactòria les dues vessants d’Apologia: el punk i una gamma de rock alternatiu que varia segons la duresa. Això es veu perfectament en Essència, el tema amb el que obri l’àlbum. És una cançó on la guitarra i la bateria formen un vertader mur sonor amb un ritme i uns riffs plens de groove. Com no podia ser d’altra manera, Apologia també conviden als amics de la banda a col·laborar en les seues cançons. Aquest és el cas del tema titular del disc, on participa Marcos de la Torre de Mafalda, o Miedo, possiblement la cançó més ràpida del disc, on intervenen els veterans d’El último ke zierre.

Així i tot, l’àlbum, malgrat que sense dubte té un estil molt marcat, es nega a ser perdible. Per exemple, una vegada passem l’equador del disc, arriba Canviarem la història, el tema més “hardcoreta” del disc, amb uns “breakdowns” que probablement són els més agressius del tot el treball, però sense deixar de banda les tornades melòdiques de Pablo Valle. I immediatament després arriba Quan s’acabe el temps, un tema on col·laboren els valencians Vaire, una cançó amb un riff principal que s’assembla al clàssic Alan’s on fire dels Poison idea.

Eterna tempesta és un àlbum que agafa una direcció i la segueix de manera consistent de principi a fi. Ofereix un rock molt guitarrer amb varietat sense allunyar-se d’unes arrels punk que hi són sempre presents, combina tornades melòdiques amb parts vocals més agressives pròpies de l’Oi!; una sèrie d’equilibris que acaben conformant el so marca de la casa d’Apologia.

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Els Amics de les Arts sobre el seu proper concert el 8 de febrer al Teatre Olympia: “el que passa a València es queda a València, i si no ho vius a València, no ho vius enlloc”

Recents

La meua primera vegada amb Els Amics de les Arts

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.