Artur Viñas (Socunbohemio): “El confinament em va ajudar molt en temes d’inspiració i així va nàixer l’últim EP”

Socunbohemio és un grup de Barcelona. L’any 2018 va publicar el seu primer àlbum sota el títol ‘Locuras paradigmáticas Sin Sentido’. Actualment, compta amb dos discs i tres EP. Sons de Xaloc entrevista hui a Artur Viñas, qui va crear Socunbohemio, perquè aprope una miqueta més el seu projecte i sobre com va nàixer, com és hui en dia i quins plans té en el futur:

Qui està darrere del projecte?

Bé, fins aquest Nadal darrere del projecte només estava jo, era qui componia i produïa. Ara ja portem mes i mig practicant amb format de grup i, a més, el pròxim projecte l’estic produint amb un noi del grup. S’han incorporat Biel Colomer (guitarra i és qui produeix), el grup de Massaviu, Ariadna Tubau (teclat), Alejandro Garín (baix) i Oscar Acón (bateria).

I per què Socunbohemio?

En el seu moment em va agradar molt el nom i es va quedar. Quan vaig començar a compondre cançons m’agradava molt aquest rotllo bohemi, i vaig creure que autoproclamar-ho amb el nom seria bona idea. Ara ja s’ha quedat així.

On encaixaries el teu estil de música?

Música d’autor i últimament estic intentant un mica anar cap a l’indie, però un indie molt suau, molt íntim.

Sabem que les teues primeres passes foren el 2018. Com va nàixer el projecte?

Jo cantava cançons i va haver-hi un moment que vaig pensar que aquestes cançons se m’oblidarien algun dia. Llavors, les vaig gravar i les vaig penjar al Spotify perquè tots les pogueren escoltar. Al principi va ser un poc de conya, però em vaig posar seriós i vaig seguir component i tirant endavant.

Amb quants anys vas començar el projecte?

Gravant de manera professional, als 18. Però component cançons meues portava des dels 12.

Ha endarrerit la pandèmia algun llançament de Socunbohemio?

Al contrari, de fet em va ajudar amb temes d’inspiració. Vaig quedar tancat a casa i em va sortir el disc que vaig traure al setembre. Em va anar prou bé i, a més, durant aquella època tampoc tenia pensat fer res i estava bastant estancat amb el projecte.

Com vols enfocar el projecte en un futur?

Cap on ens porte el projecte, anem fent i ja veurem.

No t’has plantejat introduir-te més en el teixit musical català?

Evidentment m’agradaria arribar a més gent. L’únic que si vols entrar a la indústria, has de ficar-te en discogràfiques, firmar contractes, començar amb terminis… I ara mateix no ens veiem amb moltes ganes de tot això. Però òbviament ens agradaria començar a ser una mica coneguts.

Com creus que els teus seguidors et perceben?

La veritat és que crec que la imatge està prou treballada. Quan vaig pensar l’estètica la idea era transmetre una cosa pareguda a Éric Rohmer de la Nouvelle Vague. Vaig agafar eixa estètica i vaig voler que donara eixe rotllo: molt bohemi, molt d’estiu…

Com definiries Socunbohemio?

En els seus principis, un xaval que tocava la guitarra. I ara la veritat és que no ho sé, hauria de reflexionar-ho.

Hem vist que només has realitzat una col·laboració amb Aspardenya Sound, tens pensat col·laborar amb algun altre artista?

Aspardenya Sound eren uns amics meus amb qui vaig fer la cançó i va ser com un nom en clau. Sí que tinc pensat col·laborar amb algú. De fet, estic parlant últimament amb algunes artistes del voltant de Barcelona com Ariox, el grup Massaviu o Alba Torroella. No hem fet res encara, però està en l’aire.

Hem vist que el teu projecte fa moltes referències al francés i a França, per què?

No hi ha cap motiu, és mania meua. Mire moltes pel·lícules franceses i m’agrada inspirar-me amb elles. Soc molt fan sobretot del corrent de la Nouvelle Vague, la qual va ser una època de cine molt innovadora i avantguardista. Així, intente portar-ho tot al meu camp: la música.

Le Temps détruit Tout (2019) és el títol del teu segon disc. Per què es diu així?

El títol d’aquest àlbum és d’una pel·lícula de Gaspar Noé, un director de cine que està una mica boig. Em va agradar molt aquest missatge i vaig decidir ficar-lo de títol del disc.

En el disc que vas traure l’any 2019 (Le Temps détruit Tout) la majoria de les cançons són en anglés. Quin és el motiu?

El fet de compondre en anglés és perquè en aquell moment sentia molta música en aquesta llengua. Si hi ha una cançó en anglés o en francés és perquè em surt escriure-la amb eixe idioma. No obstant això, em vull centrar en el català i, de fet, les cançons que estem fent per al següent projecte són en català.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Laura Martínez Folch

Laura Martínez Folch

Estudie periodisme a l'UJI i soc de Vila-real. El que més m'agrada és investigar, conéixer i la música en valencià. A més, em fascina contar i descobrir a la gent nous mons. La Fúmiga, Buhos i Estopa se situen al meu top 3.

Anteriors

Tresdeu premia el millor esdeveniment musical i llançament de l’any 2020

Recents

El cristianisme disfressat de Temptació i hedonisme en l’últim tema de Zoo: ‘Llepolies’

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *