Bacora tornen amb el seu tercer àlbum ‘Antifans’

Pareixia que des que Toni Cantó va deixar UPyD no tornarien a ser els mateixos, però sembla que no. Després del 2020, una ja s’espera qualsevol cosa enguany, però el retorn de Bacora –i amb un nou disc baix el braç– no estava entre elles. En qualsevol cas, Antifans (autoeditat, 2021) és ja la tercera entrega de punk de Califòrnia després de Foc You (autoeditat, 2017) i Surf & Raspall (autoeditat, 2014). 

Ha passat relativament poc temps des que els californians anunciaren el disc fins que l’hem pogut escoltar: tan sols al voltant d’un mes i mig. Però ningú esperaria que el promocionaren d’una altra manera que no fora a base de shitposting en les seues xarxes socials. Un element fonamental en l’estil de Bacora, a banda del punk a l’estil de la costa oest americana, és el seu humor característic. La conya i la ironia sempre hi estan presents i aquest disc no ha sigut una excepció. L’única diferència és que la majoria ja sabem com de trols poden arribar a ser. De fet, inclús és possible que aquesta identitat aquesta vegada els haja jugat una mala passada (bé, a ells o al públic, depén de com ho mires).

Portada d'”Antifans” (autoeditat, 2021)

Antifans conserva la canya i el so tant de bon rotllo a què ens té acostumades Bacora, però el que fa diferent és que du el seu gust per la conya i la brofegada un poc més lluny. Des de la versió  “Milionària” (sí, d’eixe tema de Rosalia), fins a “Botrak ez du zentzurik”, una cançó en euskera «sense cap sentit» feta només perquè així sona bé. I, per descomptat, no ens oblidem de “Tot anirà bé”, «la cançó amb més colabos de Califòrnia». Aquest tema ajunta un fum de veus de grans artistes i grups de l’escena valenciana (ZOO, Pep “Botifarra”, El Diluvi, Lisasinson, Xavi Sarrià, La Tia Figa, etc.) d’una manera que sorprendrà a més d’una.

Goa deia en una entrevista que «quan mola de veres és quan te la sua», i Antifans és la definició del que significa la frase. Òbviament, no és un disc per a prendre-te’l seriosament, de fet, ells mateixos segurament no ho farien. Qui entra a escoltar punk de Califòrnia, a estes altures, ja sap al que va; així que sentiu-lo, però baix el vostre propi risc.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Tremp: Lluita i amor en ‘Herois sense nom’

Recents

JazzWoman i Eryfukkssia publiquen Renovant la vida

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *