Arturo Pérez, de Vienna: “Pau és el guapo i simpàtic del grup, però estem aconseguint que s’escolte la nostra música”

L’entrevista a Vienna, el grup de música alacantí que va estrenar el seu primer EP Hem trobat un Pis per a Llogar el 14 de febrer, comença a les 12:45, amb 15 minuts de retard. El primer que s’escolta només despenja el mòbil és el perdó de Pau Castillo, de Petrer i, uns segons després, els riures d’Arturo Pérez Deltell, de Monòver. El primer que sorprén és la similitud del timbre de les veus dels músics a través del mòbil i l’ambient de distensió amb riures i bromes que es crea entorn l’entrevista.

Com vau viure el dia d’ahir, que vau estrenar Hem trobat un Pis per a Llogar?

Pau: La veritat és que jo ho vaig viure prou normal, no vaig experimentar cap cosa..

Arturo: Jo estava malalt, ara ja estic millor, però ahir estava malalt. 

Pau: La veritat és que som prou deixats. Jo havia de muntar classes, l’altre estava malalt…

Com és la vostra relació? Ho pregunte perquè en moltes seqüències dels videoclips us pegueu…

Pau: Jo crec que alliberem tensions en els vídeos…

Arturo: Tota la mala llet que acumulem durant els assajos ho soltem en els videoclips.  

Pau: Fem els videoclips per pegar-nos. En l’escenari encara no sabem què farem… el dia 21 t’ho dic.

No ens avanceu com funcionareu en els directes?

Arturo: Anirem Pau i jo i altra persona… no serà cap performance…

Pau: Encara no ens arriba el pressupost per a això…encara que això de l’helicòpter està contemplat.

Com va sorgir el grup? 

Arturo: En maig de l’any passat jo tenia unes cançons i volia acabar-les. Vaig parlar en Pau i em va proposar gravar-les. Aleshores, des del primer moment vam muntar les cançons junts i vam decidir posar-li nom a aquesta cosa.  

Vosaltres ja us coneixíeu?

Arturo: Ens vam conéixer en un Festivern, per la cosina de Pau. I ja va començar la primera cita per anar al cinema…

Pau: En realitat no sé si ens vam conéixer al Festivern però apunta, que això quedarà guai.

Escriviu els dos la lletra de les cançons?

Pau: Arturo

Quins són els vostres referents a l’hora de compondre?

Arturo: Ens hem emmarcat en la línia de Manel i Els Jóvens. Si ens escoltes, molta gent ens reconeix en aquest sentit. Però bé, cadascú té les seues influències. 

Què significa el logo?

Arturo: Crec que és el símbol de la vida en altra cultura. Jo quan el vaig veure vaig dir: “està guai, avant”.

Pau: Eixa és la nostra línia general: està guai, mola? Doncs avant.

No sabeu la història del logo? Us recomane que us l’aprengueu…

Pau: Et donem una exclusiva: a partir d’ara, ens inventarem la història del logo i així quan ho veges, ens podràs desmentir. 

L’opinió pública és molt roïna, no sé jo si el vostre públic us perdonaria que mentíreu…

Pau: Ah! El nostre públic? Ells saben de quin ‘palo’ anem, la meitat són col·legues. 

Es va llençar Hem trobat un pis per llogar el 14 de Febrer per alguna raó en concret?

Pau: Volíem desmitificar una mica eixe dia. Hem trobat un pis per llogar és un projecte molt quotidià. 

Els videoclips juguen molt amb l’abstracció…

Pau: Sempre volem eixir-nos d’allò més típic, però mai saps com s’ho pot prendre la gent. Sempre contem una història relacionada amb la cançó que transcorre de forma paral·lela. 

Arturo: En Pregària també, sols que vam clavar moltes mogudes. 

Creieu que el vostre públic entén el missatge?

Pau: Volem que cadascú faça les seues interpretacions. Ens han contat tota mena de versions. 

Quins són els temes principals que vol tractar Vienna? 

Arturo: No ens agradaria fer cap interpretació, la veritat.

Vienna es desmarca del discurs polític que ha caracteritzat la música valenciana?

Pau: Nosaltres hem crescut amb grups com Obrint Pas, La Gossa Sorda… però pensem que la música en valencià s’ha normalitzat prou com per a desmarcar-nos d’eixe discurs. 

Arturo: És evident que no tenim cap mena de discurs polític. 

Per què Vienna com a grup emergent ha tingut tant d’èxit i a més, tan prompte?

Pau: Perquè sóc molt guapo!

Arturo: Sí, a veure, Pau és el guapo i simpàtic del grup. Però estem aconseguint que la gent escolte la nostra música. 

Pau: A què es deu? Home, les cançons no estan tan malament, no? Són naturals. 

En quin estil es classificaria Vienna?

Arturo: Putos amos.

Pau: Pop, indie…

Arturo: però tenim una cançó de reggaeton.

I us agrada el reggaeton?

Arturo: ¡Hombre!

Pau: Jo al principi era hater d’eixa cançó, però el reggaeton ha passat a un altre tipus d’època 

Sense cap dubte sou un dels grups que més comunica per xarxes…

Arturo: Jo tinc esclavitzat a Pau, ja que les cançons les faig jo. Si no està tota l’estona a instagram, me’n vaig del grup i forme altre. 

Pau: El món encara no està preparat per escoltar la meua veu davant d’un micròfon. 

I quan el món estiga preparat, què ocorrerà?

Arturo: Segurament tinguem un nou Plácido Domingo que farà l’himne del València.

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

El violí d’Aristòtil a “Psicopompa”

Recents

Bandits, Maluks i Pepet i Marieta culminen el 87 aniversari de les normes de Castelló

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X