Boira, un projecte de black metal en valencià

Sobre el projecte musical conegut com Boira, a dia de hui n’és conegut ben poc. No tenen xarxes socials, apenes es saben els noms dels integrants, no els hem vist fer cap tipus de promoció… No estem parlant de Böira, el grup de post-rock de Barcelona, sinó d’un quartet d’Almàssera nascut en octubre de 2019. Però, per què és especial aquest grup? Doncs la resposta la podem trobar al seu Bandcamp, Boira és un grup valencià de black metal que ha decidit fer la seua música en valencià.

Trobar-ne informació d’aquest grup és més bé difícil, pel que fa a la seua obra l’únic que tenim disponible és el seu àlbum debut homònim, Boira (Autoeditat, 2021), un elapé de 6 cançons que du una descàrrega de metal extrem i cru que agafa i no assolta fins al final. El disc obri amb el tema Crema la bandera, que inclou la introducció de rigor (aquesta vegada amb un piano) que dóna peu a un conjunt caòtic de blast beats, ritmes galopants. El tema acaba amb una outro també a piano, que ja deixa entreveure que aquest serà un element no només reservat per a l’intro. Això es veu inmediatament en Vaig creure, una cançò que en la seua estructura recorda moltíssim a l’estil dels pioners del gènere, grups com Emperor, Darkthrone o Mayhem. 

Guerra és altra cançó on el piano dona un cert accent èpic a les tornades, donant així un poc de varietat a un tema dominat pels blasts implacables. Sanginari és, potser, una de les cançons més intenses de l’elapé; apreta encara més fort que l’anterior i acaba amb una una anticipació creixent que trenca en un riff monumental, mentre que la veu trenca l’umbral del micròfon. Després de tanta intensitat, el disc respira un poc amb Presa, un tema més lent i arrossegat, però no per a ixò menys dur. Aquest tema és el que més protagonisme dona al piano, mentres la bateria marca el ritme amb els tom-toms. Així i tot, el tema no tarda en trencar a un ritme accelerat mentre Willer, el vocalista, escup una lletra sobre un  ésser depredador i maltractador: «No només eres víctima; De la teua educació masclista; Sinó que estàs orgullós; De la teua estupidesa i covardia; Per què no les deixes en pau?; No t’adones que no tens gens de gràcia?».

L’últim tall d’aquest disc s’anomena Foguera de creus. Aquest és un dels temes més elaborats d’aquest àlbum i el que més canvis té al llarg de la seua durada. No tarda res en posar-se de 0 a 100, i o fa amb una descàrrega potent de riffs i blast beats on la banda no dona treva ni per un moment. Després, arriba a un interludi de guitarres acústiques dissonants, tocades com si foren elèctriques. Tot això forma un crescendo que culmina amb una part on el tremolo transporta a l’oient a un black metal pur de l’antiga escola.

Aquest debut discogràfic, més enllà de ser un rar exemple de metal fet en valencià, és un treball complet i equilibrat. No abusa del ritme constantment accelerat, cosa que li deixa donar més protagonisme als riffs i als tremolos en un un àlbum que, així i tot no li falta intensitat per cap costat. La producció realitzada per la propia banda i amb uns recursos limitats es nota moltíssim, però en aquest cas és un aspecte que aporta moltíssim. El seu so comprimit i, en ocasions, directament brut li dona una capa de cruesa a l’àlbum que fa que es puga gaudir encara més. Boira és un debut potent per a un projecte que, sense dubte, cal seguir.

 

 

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

[Actualitzat] ZOO guanya 4 de les seues 5 nominacions en els Premis Ovidi 2021

Recents

Max Grosse Majench, Habla de Mí en Presente: “Ara mateix, portem una bomba de rellotgeria, és l’àlbum de les nostres vides”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *