Assot combina death’n’roll i les llegendes de Montseny

Assot és un grup de death metal i death ’n’ roll procedent de Montseny (Barcelona). El quartet està format per Pasku, al baix, Òscar Montero, a la guitarra, Narcís Prat, a la bateria i el vocalista Guillem Funollet (Funu); aquests dos últims també són integrants de Moksha. Des de la seua fundació, el 2010, els montsenyencs han produït dos àlbums complets, així com splits amb grups com Òsserp, Sotaterra i Godmode. 

Els àlbums d’estudi que el grup ha editat fins ara són Bullen les calderes (2012, autoeditat) i Territori hostil (2014, autoeditat). El so d’aquests dos treballs, des del primer moment, mostra Assot com a deixebles de mestres escandinaus del death metal com Entombed o Grave. La distorsió, els acords amb moltíssim groove, els ritmes galopants i la veu esgarrada de Funu; tots aquests elements –molts d’ells, marca de la casa de l’estil que representen– conformen un so que no té res a envejar, fins i tot, a aquelles bandes en què Assot s’inspira.

Entre els dos discs, el de debut és el que més es pot aproximar a la mescla de death metal i rock ‘n’ roll, mentre que Territori hostil aposta, bastant més, per la velocitat i introdueix, fins i tot, blast beats i ritmes de thrash, en algunes composicions. Tanmateix, el que tenen en comú tots els treballs d’Assot és la inspiració en els mites de bruixeria i el folklore de Montseny i la seua contornada. Cançons com La penitenta, Aiat, capitost dels bruixots o Montclús maleït, a banda de ser temes “canyers”, constitueixen vertaders relats sobre el llegendari català. D’aquesta manera, el grup montsenyenc, d’una manera similar a Udol o Falç de Metzinera, transmet les llegendes de bruixeria a Catalunya i les converteix en una part fonamental de la seua obra.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

L’epitafi de Txarango

Recents

31 FAM publica “Un Plan B”

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X