Cesc Domènech: “Volem que els que vinguen després ho tinguen més fàcil que nosaltres”

Assistia al cicle de concerts del Trovam, concretament al pub Terra. No com a periodista, ni redactor, ni res, sinó per desconnectar un poc, veure quin ambient hi havia, ja sabeu… D’alguna manera, però, i per aquelles de la vida, vaig acabar entrevistant al bateria de Tardor, Cesc Domènech, passada la mitjanit. Pensat i fet, ací deixem el testimoni d’aquella conversa informal i improvisada.

Com definiries al teu grup?

Què vols dir?

És a dir, el panorama valencià ha estat marcat per una tendència molt concreta com és l’ska amb dolçaines com se li ha dit normalment, on s’ubica un grup indie com Tardor?

Nosaltres sempre hem dit que estem en un punt intermedi de la música que hi ha al País Valencià. És a dir, tenim per un costat els cantautors, com Pau Alabajos, i per l’altre extrem la música més popera en l’àmbit valencià, com el que tu dius, sent grups com Xavi Sarrià, Aspencat, etc. No ens podem situar al mateix nivell que els cantautors però tampoc en l’altre vessant.

Clar perquè nosaltres hem descobert que el nostre públic no ve a fer festa.

Com?

El que hem descobert és que als concerts vénen a cantar! Perquè clar jo pense que la música en valencià molta gent l’entén com anar a concerts a desfasar-se i aquest tipus de coses. “Fer festa” saps? Però per a nosaltres no és així. Quan els veus des dels escenaris els estan cantant, i s’ho passen de rebé… Açò sobretot ho hem notat al disc de Patraix, que ha sigut com un canvi més exemplificatiu. En aquest sentit de la festa pensem que si som diferents de la tendència.

També és que no porteu el mateix estil.

Clar. Ha d’haver-hi de tot. Però Jo crec que encara hi ha molta gent ancorada en aquesta visió que la música en valencià és estrictament festivalera. Nosaltres, des de Tardor, volem construir una base per què el pop-rock valencià puga no solament sobreviure sinó també triomfar.

Consideres que el sector indie valencià passa per mal moment?

A veure, no estem per tirar coets. Estem mal però millor que abans…

Clar, el que sempre diem de la indústria cultural valenciana…

Exacte. Però ja et dic, molt millor que quan començarem. Si  m’hagueren dit com estarien les coses 10 anys després d’haver començat no m’ho creuria.

És que s’ha notat molt eh? Hi ha hagut un progressiu interés del públic… I sobretot fa molt el que les institucions et recolzen… Buff que si fa!

Clar, clar però queda molt per fer…

Sí clar. Tu veus com està el pop-rock a Catalunya o a la resta d’Espanya i encara ens queda molt als valencians molt per fer. Però el que et dic, estem molt millor que abans. A més des de Tardor tenim com un mantra que ens repetim sempre… (Se’m queda mirant)

Endavant per favor.

Nosaltres sempre hem dit que Tardor algun dia morirà, esperem que més tard que prompte, però ho farà. I sempre ens diem que volem treballar per ampliar el públic que escolta aquest tipus de cançons… Però ja no tant per nosaltres, sinó per aquells que vindran. Perquè volem que els que vinguen després ho tinguen més fàcil que nosaltres per poder viure d’açò. Perquè nosaltres quan començarem hi havia realment molt poc al País Valencià, estava per “ahi” 121 (121 Decibels) i pocs més, i realment no han tingut la sort que hem pogut tindre nosaltres. Ens considerem molt afortunats… I ara mira, està Gener, l’escopinya.// És a dir, hi ha molt més per escollir, i això m’agrada molt, perquè t’adones que estem avançant.

Àlex Franco

Àlex Franco

Periodista de carrer amant de l'indi Català. Orxata, Oques Grasses i Manel, els meus grups de referència. Conegut com @arrosambcoses a twitter. Llista d'Spotify personal: https://open.spotify.com/playlist/6D6fIeS84eMQJlfYBT7LGz?si=HZhmlnzlTF2xIzyjlKHDWw

Anteriors

Fukushima fusionen heavy-metal clàssic i rock dels 2000 en “Playing to Kill”

Recents

Erick Hervé i Yeke Boy tornen amb “Báltico”

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X