Ballar i plorar amb Bearoid

El territori valencià és, en l’actualitat, el lloc d’origen de molts artistes referents al panorama estatal en diversos gèneres musicals. Seria el cas de Goa i Albany a la creixent música urbana; trobem els assentats La Habitación Roja i els incipients La Plata a l’indie; i en l’àmbit del pop a Bearoid. Bearoid és el projecte musical en solitari de Dani Belenguer, nascut a València al 1989, malgrat que no es tracta de la seua primera experiència al món de la música.

Les seues primeres passes damunt dels escenaris es van realitzar formant part del grup d’indie rock Cash Machine, del qual formava part durant la seua adolescència. Així i tot, els anys van passar per als integrants de la banda de garatge i els joves músics van haver de fer front al seu futur en l’etapa adulta. En canvi, de la formació emergent, solament Dani Belenguer volia dedicar-se professionalment a la música, motiu pel qual el grup es va desfer previsiblement.

Amb la retirada del seu primer grup, i amb motiu dels seus estudis universitaris en ADE, Dani Belenguer va aprofitar la seua nova vida a Barcelona per a començar a produir la pròpia música, en solitari, amb el pseudònim inicial de Wild Robot i formant part de projectes grupals com Mataleón. Així i tot, la vertadera implicació en el seu futur musical vindria amb l’adopció del seu nom artístic actual: Bearoid, en referència a la dualitat més natural ―o salvatge― i electrònica de la seua proposta musical. A mitjan camí entre l’os (Bear, en anglés) i l’ésser humà (-oid).

Com a Bearoid, Dani Belenguer va publicar el seu primer EP l’any 2014. Es tractava de Sleep, un àlbum de curta durada, pop en anglés produït per Àlex Ferrer. La publicació va cridar l’atenció de la crítica especialitzada, que el va nomenar Segona Millor Demo Catalunya i va incloure el seu tema Land & Sea en el rànquing de les 20 millors cançons nacionals del 2014 segons Mondosonoro.

Només un any després, Bearoid publicaria el seu segon treball. Novament, es tractava d’un EP: Dawn At Home, produït per Pau Paredes. Aquest, a diferència de Sleep, tenia una sonoritat més optimista i resilient, basada en les albades del poble natal de l’artista (La Canyada). Bad Karma, la primera cançó de l’àlbum, seria un dels primers èxits del cantant valencià.

Malgrat la bona rebuda dels seus primers treballs, Dani Belenguer seguia treballant en l’àmbit de la publicitat. Tot canviaria amb la bona rebuda de la seua actuació al Primavera Sound 2016.

Un dels principals punts d’inflexió de la carrera musical del cantant i productor musical el trobem el 9 de març de 2018, amb l’estrena de Drogas, el seu primer senzill en castellà. El senzill, produït per InnerCut i amb el pop proper al hiphop i al neosoul característic de l’artista, suposava una reflexió sobre aquelles persones del nostre voltant que acaben sent perjudicials per al nostre desenvolupament personal.

Segons l’artista, el canvi d’idioma es va produir en unes jornades de Sony a Portugal, organitzades per la seua agència, mentre col·laborava amb diversos artistes, així com també lletristes i escriptors. Allí li van demanar que composara cançons en castellà i, malgrat el seu escepticisme inicial, el canvi de llengua li va permetre expressar-se amb major exactitud i menys superficialitat, segons esmenta Bearoid en una entrevista a Mondosonoro. L’aposta va ser exitosa, ja que, als inicis de 2019, Youtube Music el va situar entre els deu artistes imprescindibles d’aqueix any.

Els primers LP: Ultravida Papagayo

D’una banda, poc després d’açò, també trobem un altre canvi considerable en la seua carrera, en aquest cas, en l’àmbit del format de les seues publicacions. Després d’anys publicant senzills i discs de curta durada, al juliol de 2019, Bearoid va llançar Ultravida (Helsinkipro): el seu primer elapé amb la col·laboració de productors i artistes com Sr. Chen, One Path, DWYR o InnerCut. En Ultravida, Bearoid combina, sense cap mena de complex, el pop amb tots els gèneres que es trobaven al seu abast: l’electrònica, el soul, l’R&B, el dembow o el reggaeton.

L’aposta pel llarg format troba el seu motiu en l’esgotament del sistema de publicació de senzills, sempre cercant l’èxit i la repercussió de les noves cançons individuals. Segons Bearoid, el disc li permetia construir un discurs unificat. Després d’anys sense un posicionament musical determinant, la introducció del nou pop de C. Tangana a l’estat espanyol amb Antes de morirme, la seua signatura per Sony i la publicació d’Ídolo (Sony Music Entertaniment España, 2017) van permetre Bearoid ubicar-se dins d’aquest nou corrent de forma conscient.

Només un any després, el 17 de juliol d’aquest 2020, Bearoid publica el seu segon àlbum de llarga durada: Papagayo (Helsinkipro). El disc, en què el pop electrònic es barreja més que mai amb la música urbana i l’indie lo-fi, compta amb col·laboracions dels artistes Adriana Proenza, One Path, Sr. Chen, Karma Cereza i Turian Boy.

Al seu segon elapé, Bearoid reflexiona al voltant de les seues vivències personals durant el 2019, en què perd la confiança en l’amor romàntic. Papagayo parla d’ansietat, desamor, romanticisme, fe, sexe, superficialitat i ruptures. El disc ―que inicialment anava a publicar-se en tres EP, segmentats per gèneres, tot i que es va optar, finalment, per l’LP eclèctic― rep el seu nom d’un somni recurrent de l’artista en què torna a la seua anterior habitació de l’Horta i un lloro entra per la finestra i converteix l’estança en una lleonera mentre perd el seu plomatge.

Després de la publicació consecutiva de dos discs de llarga durada, i amb la incertesa de poder estrenar el seu darrer treball en directe, Bearoid confessa que prefereix fer música més pausadament durant una temporada: penja cançons al seu compte d’Instagram i hi comprova la interacció del seu públic. En l’actualitat, Dani Belenguer combina el seu projecte en solitari amb Alavedra, grup de punk pop barceloní autor de A la merda (The Yellow Gate Records, 2018), Tu rostro mañana (The Yellow Gate Records, 2019) i Mendizábal (The Yellow Gate Records, 2020).

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Els Vienna, un duet d’indie pop amb un directe còmic i interactiu

Recents

“Per tots els focs que recordo”: KOP celebra el seu 20 aniversari amb més ràbia que mai

X
X