Balkan Paradise Orchestra: fanfàrria, música i festa

El grup Balkan Paradise Orchestra (BPO) naix a Barcelona l’any 2015. Onze són les instrumentistes que el componen, totes elles amb instruments de vent fusta, vent-metall i percussió.  Amb el seu aire festiu, alegre, viu i de fanfàrria omplin els escenaris i carrers amb un espectacle trencador i nou.

Partint de referents com Fanfare Ciocarlia, Taraf d’Haidouks, Emir Kusturica o Goran Bregovic, el grup fa música balcànica i fa una fusió entre ritmes de tot el món amb ritmes més nostres i tradicionals.

El que les va fer poder gravar la seua primera maqueta i videoclip va ser guanyar el Premi Projecte Cabal Musical l’any 2015. Dos anys després van ser guardonades amb el Premi Haizetara, Concurs Internacional de música de carrer d’Amorebieta-Etxano (Euskadi). Aquell any va ser un bon any per a les artistes perquè també van ser premiades amb el Sons de la Mediterrània. Açò va ser un impuls per a elles i les va ajudar a publicar el seu primer àlbum anomenat K’ataka (Microspcopi, 2018). Amb la publicació d’aquest disc comencen la gira Unza Unza Tour, un espectacle ben original i amb molta energia.

L’any de la publicació del disc van ser nominades a tres premis Enderrock, on guanyaren el de Millor Disc de Folk per votació popular. En 2019 reben el premi a Artista revelació dels premis Alícia, atorgats per l’Acadèmia Catalana de la Música.

Odissea (Calaverita Records, 2020) és el nom del segon disc del grup. El nom és degut al fet que es van inspirar en  l’Odissea d’Homer i en 2001: una odissea de l’espai de Kubrick, a partir de la idea d’un viatge a la recerca d’aventures. Amb els 10 temes d’aquest segon treball trobem un univers sonor ben divers.  Com a resultat inicien l’Odissea Tour, un espectacle que inclou coreografia, molta força i energia inesgotable, animant al públic en aquest temps d’incertesa.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Les nostres referents musicals

Recents

[Editorial] Una anormalitat, feta normal, que ja cansa

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *