Auxili arriba amb ‘Guaret’ per tornar a sembrar la seua música

Després d’estar dos anys inactiva la banda de reggae d’Ontinyent, Auxili, retorna al panorama musical amb el seu cinqué disc Guaret. Aquest és la seua nova carta de presentació en la qual ens diuen que han tornat i ho han fet amb ganes d’omplir els escenaris de nou i fer-nos gaudir.

En aquest disc s’esmenten distints temes, però el fil conductor d’aquest sense dubte és la seua tornada perquè, tant la cançó que obri el disc com la que el tanca parlen d’eixe temps de descans que el grup ha experimentat, ja que com diuen al primer tema del disc “s’acaba el guaret”. Aquesta metàfora de tancar una etapa també la trobem a l’últim tema “Parèntesi”. En aquest no sols parla del temps que ells han estat inactius, sinó que parla d’aquella situació que tots hem viscut a causa del confinament de la Covid-19 i que, ara, ja podem tornar cap a la normalitat i tancar eixa etapa, eixe parèntesi. Però a més, no sols ens anuncien el seu retorn, sinó que ho fan amb força i moltes ganes, com anuncien a “Diga-li”: “Teníem set, fam, la llengua en flama. Ganes de sentir-vos dinamitar de nou la plaça!”.

Encara que la seua tornada siga una de les coses que més es poden destacar d’aquest projecte, no sols es tracta aquest tema. En Guaret es tracten altres qüestions com l’addicció, a “El vici”, o el feminisme, a “La brúixola”; a més, no deixen de banda la crítica i la reivindicació. En relació amb aquestes, en el disc fan una crítica junt amb Los Chikos del Maíz a les elits que ostenten el poder a “Moussaka”. Envers la reivindicació, a “Música i “Manta”, no s’obliden de continuar amb la lluita per la llengua que els grups del panorama musical valencià estan duent a terme, ja que, encara que saben què cantar en la nostra llengua a vegades no és el que els obri més portes, no s’ha de renunciar a les arrels i allò que t’agrada fer.

Quant a l’estil de música, en aquest nou projecte Auxili ha experimentat introduint motius electrònics, de dance-hall o sonoritats llatines als seus temes. Així i tot, podem continuar escoltant el seu característic estil del reggae, l’ska i el rock-steady. Introduir aquestes noves sonoritats pot agradar més o menys, però en cap moment han fet que el seu treball perdera ni qualitat ni essència. A més, en aquest disc han col·laborat artistes com Maria Bertomeu, Tribade o Los Chikos del Maíz, les veus i l’estil dels quals han encaixat molt bé en aquest projecte.

És possible que Guaret haja decebut a alguns dels seus seguidors més fidels perquè aquest disc s’allunya més de l’estil d’altres discs del grup com Dolç atac o Instants cremats. Però, tot i això, crec que és un bon disc que no ha fet que perden la seua essència, ja que experimentar i introduir nous motius a la seua música també forma part de la creació i l’evolució artística dels grups musicals.

Lluna Pitarch

Sóc d'Eslida i estudie Comunicació Audiovisual. Tinc la intenció d'escriure sobre una de les millors coses que tenim al Pais Valencià, la seua música, i fer que us agrade tant com a mi. A més, aquesta és una de les millors formes d'ajuntar dues de les coses que més m'agraden: la fotografia i la música.

Anteriors

Malson Atmosfèric és el crit de les generacions més joves

Recents

Bárbara López, de No Falla: “El nostre disc és paritari i hi ha cançons cantades per dones. Crec que la millor reivindicació que podem fer és eixa”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.